Els dos
protagonistes d’avui van ser directors d’orquestra.
El 3 de setembre
de 1885 a València en Rafael Benedito Vives. Va ser compositor i pedagog
musical valencià. Va iniciar els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, que després va
ampliar al Conservatori de Madrid. Des de la seva joventut va impulsar petites
col·lectivitats corals a escoles privades i entre el personal d'algunes
empreses industrials, així com una orquestra d'alumnes del Conservatori, per
suplir la manca d'una classe de conjunt instrumental que aleshores no existia.
Així, el 1915 va crear l'orquestra dAmigos de la Música, composta de
seixanta-cinc executants principiants pertanyents a totes les classes socials,
amb la qual va celebrar diversos concerts al Conservatori i l'Ateneo de
Madrid.El 1917 va implantar a la capital d'Espanya els concerts matinals, que
es van celebrar durant tres temporades consecutives; l'orquestra que va actuar
en aquests concerts va rebre el nom del seu fundador. També va crear el 1919 la
Massa Coral de Madrid. Al capdavant de les dues entitats va celebrar concerts a
tot Espanya, interpretant obres de totes les èpoques i escoles, entre les quals
van figurar les nou simfonies de Beethoven, i estrenant un gran nombre de
composicions d'autors espanyols. Instrumentacions per a altres compositors. Per
la seva pràctica de la pedagogia musical, va ser requerit per la Junta
d'Ampliació d'Estudis per dirigir els de Música i Cant a diferents centres
docents de Madrid. Entre el 1921 i el 1922, va ser pensionat pel Ministeri
d'Instrucció Pública per estudiar pedagogia musical i organització d'orquestres
i agrupacions corals a França i Alemanya. En aquest darrer país, va dirigir
diversos concerts de música espanyola a Berlín (Orquestra Filharmònica de
Berlín), Weisbaden (Orquestra de Kushaus), Frankfurt del Main (Orquestra Simfònica),
i Múnic. També va ser delegat especial d'Espanya al Congrés Internacional del
Ritme, celebrat a Ginebra, i va participar en un curs pràctic de rítmica,
explicat pel professor Émile Jaques-Dalcroze. Va ser Inspector General
d'Ensenyaments Musicals de l'Ajuntament de Madrid i va exercir missions
culturals als cursos per a estrangers, organitzat classes especials de Folklore
i Costums Populars a la Junta d'Ampliació d'Estudis, a la Universitat de Madrid
i al Conservatori del qual també va ser professor de música i director de cors.
El 3 de setembre
de 1900 va néixer a Arnhem, als Paisos
Baixos en Eduard van Beinum. Músic i director d’orquestra neerlandès, de
família de músics. Eduard van Beinum va començar com violista en la Arnhemse
Orkestvereniging, on ja el seu pare havia tocat el contrabaix i el seu germà
era violinista. A més actuava com a pianista, tant en solitari com formant duo
amb el seu germà. El seu primer lloc com a director va ser en l'Orquestra
Simfònica de Haarlem (1927-31), que va aconseguir portar a un notable nivell.
En 1929 va rebre la primera invitació de l'Orquestra del Concertgebouw
d'Amsterdam i en 1931 va passar a ocupar allí el lloc vacant de segon director.
Van Beinum molt aviat va gaudir de gran prestigi entre els músics de
l'orquestra, perquè es veia com un soci d'ells i no com algú que imposés la
seva voluntat, com feia el primer director, Willem Mengelberg. No obstant això,
el públic estava acostumat a una personalitat tan dominant com Mengelberg i no
aconseguia entendre l'estil de Van Beinum, molt més objectiu i considerat fred
i superficial en aquell moment. Van Beinum va rebre moltes ofertes per a
convertir-se en director titular d'orquestres neerlandeses; quan en 1937 li va
arribar una proposta de la Residentie Orkest Donin Haag, considerada la segona
millor del país, en principi semblava disposat a acceptar-la, però els músics i
l'administració de l'Orquestra del Concertgebouw va voler que romangués, per la
qual cosa li van oferir convertir-se en Segon Director Principal al costat de
Mengelberg. Quan després de la guerra, en 1945, es va imposar a Mengelberg un
exili de sis anys dels Països Baixos, per les seves simpaties cap a Alemanya
durant la guerra, Van Beinum va passar a ser l'únic director principal. Al
costat d'això, en 1948 i 1949 va tenir aquest mateix lloc en l'Orquestra Filharmònica
de Londres. Ja llavors, Van Beinum va tenir problemes cardíacs, per la qual
cosa aquesta orquestra va haver de buscar un altre director. Durant la
temporada 1950/51 gairebé no va poder dirigir concerts. Des de 1956 i fins a la
seva defunció va ser també director musical de l'Orquestra Filharmònica de Los
Angeles. Va morir molt jove, l’any 1959 durant un assaig de la Simfonia núm. 1
de Johannes Brahms amb l'Orquestra del Concertgebouw. Està enterrat al poble de
Garderen a la regió de Veluwe.
Proposta d’avui: En
Rafael Benedito va difondre amb les seves orquestres les nou simfonies de
Beethoven. Us proposo que les repasseu, escriviu quin nom tenen i n’escolteu
un petit fragment... fem cultureta! També podeu escoltar la la Simfonia núm. 1 de Johannes Brahms
que és la que estava assajant Eduard van Beinum quan va morir.
La imatge és del Llibre d'Història de la Música de Rafael Benedito Vives per ensenyar música a la secció femenina de les F.E.T.Y i de les J.O.N.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada