La nit del 26 al
27 d'octubre a les 3 de la matinada s'haurà d'endarrerir el rellotge una hora,
degut al canvi d'horari d'hivern. A la Unió Europea, l'any 2001 es va aprovar
una directiva que, entre més coses, unifica els dies en què tenen lloc els
canvis d'hora a tots els països membres: l'últim diumenge de març i d'octubre.
Aquí teniu el
contingut del Ral Decret 236/2002 de l’1 de març pel qual s’estableix l’horari
d’estiu i que el podem trobar al BOE
(Boletín Oficial del Estado) del 2 de març del 2002. Extret del BOE nº 53 de 2
de març de 2002 que diu el següent:
“Artículo 2.
Comienzo del período de la hora de verano.
El período de la
hora de verano comenzará el último domingo del mes de marzo de cada año a las
dos horas de la madrugada (la una hora de la madrugada en Canarias), momento en
que la hora oficial española se adelantará sesenta minutos. Por tanto, ese día
tendrá una duración oficial de veintitrés horas.
Artículo 3. Fin
del período de la hora de verano.
El período de la
hora de verano terminará el último domingo del mes de octubre de cada año, a
las tres horas de la madrugada (las dos horas de la madrugada en Canarias),
momento en que la hora oficial española se retrasará sesenta minutos. Por
tanto, ese día tendrá una duración oficial de veinticinco horas.
Se sigue así la
pauta marcada por la propia Directiva, que en su artículo 4 encomienda a la
Comisión Europea la publicación en el "Diario Oficial de las Comunidades
Europeas" de la labia quinquenal correspondiente (la primera de ellas
publicada mediante Comunicación de la Comisión en el "DOCE" de 2 de
febrero de 2001). En España, los posteriores calendarios quinquenales se
publicarán por Orden del Ministro de la Presidencia.
En su virtud, a
propuesta del Ministro de la Presidencia, de acuerdo con el Consejo de Estado y
previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 1 de marzo
de 2002.”
El gest respon a
la mesura que porten a terme una vuitantena de països a tot el món per a reduir
el consum global d'energia. En teoria, l'avançament i l'endarreriment del
rellotge a la tardor i a la primavera ha de fer coincidir el començament de la
jornada laboral amb les hores de llum. Segons algunes dades, la despesa
associada a la llum artificial amb els canvis d'hora pot arribar al 10% a les
llars.
El canvi d'horari
actual es va començar a aplicar arran de la crisi del petroli de 1973, quan la
majoria de països industrialitzats (excepte el Japó) van adoptar la mesura.
Anteriorment, també hi havia hagut un altre període que comportava un canvi
d'horari durant la Primera Guerra Mundial, en què alguns països directament
implicats en el conflicte van aplicar-lo per estalviar combustible.
Els defensors de
la mesura apel·len als efectes positius que s'aprecien en àrees com
l'agricultura i l'hostaleria, a més d'un cert estalvi energètic. Els
detractors, en canvi, consideren que els guanys són imperceptibles i el canvi,
per contra, té efectes perjudicials per a la salut humana i animal i pot causar
trastorns del son. De fet, cent seixanta països no observen la mesura, ni a
l'estiu ni a l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada