Tal dia com avui de l’any 1949 va néixer Bruce Springsteen, un músic conegut arreu del món com the Boss.
La seva inspiració va ser Elvis Presley i va comprar la seva primera guitarra als 13 anys. Va començar al món de la música d’una manera peculiar: no volia concedir entrevistes, no volia ser teloner d’altres... ell volia fer música no entrar en un sistema que es movia per diners... això el va allunyar al principi de la indústria discogràfica però un dels més prestigiosos crítics musicals de l’època, John Landau, el va sentir i va dir d’ell: “he vist desfilar per davant dels meus ulls tot el passat del rock and roll. Però també una mica més. He vist el futur del rock n'roll i el seu nom és Bruce Springsteen”. Després de la publicació del seu primer àlbum i la formació de l'arxiconeguda E Street Band (reconeguda com la millor banda en directe de la història), Springsteen aconsegueix la seva consagració definitiva amb “Born to run”, amb el qual aconseguiria entrar al TOP 10 de la llistes de vendes i mostraria al món el poder de la seva música, un rock amb molta càrrega del passat, però de plena actualitat gràcies a unes lletres, pessimistes i fosques, amb què retrata el present que ens ha tocat viure. A partir d'aquí, la carrera del 'Boss', l'apel•latiu amb què va ser batejat des de llavors, ha estat imparable. Ha vingut un munt de vegades a Barcelona i sempre ha omplert des del Palau Sant Jordi fins el Camp del Barça pels seus concerts. La brillantor artística de The Boss és indiscutible. El seu darrer disc és High Hopes (14 de gener de 2014). En tota la seva llarga carrera discogràfica ha venut més de cent-vint milions d’albums... impressionant...
El 1994 va veure com el rock rebia un Oscar. La cançó “Streets of Philadelphia”, el tema que Springsteen havia composat per a la banda sonora del film, va aconseguir l'estatueta daurada.
En la seva web oficial, el seu darrer post correspon a una cançó que es correspon amb el que sentim moltes vegades a casa... tants canals de televisió i no fan res interessant... “57 channels (and nothin’on)” té el ritme i la cadència que el fan tan especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada