Avui el
protagonista del dia és un geòleg i mineralogista alemany: Friedrich Mohs. Va
nèixer tal dia com avui del 1773 a Gernrode, actual Alemania. És recordat
perquè va crear una escala per mesurar la duresa dels minerals i va ser
utilitzada com a referència per comparar la solidesa dels minerals amb el talc
i el diamant en els seus extrems.
L'escala de Mohs
de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos
minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més
tou. Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es
tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència
de materials. El mètode de comparar la duresa mirant quins materials poden
ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada
per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (300 aC), seguit per Plini el Vell
en la seva Naturalis Historiae (77 dC).
L'escala de Mohs
de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria
per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes
minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques
estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar
l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a
dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el
material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou
que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat
per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria
d'entre 4 i 5.
L'escala de Mohs
és purament ordinal.
1 Talc Mg3Si4O10(OH)2
2 Guix CaSO4·2H2O
3 Calcita CaCO3
4 Fluorita CaF2
5 Apatita Ca5(PO4)3(OH–,Cl–,F–)
6 Ortosa KAlSi3O8
7 Quars SiO2
8 Topazi Al2SiO4(OH–,F–)2
9 Corindó Al2O3
10 Diamant C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada