11 de juny Dones i taxi 2014 Manifestacions anti Uber 1935 Neix Núria Espert (actriu)

Aquest curs estem parlant de dones en el món. Hi ha professions que eren únicament masculines i avui comencen a tenir un petit grup creixent de dones. Avui parlarem del món del taxi. Quan jo era petita no en vaig veure cap però en aquest segle XXI ja, sense ser freqüent, ja no ens estranya veure una dona al volant d’un taxi. Dels 14.000 taxistes que treballen normalment a Barcelona, entre 600 i 700 són dones (dades del 2009).

En algunes professions hi ha diferència econòmica en funció del gènere, però aquest no és el cas del sector del taxi.  Un taxista guanya el mateix que una taxista com a fruit del seu treball, esforç i bon saber fer de la seva professió. Dona o home, en aquest sector, tots i totes som professionals taxistes. Així que si tens una coneguda que cerqui una feina sense discriminació salarial, dona taxista és una bona opció.

Hi ha una necessitat de seguretat que va derivar en la creació de taxis exclusius per a dones conduits per dones. A Londres, el 2006 es va crear sota el nom de Pink Ladies i els taxis exclusius per a dones van totalment pintats de rosa a ciutats com Nova York, Londres i Moscou, on circulen aquests taxis. L’any 2009 es va proposar a Servitaxi una iniciativa barcelonina, el Taxi Rosa, que proposava  identificar els taxis amb un petit distintiu rosa a l'interior, de manera que no perdessin la característica pintura groga i negra dels taxis de la ciutat. Estava adreçada especialment a les joves que surten de les discoteques i a dones amb dificultats familiars.

Avui parlem del món del taxi perquè l’11 de juny del 2014 els taxistes d'arreu del món es van manifestar en contra de l'aplicació Uber.

L’11 de juny de 1935 a l'Hospitalet de Llobregat neix Núria Espert, actriu catalana de teatre, cinema i televisió, directora teatral i operística. Molt prolífica i també molt reconeguda pel públic i per diferents entitats. L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu. El novembre de 2010 es va inaugurar també el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca. Va obtenir el Premi Butaca l’any 1997 i el 2015. També va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2015 «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària». Els reconeixements arriben fins a l’actualitat, recordem la Creu de Sant Jordi el 1983, va ser la: Pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona l’any 1989; Premi Princesa d'Astúries de les Arts, al 2016 i Premi Max d'Honor al 2024.

10 de juny Dia Mundial del Modernisme 1911 Neix Greta Stevenson (botànica i micòloga) 1929 Grace Mirabell (periodista de moda) 1973 Neix Natàlia Via-Dufresne (regatista)

El Dia Mundial del Modernisme és un esdeveniment dedicat al Modernisme o Art Nouveau que se celebra cada any el 10 de juny. El primer Dia Mundial del Modernisme va ser organitzat el 2013 pel Museu d'Arts Aplicades de Budapest (IMM), en col·laboració amb Szecessios Magazin (una revista hongaresa sobre Modernisme). La data seleccionada – 10 de juny – és l'aniversari de la mort de dos famosos arquitectes del moviment, el català Antoni Gaudí i l'hongarès Ödön Lechner. Les activitats del dia Mundial del Modernisme busquen augmentar l'interès del públic general pel patrimoni modernista. Les dues principals organitzacions internacionals que coordinen el Dia Mundial del Modernisme a Europa són la Ruta Europea del Modernisme – Art Nouveau European Route (ANER), amb seu a Barcelona, i el Réseau Art Nouveau Network (RANN), amb seu a Brussel·les. L'any 2019 l'esdeveniment va rebre el suport de l'Aliança Europea pel Patrimoni. La imatge d’avui és una rajola de la ciutat de Barcelona de la Ruta del Modernisme.

Després de l’apunt artístic avui parlarem de tres dones ben diferents: la primera, una biòloga i micòloga; la segona, una periodista de moda; i la tercera, una esportista olímpica.

Tal dia com avui de 1911 va néixer la botànica i micòloga Greta Barbara Stevenson. Va descriure més de cent noves espècies de l'ordre de fongs Agaricales. Va ser una gran muntanyenca; com a exemple, va escalar el pic aquest del mont Earnslaw. Va publicar tres llibres sobre falgueres i fongs, tots ells il·lustrats per ella mateixa. Va descriure més de cent noves espècies (a Nova Zelanda) de l'ordre de fongs Agaricales.

