Solc donar més
visibilitat als músics del segle XX i XXI però si la informació d’algú nascut
el 1541 arriba fins avui realment mereix una
oportunitat. I una dona compositora, organista, cantant i directora d’orquestra
nascuda el 1731 em sembla sensacional en un món on elles no existien... Avui
els acompanyen un pioner del rock, un cantaor, un gran compositor i una cantant
que va revolucionar les discoteques dels 70-80. Com veieu, tots els estils i
èpoques hi són presents.
El 7 de setembre
de 1541 va néixer a Madrid l’Hernando de Cabezón, organista i compositor del
Renaixement. Va ser un organista i compositor espanyol, fill d'Antonio de Cabezón. Des de
gener fins a desembre de 1559 va ser organista substitut de la capella reial.
Va ser nomenat organista de la catedral de Sigüenza el 15 de novembre de 1563,
el capítol d'aquesta ciutat el nomenà per les bones referències que sobre seu
tenia, encara que a causa de l'habitual lentitud de la burocràcia imperant fins
al 29 de novembre de l'any 1564 no se li dona llicència «per tocar l'orgue i
orgues de l'església», després de sotmetre'l a l'habitual investigació sobre la
seva ascendència a càrrec de la Inquisició espanyola. El 1566 va succeir al seu
pare com a organista del rei Felip II. Va acompanyar la cort als seus nombrosos
viatges, romanent al Regne de Portugal entre 1580 i 1581. A la mort de Felip II
va continuar com a músic de cambra del nou rei Felip III de Castella fins a la
seva defunció. Publica l'any 1578 dos llibres amb peces del seu pare Antonio de
Cabezón i de si mateix amb obres per a tecla, arpa i viola de mà. Es tracta
d'obres de caràcter tant litúrgic com profà, cançons i conjunts de variacions.
El 7 de setembre
de 1731 va néixer a Westminster, Anglaterra l’Elisabetta de Gambarini,
compositora anglesa, cantant mezzosoprano, organista, clavecinista, pianista, directora
d'orquestra i pintora del segle XVIII. La música d'Elisabetta de Gambarini es classifica
entre el període del barroc tardà i el classicisme. Fou la primera dona
compositora a la Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a
teclat. Morí a l'edat de 33 anys a Londres el 9 de febrer de 1765. El seu estil
d'escriptura era simple, i molts cops destaca per ser enèrgica. Elisabetta de
Gambarini va començar la seva carrera cantant en l’Occasional Oratiorio de
Handel (1746-1747). També va actuar com la primera dona israelita en la primera
actuació de Judas Maccabaeu (1747) i Josep i els seus germans (1747). El seu
nom també apareix en interpretacions de Samson i el Messies de Handel; però les
dates exactes en són desconegudes. El 1748, gràcies a la reputació que havia
obtingut, Elisabetta de Gambarini va dur a terme el seu propi concert benèfic.
Ella cantava i tocava les pròpies composicions amb orgue. Fou la primera dona
compositora a Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a teclat. La
seva música va ser valorada per molts músics entre els quals molts músics de
renom, com G. F. Handel i Francesco Geminiani, així com ducs, advocats, barons,
senyors o capitans. Actualment, en el petit volum Women Composers for the
Harpsichord, de Barbara Harbach, hi apareixen tres obres d'Elisabetta de
Gambarini, juntament amb algunes peces de les compositores Marianne von
Martínes i Marianna Auenbrugger.
El 7 de setembre
de 1909 va néixer a Mairena del Alcor, Sevilla, l’ Antonio Cruz García més
conegut com Antonio Mairena i també com el Nen de Mairena, cantaor flamenc
espanyol. Entre altres premis va rebre la III Clau d'Or del Cante, la Medalla
d'Or al Mèrit al Treball, Medalla d'Or de les Belles Arts i Fill Predilecte
d'Andalusia a títol pòstum. És una de les figures més rellevants en la història
del flamenc. A més de ser un cantaor de qualitat excepcional, punt aquest
reconegut per la pràctica totalitat del món flamenc, Antonio Mairena va ser un
estudiós d'aquest art, de manera que recopilava estils i cants que després era
capaç de reproduir en pròpia veu. El seu sentit didàctic del flamenc li feia
escoltar amb freqüència a tota mena d'artistes, de major i menor nivell.
