13 d'octubre 1792 construcció de la Casa Blanca 1917 aparició de la Mare de Déu a Fàtima 2006 Premi Nobel de la Pau pels creadors dels Microcrèdits a Bangladesh

Avui els protagonistes són una casa i dos miracles (un de diví i un de molt humà).

Tal dia com avui del 1792 varen començar a Washington (Estats Units) les obres de la Casa Blanca, és la residència oficial i principal centre de treball del president dels Estats Units. El projecte va ser ideat per George Washington i construït sota la direcció de l'arquitecte d'origen irlandès James Hoban, en estil Neoclàssic. El president George Washington, juntament amb l'arquitecte de la ciutat, Pierre Charles L'Enfant, va escollir el lloc on es construiria. Mitjançant un concurs es va triar a l'arquitecte, nadiu de Dublín, que va guanyar la medalla d'or per la presentació del disseny que avui coneixem. El disseny de la Casa Blanca es va veure inspirat per la Leinster House (Dublín), i Castletown House (Celbridge). Com el seu nom indica, és un edifici blanc localitzat a la Pennsylvania Avenue Nº 1600, al nord-oest del Districte de Columbia. Projectada durant el primer mandat de George Washington, l'edifici va ser inaugurat per John Adams en 1800. Formalment, l'edifici va rebre els noms de Palau Presidencial, la Mansió Executiva, fins que el president Theodore Roosevelt el 1902 va proposar al Congrés que adoptés oficialment el nom de «La Casa Blanca».

Avui l’Església celebra el dia de la Mare de Déu de Fàtima (també anomenada Nostra Senyora de Fàtima, La nostra Senyora del Rosari de Fàtima, o Nossa Senhora de Fátima en portuguès). És una advocació amb què es venera en el catolicisme a Maria, mare de Jesús. Es va aparèixer a  tres nens pastors, Lucía dos Santos, Jacinta i Francisco Marto. Ells van afirmar haver vist a la Mare de Déu a Fàtima, a Portugal, diverses vegades entre el 13 de maig i el 13 d'octubre de 1917. El santuari de Fàtima edificat al lloc de les aparicions és considerat un dels centres de peregrinació popular més importants del món i va rebre 7,3 milions de pelegrins a l'any 2011.

El nostre segon miracle es concreta tal dia com avui de 2006 quan la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia comunica que Muhammad Yunus i el Banc Grameen (Bangladesh) rebran el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament e implementació dels microcrèdits. En finances, el microcrèdit és l'extensió de préstecs molt petits a prestataris pobres que típicament no tenen una feina fixa o un historial de crèdit verificable. Està dissenyat no només per donar suport a emprenedors i reduir la pobresa, sinó també en molts casos per donar poder a les dones i estimular comunitats senceres per la seva extensió. En moltes comunitats, les dones no tenen un historial laboral estable que els prestadors tradicionals tendeixen a requerir. Moltes són analfabetes, i per tant incapaços de completar la paperassa necessari per aconseguir préstecs convencionals. El 2009 s’estimava que 74 milions d'homes i dones posseïen microcrèdits que totalitzaven 38000000000 de dólares. El banc Grameen  va informar que les taxes d'èxit del repagament van entre 95 i 98 per cent. Al 2012, el microcrèdit és àmpliament utilitzat en països en vies de desenvolupament i es presenta com una "eina amb enorme potencial per a la reducció de la pobresa".