El 10 de juny de 1929 a Newark, Nova Jersey, va néixer Grace Mirabella una gran periodista de moda estatunidenca, editora en cap de la revista Vogue. Va començar a treballar a la revista a la dècada de 1950 i va ser-ne la redactora en cap entre 1971 i 1988. Va fundar la revista Mirabella el 1989, i hi va continuar fins al 1996.

El 10 de juny de 1973 a Barcelona va néixer Natàlia Via-Dufresne Pereña, regatista catalana guanyadora de dues medalles olímpiques. És la germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne. Diplomada en fisioteràpia, va formar-se al Club Nàutic el Masnou en la classe Optimist. Competint a la classe Europe ha estat campiona d'Espanya en quatre ocasions (1990, 1991, 1993, 1994) i d'Europa (1995) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial de 1995. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on aconseguí guanyar la medalla de plata en la classe Europe. Va passar a la classe 470 i repetí els títols de campiona d'Espanya (1997, 1999, 2003, 2006), d'Europa (2003) i tres medalles de bronze als Campionats del Món (2000, 2001, 2002). En aquest disciplina, va participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, juntament amb Sandra Azón, aconseguint la seva segona medalla de plata. També competí als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i de Pequín 2008. Va ser premiada amb la medalla de plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu l'any 1994.

9 de juny 1914 Primer partit de futbol femení a Barcelona 1924 Inscripció al cens d'Equador de Matilde Hidalgo (metgessa, sufragista) 2024 Eleccions al Parlament Europeu

El primer partit de futbol femení a l'Estat es va celebrar a Barcelona el 9 de juny de 1914. Al'‘Spanish Girl´s Club’ es van enfrontar els equips ‘Montserrat’ (2 gols) i ‘Giralda’ (1).

El primer partit de futbol femení va causar reaccions negatives. Un article del diari Mundo Deportivo acabava la crònica amb: “...a les descendents de la mare Eva els obliga a adoptar tan poc adequades com a antiestètiques posicions, que eliminen la gràcia femenina".

Amb les guerres –les mundials i l’espanyola- el futbol femení va quedar en l’oblit. Va ressorgir en els anys setanta. Va promocionar la seva pràctica l’Espanyol, el club que més, i el Barça, aquest entrenat per Ramallets, el famós ex porter.

I va d'eleccions, avui votem per escollir els representants del Parlament Europeu. Actualment rebem a casa la Tarjeta Censal que ens informa, a homes i dones, de quin és el centre de votació que ens correspon. No hem de fer cap esforç. Per nosaltres és normal, però no sempre ha estat així. Vam parlar fa uns dies de la Dinovena esmena que va obrir la possibilitat al vot femení als Estats Units. Avui parlem de l’Equador.

Tal dia com avui de 1924 a Quito, Equador, el Consell d'Estat aprovà en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pogués inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret. Matilde Hidalgo Navarro de Procel va néixer el 1889. Va ser metgessa, política i activista dels drets de la dona equatoriana. Fou la primera llicenciada i doctora en medicina del país, la primera sufragista d'Amèrica Llatina i la primera diputada escollida en eleccions lliures a l'Equador. També fou la primera dona a votar en unes eleccions a tota l'Amèrica Llatina.

Matilde Hidalgo nasqué a la ciutat de Loja el 1889, i el 1907, amb l'ajuda de la seva mare i un dels seus germans aconseguí matricular-se en el batxillerat, que completà el 1913, esdevenint la primera dona equatoriana que ho aconseguia, malgrat nombroses resistències i el refús social en un medi considerablement conservador. Completat el batxillerat, sol·licità l'ingrés a la facultat de Medicina de la Universidad Central del Ecuador a Quito; fou rebutjada però aconseguí una plaça a la Universidad del Azuay, a Cuenca. El 1919 obtingué la llicenciatura i es doctorà el 1921 a la Universitat Central, essent, en tots dos casos, la primera dona equatoriana que ho aconseguia. El 1922 es casà amb l'advocat Fernando Procel i s'instal·laren a Machala, on ella obrí una consulta.

La imatge d’avui correspon al Doodle que va fer Google a “Mujeres con ciència”.

8 de juny 1903 Neix Marguerite Yourcenar (escriptora) 1969 Primer pilar dels Castellers de Barcelona

El 8 de juny de 1903 va néixer a Brussel·les, Bèlgica, Marguerite Yourcenar. És una escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française. Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour. Malgrat néixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d'ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947, va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l'Académie Française, el 1980. En el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia Francesa, hi destaca l'homenatge a totes les dones que van merèixer ser part d'aquesta institució i que, per la seva condició de dones, es van veure al marge. En una part d'aquesta al·locució, assenyalava: "M'han acceptat, deia jo. Aquest jo incert i fluctuant, aquesta entitat l'existència de la qual he impugnat jo mateixa i que no sento delimitada si no és per unes quantes obres que se'm va ocórrer escriure, està aquí, tal com és, envoltat, acompanyat per una munió invisible de dones que, per ventura, hagueren hagut de rebre aquest honor abans que jo, fins al punt que sento temptacions d'apartar-me per deixar pas a les seves ombres".

Els Castellers de Barcelona van ser fundats a Barcelona l'any 1969 per un grup d'aficionats provinents de les terres de Catalunya on aquesta tradició estava més arrelada, i amb el seu esforç i il·lusió van aconseguir convertir una nova colla en el que ara és: un referent dins la cultura popular catalana d'arrel tradicional. Amb la camisa vermella sempre disposats a realitzar les  construccions amb una barreja de força, equilibri, valor i seny. El 8 de juny del 1969, els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell, un pilar de 4, al Vendrell.

 

Aquest curs estem parlant del paper de les dones en diferents àmbits. La incorporació de la dona al món casteller és força recent (anys 80-90) però suficient com per haver revolucionat el nivell tècnic i social de les colles, fins el punt de convertir-se en un dels elements clau que ha ajudat a assolir fites extraordinàries. Si bé el seu paper ja està normalitzat, és gràcies a les pioneres, aquelles dones que en el seu dia van involucrar-se i reivindicar-se en una activitat històricament masculina. Recordar-les i visibilitzar-les a través dels seus testimonis, ja sigui el de les primeres en tenir posicions als troncs dels castells o en ocupar càrrecs de poder, és l’objectiu d’un projecte anomenat “Dones castelleres” que va començar el 2019. L’impulsen Aina Malloll, castellera i excap de colla dels Xicots de Vilafranca, Raquel Sans, castellera, periodista i vicepresidenta de la Colla Joves Xiquets de Valls, i Maria Roig, afeccionada als castells, documentalista i directora, entre d’altres, del documental “L’herència millorada” dels Xiquets de Tarragona.

 

7 de juny 1909 Neix Virgina Apgar (metgessa) 2007 Inauguració de Furius Baco

 

Totes les mares recordem la puntuació Apgar que van tenir els nostres fills al néixer. El que no sabíem és que qui va crear el test Apgar, el mètode que usem avui dia per avaluar la salut dels nounats va ser una dona (totes hem donat per segur que era un home... nosaltres, sense voler, també entrem al joc).

 

Virginia Apgar va néixer a Westfield, Nova Jersey el 7 de juny de 1909. Va ser una anestesiòloga estatunidenca especialitzada en obstetrícia. És coneguda per haver ideat la puntuació d'Apgar, una prova per avaluar de manera senzilla i ràpida la salut dels nounats immediatament després del part i prevenir així la mortalitat neonatal. Fou líder en el camp de l'anestesiologia i la teratologia, i va introduir consideracions obstètriques al camp establert de la neonatologia. L'any 1953 va estudiar, desenvolupar i publicar la primera escala de valoració de la vitalitat dels nounats denominada Puntuació d'Apgar. Aquest test s'aplica a nadons en dos moments, immediatament després del part: un minut i, novament 5 minuts després del naixement (a vegades també als 10 minuts). Aquesta prova (escala) avalua, puntuant del zero al deu, cinc aspectes simples dels nounats: freqüència cardíaca, esforç respiratori, presència de reflexos, to muscular i color. Intentant transformar la paraula Apgar en un retroacrònim, es va proposar: aparença, pols, gesticulació, activitat i respiració (denominats així en molts idiomes en honor de la seva creadora: es tracta d'un acrònim generat pel doctor Joseph Butterfield, pediatre estatunidenc, l'any 1963, amb les cinc lletres del cognom de la doctora). La puntuació resultant va del zero al deu. Si el nadó obté una puntuació de 3 o menys, es considera que el seu estat de salut és crític; si la puntuació és d'entre 4 i 6, es classificarà com "bastant baix"; si la puntuació és de 7 a 10, finalment, es considerarà que l'estat de salut és "normal". A la dècada dels seixanta, molts hospitals dels Estats Units utilitzaven la puntuació d'Apgar constantment. Entrant al segle XXI, aquesta puntuació continua sent utilitzat per proporcionar un mètode acceptable i convenient per informar de l'estat del nounat immediatament després del naixement.

Si bé la doctora Apgar va ser en moltes ocasions "la primera dona" o "l'única dona" en el departament a ocupar algun càrrec o a guanyar reconeixement, evitava el moviment feminista organitzat, afirmant que "les dones estan alliberades des del moment en què surten de l'úter". Tot i que de vegades expressava privadament la seva frustració per les desigualtats de gènere (sobretot en matèria de salaris), treballava al voltant d'aquests casos empenyent constantment nous camps on hi havia espai per exercir la seva considerable energia i habilitats.

 

El segon tema d’avui és una muntanya russa. Tal dia com avui del 2007 es va inauguració de Furius Baco a PortAventura. Furius Baco és una muntanya russa instal·lada al parc temàtic PortAventura Park, a Salou i Vila-seca. Va ser la muntanya russa més ràpida d'Europa des de la seva inauguració fins a l'agost de 2009, i una de les de més acceleració del món. El nom fa referència a Baco, déu del vi. Furius Baco és una muntanya russa amb llançament hidràulic construïda per Intamin AG de PortAventura. Va ser inaugurada el 7 de juny del 2007 pel motorista Valentino Rossi. La muntanya russa, ubicada a l'àrea de Mediterrània, permet arribar a una velocitat de 135 km/h en sols 3,5 segons. Amb aquesta velocitat supera l'anterior atracció que tenia el rècord de muntanya russa més ràpida, Stealth de Thorpe Park (Regne Unit). Furius Baco és a més la muntanya russa sense terra més ràpida del món i l'atracció més baixa construïda per Intamin AG. L'atracció consta de grans corbes amb un llarg inline twist i finalment, una gran corba per sobre del llac. Els seients, que estan col·locats d'una manera diferent a les atraccions d'Intamin AG, se situen adossats al costat del rail i tenen forma de barril. Això fa que el passatger senti una intensa sensació de no trepitjar terra. Fa 850 metres de llargada, el seu recorregut es fa en 31 segons i va costar 15 milions d'euros. Concebuda com l'atracció estrella de l'any 2007, Furius Baco es va obrir finalment el juny amb molta expectació. Coincidint amb el GP de motociclisme de Catalunya, pilots com Valentino Rossi van ser-hi el dia de la seva inauguració.

6 de juny 1944 Desembarcament de Normandia 1982 Angie Ballard (atleta paralímpica) 1982 Laia Forcadell (atleta)

Tal dia com avui de 1944 va tenir lloc el Desembarcament de Normadia. El dia D, una data clau en la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquin als platges de Normandia de la França ocupada (Operació Overlord).

Donat que aquest curs estem parlant del paper de les dones en diferents àmbits. Avui parlarem del paper de les dones en la Segona Guerra Mundial. Les dones van treballar en fàbriques produint armes, embarcacions i carros de combat. Van ser espies i membres actius de la resistència contra els nazis. També van ser combatents i van servir en les forces armades. Van exercir com a infermeres i com a corresponsals de guerra. Les dones van ser fonamentals en l'èxit del Dia D, però la Història les ha silenciat. Els estudis sobre dones no abunden en la historiografia bèl·lica. Molt poc després del desembarcament van començar a arribar les infermeres, el paper de les quals va ser reconegut i commemorat en el 75 aniversari del Dia D. En aquests primers dies destaquen les figures de Lydia Alford, Edna Birbeck i Myra Roberts, que van intentar per tots els mitjans desallotjar del lloc del desembarcament a tots els ferits i víctimes de la contesa, amb el suport de la Creu Roja.

 

També parlarem de dues atletes que van néixer el mateix dia, una australiana paralímpica i una tortosina amb moltes medalles.

 

Angie Ballard neix a Canberra, Austràlia, el 6 de juny de 1982. És una atleta paralímpica australiana que competeix en esdeveniments d'esprint en cadira de rodes en la categoria T53. Es va quedar paraplègica als 7 anys a causa d'un accident automobilístic. Va començar a competir en curses de cadires de rodes en 1994, i va representar a Austràlia per primera vegada a 1998. A quatre Jocs Paralímpics de 2000 a 2012, va guanyar tres medalles de plata i dos de bronze. El seu entrenador actual és Louise Sauvage i la seva companya d'entrenament és Madison de Rozari. Ballard va realitzar beques d'atletisme a l'Institut Australià de l'Esport des de 1999 fins 2001, i en la Universitat de Sydney (mentre estudiava primer de comerç, i després psicologia,) i també representa a l'Institut d'Esport de Nova Gal·les del Sud. Ha estat nomenada per diverses organitzacions com a ambaixadora esportiva, i actualment és membre de la junta de Wheelchair Sports NSW. Va representar a Austràlia als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016. Aquests van ser els seus cinquens Jocs Olímpics.