D'aquesta manera, el fons estilístic d'Antonio es basava en una gran multitud
de fonts, antagòniques a vegades, que propiciava una gran varietat del seu
repertori. Gràcies a la seva activitat investigadora, cants antics que es
trobaven abocats a l'oblit van poder ser rescatats i compilats, adaptats als
corrents estilístics de la seva època. Malgrat aquesta gran varietat d'estils,
el mateix cantaor reconeixia que el seu mestre en el “cante” va ser Manuel
Torre, encara que també va admirar i va assimilar l'estil de Joaquín el de la
Paula, Juan Talega i el dels germans Tomás i Pastora Pavón. D'aquesta cantaora,
per la qual professava una gran admiració, va arribar a recopilar les seves cançons
i estils en el disc titulat “Honores a la Niña de los Peines”.
El 7 de setembre
de 1936, ementre aquí estàvem en plena guerra civil va néixer a Lubbock, Texas
(EUA) en Charles Hardin Holley conegut com Buddy Holly, cantautor i pioner del
rock and roll. Tot i que el seu èxit només va durar un any i mig abans de la
seva mort en un accident d'avió, el crític Bruce Elder el va descriure com
"la força creativa més influent dels inicis del rock and roll". Les
seves obres i innovacions van inspirar i influenciar diversos músics, com The
Beatles, The Rolling Stones, Don McLean, i va tenir una influència molt gran en
la música popular. Holly va ser al primer grup d'inclosos al Rock and Roll Hall
of Fame el 1986. El 2004, la Revista Rolling Stone va col·locar Holly a la
tretzena posició dels "Cinquanta Millors Artistes de Tots els Temps".
L'autocar de la gira tenia espatllada la calefacció, amb temperatures de -31
°C. Després d'un concert a Clear Lake (Iowa) el 2 de febrer de 1959, Holly va
llogar una petita avioneta per dur-lo a la següent parada de la gira. Ell,
Valens, Richardson i el pilot van morir mentre anaven a Moorhead (Minnesota),
quan el seu avió va estavellar-se poc després d'enlairar-se a prop de Mason
City el matí del 3 de febrer. Don McLean ho va anomenar "El dia que la
música va morir" a la seva cançó "American Pie".
El 7 de setembre
de 1934 va néixer a Buenos Aires l’Osvaldo Nicolás Ferraro que va treballar amb
el pseudònim Waldo de los Ríos. Va ser pianista, compositor, arreglista i
director d'orquestra argentí. Va morir molt jove i va deixar molta música
escrita per molts cantants espanyols i americans.
El 7 de setembre
de 1943 va néixer a Newark, Nova Jersey la Gloria Fowles coneguda com Gloria Gaynor,
cantant estatunidenca de soul i disco. Coneguda per alguns dels seus èxits com
I Will Survive (Número 1 a la llista Hot 100 l'any 1979), Never Can Say Goodbye
(Número 8 a la llista Hot 100 l'any 1974), i I Am What I Am (Número 82 a la
llista Hot 100 l'any 1983). Considerada una de les dives de la música disco
dels 70 i 80, comença la seva carrera amb la banda Soul Satisfiers durant els
60. El seu primer single s'edita el 1965 sota el títol She'll be sorry/Let me
go baby. Per primera vegada la lletra d'una cançó (I will survive) s'escriu des
del punt de vista d'una dona, fent-li veure al seu ex-amant que ja és lliure i
pot continuar endavant sense ell. La cançó es va convertir en un himne de
l'alliberació femenina i avui dia encara continua sentint-se a les discoteques.
Gloria Gaynor va encapçalar èxit darrere èxit i es va convertir en la reina de
les pistes de ball durant 20 anys. La seva música ha anat més enllà dels Estats
Units i s'ha fet sentir arreu del món, especialment ha tingut èxit a Europa. Moltes
de les seves cançons formen part de les 100 cançons imprescindibles segons la
popular revista Rolling Stone.
Avui proposem:
Sens dubte, si tens un dia fluix... posa’t I Will Survive de Gloria Gaynor i des
de les primeres notes et posen en marxa i aixequen els nivells de dopamina.
Potser perquè forma part dels meus records de joventut de d’aquells moments en
els que les pistes s’omplien de gent saltant i ballant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada