Avui, dia de la Mare de Déu de Fàtima, parlem de música amb Stevie Wonder i The Beatles.
Tal dia
com avui del 1950 va néixer Stevie Wonder. La seva arribada al món a Michigan, va ser
d'allò més complicada. Un part prematur el va fer passar per una incubadora en
què desgraciadament, i per error, es va introduir massa oxigen causant-li una
ceguesa permanent. Malgrat o potser a causa d'això, de seguida va començar a
demostrar al món que era tot un geni, com ell mateix ha dit: "les dues
avantatges que tinc de naixement són ser llest i pobre". La seva mare no
el deixava sortir al carrer per por i el passava hores i hores escoltant la
ràdio a artistes com Bobby Darin, Neil Sedaka o el seu gran ídol altre
"cec i pobre" Ray Charles. Amb 4 anys tocava el piano, amb 9 la
bateria i l'harmònica i amb el pas del temps es convertiria en un dels artistes
més estimats i prolífics de la història de la música gràcies entre d'altres al
patró de la Motown, Berry Gordy que en sentir-lo va saber que havia descobert algú
que faria carrera al món de la música: Stevie Wonder. Més de 35 àlbums
publicats, més de 30 èxits al Top Ten, 19 grammys, més de 72 milions de còpies
venudes ... Podem dir que Wonder ha estat senzillament el millor sintetitzador
humà de tots els temps, revitalitzant la música des que estima creant un estil
d'allò més particular. Compositor, cantant, pianista i sobretot, i el que és
més important, gran persona segons diuen els que el coneixen. Segueix
sorprenent-nos amb nous treballs com el publicat en 2005 "A time to
love" o amb notícies com que volia sotmetre a una operació per recuperar
la vista. En el Rock and Roll Hall of Fame des de 1989, al Sonrgwiter's Hall of
fame des de 2002 i així podríem estar-nos llargament, parlant i parlant dels
seus èxits, premis, cançons ... Però la seva gran conquesta, la que tots
desitgem, ell també l'ha aconseguit, l'ésser respectat i, sobretot, estimat per
tots. Aprofiteu avui, dia del seu aniversari per escoltar alguna de les seves
cançons. Una de les meves preferides... “I just call to say I love you”
Tal dia
com avui, també, però de 1970 The Beatles rep el disc d'or per 'Let it be'. El
quartet de Liverpool va fer un comiat i tancament amb tots els honors. L'últim
disc del grup més famós dels anys 60, va córrer la mateixa sort que els primers
àlbums editats sota l'efecte de la beatlemania. Let it be va ser el gloriós
final de The Beatles. Per a la data en què va sortir l'àlbum, els rumors sobre
les friccions internes que es vivien a la banda, s'acreixien per moments, però
això no va restar, en absolut, l'èxit del treball. A part de la cançó que
donava títol al disc, es recollien altres com "Get back", "The long and winding
road" o "Across the universe", fruit del tàndem tan prolífic que havien format
John Lennon i Paul McCartney.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada