El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar el de gener de 1959.
El Concili es desenvolupà en quatre períodes de sessions:
Primer, de l'11 d'octubre al 8 de desembre de 1962
Segon, del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963
Tercer, del 14 de setembre al 21 de novembre de 1964
Quart, del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965
El primer fou presidit pel mateix papa en la tardor de 1962, però no va poder concloure aquest concili, ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Els altres tres períodes de sessions van ser convocats i presidits pel seu successor, el papa Pau VI, fins a la clausura. La llengua oficial del concili va ser el llatí.
Ha estat el concili amb més representació de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos mil "pares conciliars" procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de llengües i races. A més, hi van assistir membres d'altres confessions religioses cristianes.
El concili es va convocar amb les finalitats principals de:
- Promoure el desenvolupament de la fe catòlica.
- Assolir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels.
- Adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps.
Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Església, renovant els elements que més necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves activitats. Va pretendre proporcionar una obertura dialogant amb el món modern, actualitzant la vida de l'Església sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Església, la revelació, la litúrgia, la llibertat religiosa, etc., amb les característiques més importants de conciliar la renovació i la tradició.
Algunes de les coses que els fidels van poder veure d’una manera clara que sortiuen d’aquest Concili va ser la possibilitat de que les celebracions i les oracions deixiessin de fer-se en llatí per passar a fer-se en la llengua del poble. La missa també va canviar... ara el sacerdot ja no estava d’esquena al poble sino que tots dos, sacerdot i poble, pregaven Déu. També va ser molt important l’entrada dels seglars en l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada