L’onze de març és
un dia que ha marcat clarament la nostra vida amb dos fets impactants: els
atemptats de Madrid i l’inici del confinament per la pandèmia. Tots dos fets
van aconseguir treure la part més humana i solidària per contrast amb la
crueltat dels fets (de caràcter molt diferent).
Per aquests
terribles atemptats es commemora avui el Dia Europeu de les Victimes del
Terrorisme. Hi ha persones que treballen per l’atenció a les víctimes. En
Robert Manrique després de ser víctima en l’atemptat d’Hipercor ha dedicat tots
els esforços en localitzar víctimes, fer-los saber quins són els seus drets i
ajudar-los a que puguin rebre l’atenció que requereixen (médica, psicológica,
legal…). D’aquell tristíssim 11M apareix una dona forta i valenta que va perdre
el seu fill en uns dels trens, que es converteix en la cara i la veu de les
víctimes d’aquell atemptat, Pilar Manjón. Mai hauríen volgut viure aquestes
situacions però un cop allà converteixen en força i solidaritat real el seu dia
a dia. Sort en tenim de que hi ha persones al món que no treballen per la foto
o les felicitacions sino al servei de la gent que més ho necessita. Ells son
els protagonistes de la nostra imatge d'avui.
L’any 2004 a
primera hora del matí es van cometre uns terribles atemptats a Madrid en els
que van morir 191 persones i més de 1800 van resultar ferides. Ens vam quedar
aturats veient les imatges dels trens destrossats i pensant en aquelles
persones que anaven a treballar, a estudiar… gent normal sense relevancia
política. Tots ells van moure tot un país que des del dolor demanava Pau,
demanava la fi de la violencia aquí i arreu. Van ser uns dies que malgrat pasar
els anys no ens podem treure de la memoria.
I ja fa dos anys
que ens van dir que ens haviem de confinar a casa per una pandèmia, de
Covid-19, que s’obria pas de manera descontrolada i que s’encomava rapidament i
tenia els serveis mèdics i hospitalaris saturats i una altíssima mortalitat.
Tots a casa, excepte les persones de serveis essencials, i van començar uns
mesos d’incertesa. Havia de ser per unes setmanes però es va anar allargant. I
vam arreglant casa, vam fer manualitats, vam cuinar i vam fer moltíssimes videotrucades
que han arribat per quedar-se. Avui, sembla que va estant més controlada la
pandèmia perquè tenim una gran part de la población amb una pauta de vacunació
ja amb tres dosis i l’àrea sanitària que ja sap què fer-ne, com fer i quan fer.
Hem tornat a sortir, encara queda teletreball i mascaretes però ja hi torna
haver l’aforament total en els equipaments esportius, sanitaris i de
transports. Ens anem trobant amb una nova normalitat perquè hi ha coses que van
arribar amb la pandèmia però han vingut per quedar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada