Avui els
protagonistes són dos músics molt diferents però que han passat a la Història
de la Música: Enrico Caruso i George Harrison.
Tal dia com avui
de 1873 naixia a Nàpols Enrico Caruso. Va ser un tenor italià, el cantant més
popular en qualsevol gènere durant els anys 1920 i un dels pioners de la música
enregistrada. El seu gran èxit de vendes i una veu extraordinària, aclamada per
la seva potència, bellesa, riquesa de to i tècnica superlativa, el converteixen
en un dels més famosos cantants d'òpera de tot el segle XX.
Amb el seu estil
de cant Enrico Caruso va fixar un estàndard, influint en pràcticament tots els
tenors en els repertoris italians i francesos. La seva carrera va abastar des
de 1895-1920 i va incloure un rècord de 863 aparicions al Metropolitan Opera de
Nova York. Desgraciadament seva trajectòria va ser interrompuda per la seva
mort a l'edat de 48 anys, quan estava en el punt més alt de la seva carrera.
Tal dia com avui
de 1943 va néixer George Harrison. D'alguna manera estava predestinat a formar
part dels Beatles, perquè aquest nen malaltís, nascut a Liverpool el 25 de
febrer de 1943 i batejat com a catòlic com George Harold Harrison, va compartir
escola amb John Lennon i Institut amb Paul McCartney. El més introvertit i, per
a alguns, més músic dels Beatles va aprendre a tocar la guitarra mentre estava
convalescent d’una malaltia al ronyó i l'entusiasme per la música va anar
creixent en ell fins i tot quan després de deixar els estudis, va treballar com
a aprenent d'electricista.
Era tal la seva passió per la guitarra que portava
l'instrument a tot arreu i la tocava en qualsevol lloc. I va ser precisament en
un autobús on el seu excompany McCartney va escoltar i va decidir presentar-lo
Lennon. Havien nascut els Quarrymen que, amb el temps i alguns canvis,
acabarien sent els Beatles. En la seva etapa amb els Beatles va destacar per
ser el més tècnic i innovador dels quatre i per haver creat algun dels temes
més delicats del grup, des de "Here comes the sun" a
"Something", passant per "Norwegian wood" que va cantar
personalment. També per haver portat als seus companys per la senda del
misticisme hindú de la qual, a més de l'experiència espiritual, va treure la
seva destresa amb el sitar. Harrison va ser el primer Beatle a cavalcar en
solitari, primer amb un disc d'inspiració budista quan encara formava part de
la banda i després amb el triple àlbum "All things must pass", tot un
èxit comercial i de crítica. Preocupat pel món en què vivia, George Harrison va
ser l'animador d'accions solidàries per causes com la de Bangla Desh que va
materialitzar en un concert benèfic que ha quedat com un dels millors de la
Història del Rock i per al qual va comptar amb els seus amics, els millors
músics del moment.
Suggeriments: avui provem d’escoltar els nostres dos
músics... són molt diferents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada