4 d'octubre Sant Francesc d'Assis

Sant Francesc anomenava germans als animals, al foc i a l'aigua,  ja que totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera, tots són membres d'una família.

Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell, en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda lloança, glòria, honor i tota benedicció ".

El patró de l'ecologia, va néixer a Assís (Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura.

Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes, forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar el Senyor.

Francesc sentia un profund respecte i admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això, Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu Creador.

El llegat ecologista de Sant Francesc consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat, de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses (medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal. Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran comunitat de la creació.

Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989)

Curiosament el seu missatge que s’expressa de manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no creients.

Avui els franciscans són presents a tot el món. La família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226, es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.