Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.
Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi.
A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.
Hi ha persones que no coneixem però van ser essencials perquè en el segle XXI poguéssim tenir els coneixements mèdics que ens permeten que en el nostre pais s’hagin fet 12.555 transplantaments renals del 1971 fins el 2014. El primer transplantament de ronyó fet a Espanya va ser al 1965 al Hospital Clínic de Barcelona. Però per què parlem de transplantament ronyons avui?
Tal dia com avui, de l’any 1953, va tenir lloc el primer transplantament de ronyó d’un donant viu. Va dirigir tota l’operació Jean Hamburger, un cirurgià i assagista francès.
Hamburger va néixer l’any 1909 en una família jueva a París. Juntament amb René Kuss, Hamburger va definir els mètodes precisos i les normes per a la realització de la cirurgia del trasplantament renal, i se li atribueix la fundació de la disciplina mèdica de la nefrologia. El 1953, a l'Hospital Necker de París, es va realitzar el primer èxit de la cirurgia de trasplantament renal a França, a un jove un fuster de només 16 anys, Marius Renard. Va tenir un accident en una obra i va caure d’una bastida danyant el seu únic ronyó. La seva mare va ser el donant viu. L’operació va ser un èxit però l'òrgan va fallar. El més important és que el rebuig es va evitar durant tres setmanes, un rècord en aquest moment. El 1955, va crear el primer ronyó articifial. Hamburger s'acredita amb grans avenços en trasplantaments renals: l'èxit de la primera perllongació d’un rebuig en 1953, primer èxit rotund entre els bessons en 1959 i no bessons el 1962. També va ser autor de la investigació bàsica sobre la base immunològica de la malaltia renal i les malalties autoimmunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada