Avui parlarem de passat i futur.
El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen el 2 d'abril de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.
Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser, sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens.
Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.
Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .
Suggeriment: Sempre és un bon moment però podem aprofitar aquesta data per treballar amb els infants l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.
Parlem de futur… El diumenge 8 d'abril es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. El 8 d'abril del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera.
Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.
És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust.
Suggeriment: La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada