Els
nostres protagonistes avui són dos artistes i moments d’alegria.
Tal dia
com avui de 1867 neixia a Mataró un nen. Li
van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser arquitecte
modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a
regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts
Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la
Mancomunitat de Catalunya (1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves
obres com arquitecte. Entre les seves obres més conegudes trobem la Casa
Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i la Casa de les
Punxes (1903–1905), a la Diagonal també a Barcelona. Darrerament la Casa de les
Punxes s’ha obert perquè es pugui visitar.
El disset
d’octubre de 1920 a Valladolid va néixer Miguel
Delibes, periodista i novel·lista espanyol. Autor de novel·les com
“Los Santos Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és
molt extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen
un marcat to costumista i naturalista. Va ser membre de la Real Academia
Española de la Lengua i va ocupar el seient de la lletra "e
minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de Literatura però
no hi va arribar.
Els dos
moments d’alegria vana anar en anys consecutius. El disset d’octubre de 1985 va
tenir lloc el primer sorteig
de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a
les quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com
“la niña bonita”. L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un
dia de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de
les informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional
havia d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992.
Barcelona optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè
suposava una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una
Barcelona que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la
ville de...” es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un
Barcelona (en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als
balcons, aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins
l’èxit de Barcelona 92.
Suggeriments: podeu visitar les cases que va construir Puig
i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o anar a veure "Cinco Horas con Mario" al Teatre Goya fins el 20 d'octubre o preguntar quina part de Barcelona
es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va fer un gran canvi, una gran millora.
A la imatge tenim a l'actriu Lola Herrera que és la protagonista de "Cinco horas con Mario" al Teatre Goya de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada