8 de juny 793 Primera incursió vikinga a Anglaterra 1671 Neix Albinoni 1903 Neix Marguerite Yourcenar 2016 Hillary Clinton candidata a la Presidència dels Estats Units

 

Avui els nostres protagonistes es reparteixen entre la història llunyana i la història més propera amb una pinzellada de música i literatura. Anem a pams...

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víkinga a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Un poble molt inquiet...

L’any 1671 va néixer a Venècia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. La seva peça barroca "Adagio en sol menor" és una de les més conegudes. Una d’aquelles obres que transmeten pau.

El 1903 a Brussel·les, Bèlgica, neix l'escriptora belga, que es nacionalitzarà nord-americana, Marguerite Yourcenar. Potser la seva obra més coneguda serà "Memòries d'Adrià", que escriurà el 1951 explicant en primera persona la vida i mort de l'emperador romà Adrià. És una de les representants més reconegudes de la novel·la històrica.

Finalment al 2016 Hillary Clinton que ja va ser Secretària d’Estat va presentar la candidatura a la presidència dels Estats Units. Finalment no va guanyar les eleccions. Realment el paper de la dona al món ha canviat moltíssim en els dos darrers segles. Aquesta és una mostra més però... no ens enganyem... hi ha molta feina feta i alhora queda molt per fer en l’àmbit de la igualtat. No tots els estats porten la mateixa velocitat ni tan sols dins dels mateixos estats la velocitat de canvi és la mateixa per tothom. Diuen que una flor no fa estiu, però ens recorda que la primavera s’acosta.