Avui és Diumenge de Pasqua. Els cristians celebrem la vinguda de l'Esperit Sant. La Segona Pasqua és cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. És una festa que se celebra de manera desigual arreu del país, atès que solament es fa al Principat, Andorra, Catalunya Nord i en algunes localitats de les Illes. A més, fins ara era d’elecció municipal al Principat, però una de les novetats d’enguany és que la Generalitat de Catalunya ha decretat el dia festiu arreu i, per tant, qui treballa de dilluns a divendres no haurà d’anar demà a la feina. Ho coneixem com la Pentacosta però també té altres noms en comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada.
La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió d’unes quantes llengües. Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que es basa en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.
Avui tenim un nom propi: Velázquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado, presencial o virtualment no us podeu perdre veure les seves obres, veure-les en directe és tota una experiència.
Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.
Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.
La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).
El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada