Mentre que la resta d’Espanya ha celebrat la Nochebuena i Nadal, nosaltres celebrem Nadal i Sant Esteve. Ja veus, fins i tot en això som diferents. Avui, més de mitja Espanya treballa i nosaltres mengem canelons.
Però perquè celebrem Sant Esteve? Podriem donar una explicació poètica però la realitat és molt prosaica. No té res a veure amb el Sant en qüestió... En l'estructura social dels segles precedents, la festa de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així va derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
Al Principat és tradicional menjar canelons de primer (que es fèien amb les restes de la carn d'olla de Nadal) i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.
Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà una propineta de premi. El següent és un poema típic d’aquesta data:
"Sóc petitet així
no conec ningú
només el papa, la mama,
les neules i els torrons.
I aquí tinc una butxaqueta
per ficar-hi calerons!!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada