Avui parlem de l’Àngel
de la Guarda, i de tres dones pioneres en el seu camp: la química, la medicina
i les ciències aplicades.
Avui l’Església
catòlica celebra el dia de l’Àngel de la Guarda. De petits molts hem aprés una
oració molt simple que no hauríem de perdre quan creixem... “Àngel de la
Guarda, dolça companyia; no em deixis sol ni de nit, ni de dia; perquè em
perdria.” Alguns han canviat aquest àngel per “la veu de la consciència” o “una
veu interior” que ens acompanya... feu-ho com vulgueu però penseu el que feu i
les conseqüències que poden tenir el vostres actes. Grans o petits.. sempre en
tenen. Els que hi creiem avui el mimarem i el tindrem especialment present.
La química Katō
Sechi va néixer el 2 d'octubre (1893-1989). El seu camp de treball va ser la
química orgànica. En 1922 va començar a treballar en el laboratori de recerca
RIKEN a Tòquio, convertint-se en la primera dona investigadora a estudiar
espectroscòpia en un laboratori de física. En 1931 va presentar la seva tesi
doctoral (Polimerització de l'acetilè) convertint-se en la tercera dona al Japó
a rebre el títol de doctora en ciències. Avui la fotografia és la seva.
La metgessa i
educadora Eliza Maria Mosher va néixer el 2 d'octubre (1846-1928). En la seva
àmplia carrera mèdica va incloure un enfocament educatiu sobre el bon estat
físic i el manteniment de la salut. Va ser pionera en medicina postural i
sistemes anatòmics: va dissenyar seients de diversos tipus per a tramvies i va
inventar una cadira anatòmica per a jardins d'infància. Va ser una dels
fundadors de la American Posture League. Avui trobem tot un seguit d’elements
ergonòmics, ella va ser una pionera en aquest camp.
El 2 d'octubre de
1928 Pietat de la Cierva Viudes va començar a estudiar com a alumna oficial en
la Universitat de Múrcia, amb el que es va convertir en l'única dona en la
citada Universitat. Les seves aptituds intel·lectuals, van impedir ser objecte
de discriminació, i els seus professors la van ajudar en la seva promoció
professional, com el professor Fernando Ferrando. Durant el curs, 1929-30, es
va traslladar a València per a continuar la carrera, on va poder trobar altres
noies universitàries en la Residència d'Escolàpies en la qual s'allotjava,
deixant l'aïllament que havia sofert a Múrcia. Allí va coincidir amb tres
estudiants de Magisteri i dos de Medicina. Es va llicenciar en Ciències per la
Universitat de València en 1932, rebent el Premi Extraordinari de
Llicenciatura, i sent una de les afortunades que formava part d'aquest 6%
d'alumnat femení del total d'alumnes universitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada