Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.
Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.
Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.
També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.
Els suggeriments d'avui són coneixer aquests dos creadors a partir de les seves obres. La imatge d'avui és per Santa Rita i les seves roses. En temps d'exàmens la capella de Santa Rita del claustre de la catedral de Barcelona està ben plena de ciris encesos que sol·liciten el miracle a la patrona dels impossibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada