Avui a l’escola ens expliquen com escriure en català correcte però el català no sempre s’ha escrit així. Avui parlarem del Primer Congrés Internacional de la llengua Catalana que va suposar un gran impuls no tan sols pel reconeixement internacional de la nostra llengua sinó també per la normativització de la Llengua (posar les normes que fan que tots ens puguem entendre).
El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitzà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col•lectiva a la llengua catalana i en un acte a favor de la codificació definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del català, el principal fruit del Congrés fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català. Assistiren al Congrés més de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Països Catalans, gairebé tots no lingüistes, quantitat que hauria estat més grossa si s'haguessin admès prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participació social en el Congrés va fer que, sobretot en els actes no estrictament acadèmics, esdevingués un acte d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana. En aquest acte Pompeu Fabra es feu conèixer públicament. Però qui és en Pompeu Fabra?... ja teniu un punt de sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada