L’u de
gener és un dia d’inicis. És una data especial que es fa servir per iniciar
sobretot processos oficials. I sembla que comencem l’any parlant de
col.leccionisme... monedes i segells.
L’any 1850 va entrar en funcionament un nou sistema pel qual el remitent era qui pagava el cost del franqueig d’una carta gràcies a uns novedosos segells adhesius. Avui hi ha segells de tota mena i trobem molts col.leccionistes i filatèlies on podem trobar exemplars antics i excepcionals. D’un objecte aparentment tan senzill moltes persones n’han fet la seva gran afició i alguns la seva fortuna
Tal dia
com avui de l’any 2002 es va posar en marxa l’euro a 12 països. Tot i que a
Espanya l’euro va conviure amb la pesseta fins a final de febrer va ser la gran
novetat. La pesseta va ser la unitat monetària d’Espanya des del 19 d’octubre
de 1868 fins l’any 2002. Es van fer lots que canviaven els bancs amb un pack de
monedes que estaven dins d’una bosseta de plàstic. Quin goig feien aquelles
monedes tan noves.... com brillaven. A les escoles aquell curs havíem fet
classes per aprendre a comptar amb euros i amb cèntims. Amb les pessetes teníem
monedes d’us corrent d’una pesseta, de dues, de cinc –el famós “duro”-, de deu,
de vint-i-cinc, cinquanta, cent, i de cinc centes i bitllets de cent, cinc-cents, mil, dos mil,
cinc mil i deu mil. El primer canvi es va fer a un euro equivalia a 166.386 pessetes. A alguns els va costar fer
el pas, sobretot a les persones grans que encara avui, onze anys desprès han de
passar-ho a pessetes per fer-se la idea de quin és el preu d’un producte. Van
aparèixer calculadores que feien el canvi de pessetes a euros i a l’inrevés.
Amb l’arrodoniment van pujar molt els preus. Aquell primer estiu amb l’arribada
dels estrangers vam poder tenir a la butxaca euros francesos, italians,
alemanys… en moltes cases es van fer petites col.leccions de monedes de curs
legal d’altres països. Totes tenien una cara igual i l’altre era pròpia de cada
país.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada