13 de juny Sant Antoni de Pàdua

Avui felicitem als Antonis i Antònies perquè és Sant Antoni de Pàdua. 

Coneixerem algunes celebracions a l'entorn d'aquest sant.

Sant Antoni de Pàdua va ser un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l’Antoni va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua i se celebra la seva diada el 13 de juny. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. Té diferents advocacions algunes d’elles ben curioses.

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, protector del ram de la construcció. Aquest dia molts gremis relacionats amb el totxo organitzen tot tipus d’actes destinats a celebrar la diada del seu patró, d’entre els que destaquen els concursos de paletes, en què els manobres demostren les seves habilitats.

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Aquest dia, els diferents agents del ram de la construcció organitzen tot tipus de celebracions commemoratives. Es fan misses dedicades al sant, menjades col·lectives, trobades del sector i, sobretot, concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: concursos d’operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes.

Un dels concursos més veterans és el Concurs de Paletes de la província de Tarragona que es celebra des de l’any 1965 pels volts del 13 de juny. S’organitza cada dos anys a Reus i els anys entremig es decideix entre Tarragona, Valls, Cambrils o alguna altra ciutat. D’entre els concursos més renombrats de les terres gironines hi ha el Concurs de Paletes del Pla de l’Estany a Banyoles, que cada any congrega paletes vinguts d’arreu de Catalunya per participar en les diferents proves de destresa i rapidesa.

Alguns d’aquests certàmens s’han traslladat a d’altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular. Així, el Concurs de Paletes de Girona se celebra per Sant Narcís (octubre), el Concurs de Paletes de Lleida per la Fira de Sant Miquel (setembre), el Concurs de Paletes de Balaguer per la Fira del Comerç (maig), el Concurs de Paletes de Campllong per la Fira Comarcal de Primavera (abril), el Concurs de Paletes de les Terres de l’Ebre a l’octubre, el Concurs de Paletes de Calonge per Sant Martí (novembre), el Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera a l’octubre...

“El pa de Sant Antoni” és una de les institucions més antigues del barri de Sant Gervasi, s’inicia l’any 1894. La seva finalitat és la pràctica de la caritat, compartint els béns amb els necessitats, donar culte a Déu procurant imitar la caritat i amor de Sant Antoni de Pàdua als pobres, administrar les almoines del pa dels pobres i buscar a favor d’ells tota mena d’ajuts.

És un servei social d’índole privada, és a dir, no oficial ni subvencionat, que es nodreix exclusivament de les almoines que rep, per aquest fi, el santuari. Aquest servei està regentat per persones voluntàries, sota l’assistència i tutela del Pare guardià del convent i la direcció de la Balbina Birba i en Lluís Viñas.

Els ajuts s’adrecen a persones necessitades del barri, dels barris més necessitats de la ciutat i, també, de les poblacions obreres veïnes, dins les seves possibilitats, amb diverses accions, com són: pagaments de rebuts, beques de menjador, beques d’estudi en escoles d’ideari catòlic, col·laboració amb institucions per a malalts, lluita contra la drogoaddicció.