 

Laia Forcadell Arenas va néixer a Tortosa el 6 de juny de 1982. És una atleta especialista en 400 metres llisos i 400 metres tanques. Va formar-se i començar competir a la secció d'atletisme del Club Natació Tortosa. Posteriorment va anar al Club ISS de l'Hospitalet de Llobregat entrenada per Armando Álvarez Anaya. Ha estat 25 cops campiona d’Espanya. A més, el seu palmarès contempla dues medalles als Jocs Iberoamericans, or l’any 2006 a Ponce, Puerto Rico, i bronze al 2009 a San Fernando, Cadis. Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el 2005. Va guanyar el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta el 2006. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Pequín. Laia Forcadell es va retirar l'any 2012 per iniciar una nota etapa laboral. Les lesions també van ser una causa de la seva decisió.

Aquest és el mapa del desembarcament amb els paisos que es van encarregar de cadascuna de les platges.  

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient 1966 Neix Rosa Colomer (lingüísta) 1978 M.Victòria Chivite (presidenta de Navarra) 2015 Louise Richardson (rectora d'Oxford)

El Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA) se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquesta celebració va ser establerta per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva Resolució (XXVII) del 15 de desembre de 1972, i amb la qual es va iniciar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà d'Estocolm (Suècia). El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles pels quals l'Organització de les Nacions Unides estimula la sensibilització mundial entorn del Medi Ambient i intensifica l'atenció i l'acció política.

Les protagonistes d’avui són dones que pertanyen al camp lingüístic, al camp polític en el govern d’una comunitat autònoma i en el govern d’una universitat.

 

Tal dia com avui del 1966 va néixer Rosa Colomer Artigas a Barcelona. Va ser filòloga i lingüista catalana, fou directora del Termcat entre el 2002 i el 2012.  El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d'aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l'administració pública de Catalunya. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La segona protagonista és la presidenta de Navarra. María Victoria Chivite Navascués va néixer a Cintruénigo el 5 de juny de 1978. És una sociòloga i política navarresa. És presidenta del Govern de Navarra des del 6 d'agost del 2019. Es llicencià en Sociologia a la Universitat Pública de Navarra, cursà un màster en Organització i Gestió de Recursos Humans i en Prevenció de Riscos Laborals. Entre el 2001 i el 2005 va formar part de l'Executiva de les Joventuts Socialistes. Entre els anys 2003 i 2007 fou regidora de Cintruénigo, i entre 2011 i 2013, d'Eguesibar (la Vall d'Egüés). Ha estat parlamentària foral a la VIIa i VIIIa legislatura, entre 2007 i 2012, com a portaveu de Salut i portaveu adjunta del grup parlamentari socialista. També ha estat senadora del PSOE per Navarra de 2011 a 2015 i portaveu del PSOE al Senat. Des de 2012 ha format part de l'Executiva del PSN-PSOE, i ha exercit com a secretària de l'Àrea de Polítiques Socials i secretària de Salut. Des del Congrés Extraordinari de desembre de 2014, és secretària general del Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE) i membre del Parlament de Navarra a partir del juny del 2015. A les eleccions de 2023 va renovar el càrrec, amb el suport de Geroa Bai, PSN i Contigo. 

Tal dia com avui del 2015, la Universitat britànica d'Oxford va nomenar la professora irlandesa Louise Richardson com la seva propera vicecancellera, l’equivalent a rectora. Va ser la primera vegada que una dona ocupava el lloc de màxima autoritat acadèmica d'aquesta institució. El nomenament va necessitar de l'aprovació de la Congregació, el parlament de la universitat. Richardson, que es va llicenciar en història en la universitat Trinity College de Dublín, experta en Terrorisme i Seguretat va assessorar governs en aquesta matèria. Desprès va repetir el càrrec a la Universitat de St. Andrews. Actualment Louise Richardson és la presidenta de Carnegie Corporation of Nova York, la fundació filantròpica establerta per Andrew Carnegie en 1911.