Avui coincideixen el Museu Britannic i un nom propì ben desconegut amb la setmana més freda de l’any, coneguda popularment per la Setmana dels Barbuts, perquè tots els sants d’aquestea setmana porten llargues barbes. Avui es celebra la festa de Sant Maure i Sant Pau ermità.
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura. El Museu Britànic alberga més de set milions d'objectes que il·lustren i documenten la història de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat, a partir de peces de tots els continents. El museu, amb 5.569.981 visitants el 2009, és el museu del Regne Unit amb el major nombre de visitants anuals, seguit per la National Gallery de Londres, i un dels més visitats del món.
Es va fundar el 1753 i estava basat inicialment en les col·leccions del físic i científic Hans Sloane. Es va obrir al públic per primer cop el 15 de gener del 1759 a la Montagu House de Bloomsbury, a l'actual ubicació de l'edifici del museu. L'expansió del museu en aquests dos segles i mig de vida ha estat en gran part fruit de l'acció de la colonització britànica i ha donat lloc a la creació de diverses branques subsidiàries, la primera de les quals va ser el Museu d'Història Natural de Londres, a South Kensington, el 1887. Alguns objectes de la col·lecció, com és el conegut cas dels marbres d'Elgin provinents del Partenó, són objecte de controvèrsia intensa on es reclama la restitució de les peces als seus països d'origen. Fins al 1997, quan la Biblioteca Britànica (anteriorment establerta en la sala de lectura del Museu Britànic) va ser traslladada a un nou emplaçament, el Museu Britànic era únic en tenir tant el Museu Nacional d'antiguitats com la biblioteca Nacional en un mateix edifici.
Sófia Vassílievna Kovalévskaia, va néixer a Moscú el 15 de gener de 1850. El seu nom en rus és Со́фья Васи́льевна Ковале́вская. Va ser una matemàtica russa, la primera dona de l'Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d'una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.
A partir de 1874 i al llarg de la seva carrera va publicar diversos articles sobre anàlisi matemàtica, matemàtica aplicada, física matemàtica i mecànica celeste. En molts casos eren teories pioneres o bé obrien pas a recerques futures.
Va obtenir molts reconeixements pels seus estudis. El 1888 obtingué el Prix Bordin de l'Acadèmia de Ciències Francesa en reconeixement a la seva investigació “Sobre el problema de la rotació d'un cos sòlid sobre un punt fix”. L'excel·lència del seu treball es va considerar tan excepcional que la dotació del premi es va incrementar de 3.000 a 5.000 francs «pel servei extraordinari prestat a la física matemàtica per aquest treball».
L'any següent, l'Acadèmia d'Estocolm li concedia un premi de 1.500 corones per dos articles més en què prosseguia aquesta recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada