7 de setembre 1869 Neix Caritat Serinyana, Mecenes de Cadaquès

 

Quan els diners de particulars serveixen per fer bones obres per les poblacions parlem de mecenatge. En aquest cas tot passa a Cadaquès i encara es recorda.

Caritat Serinyana i Rubiés va néixer a Cadaqués el 7 de setembre de 1869 i va morir al gener de 1915. Va ser una mecenes catalana que dona nom a una escola –esdevinguda després Institut Escola– i a una avinguda de Cadaqués.

Filla de Josep Serinyana i Trèmols i Octàvia Rubies i Verdaguer, procedia de la família Serinyana, uns dels llinatges de gent de mar i comerciants –pilots, armadors, capitans, mercaders– dels més destacats de Cadaqués. El 1898 va participar en el concert benèfic de l'Orfeó Català en benefici dels damnificats per les inundacions de l'Empordà.

Va estar casada amb l'economista, polític i senador Frederic Rahola i Trèmols que, en morir ella amb quaranta-cinc anys, volgué acomplir la seva voluntat d'edificar una escola per a nenes que portés el seu nom, i n'encarregà la construcció. La descripció tècnica en diu: Edifici constituït per dos cossos simètrics i amb una torre central. Presenten planta baixa i coberta plana, i cinc finestres verticals agrupades formant un arc rebaixat. La torre central també té planta baixa i pis, repetint el motiu de les finestres dels cossos laterals. Al capdamunt hi corona una cornisa amb un escut esculpit. L'Escola de nenes amb el nom de Caritat Serinyana es va inaugurar el 1917 a la zona anomenada del Sol de l’Engirol. Aquesta escola municipal va ser ampliada els anys vuitanta i encara després entre els anys 2006-2007. És la nostra imatge d'avui perquè no n'hem trobat cap de la Sra. Caritat.

Josep Pla l'esmenta en parlar del seu marit, a qui defineix com el nom "de més pes i de més eficàcia" de Cadaqués perquè "va trencar amb els segles d'isolament" de la vila impulsant la carretera, el telèfon, el telègraf, el correu diari, la llum elèctrica "i l'escola de noies que porta el nom de la que fou la seva esposa, la senyora Caritat Serinyana", i que havia expressat com a voluntat seva construir.

També dona nom a un carrer de Cadaqués des que ho va decidir l'ajuntament de la població, l'abril del 1927, que abans portava el nom de l'expresident americà Woodrow Wilson.

6 de setembre 1910 Neix Maria Oliveres Collellmir, primera anestesiòloga catalana

 

Avui us presentem la primera anestesiòloga catalana. No va ser gens senzill perquè va haver de repetir exàmens després de la guerra. Però com tantes vegades, la família ajudarà a que tot sigui possible. Moltes d’aquestes històries les podríem trobar a Netflix.

Maria Oliveras i Collellmir  va néixer a Argelaguer el 6 de setembre de 1910  i va morir a Barcelona el 5 de novembre de 2009. Va ser la primera metgessa anestesiòloga catalana.

Maria Oliveras i Collellmir va néixer a la Masia del Morató, a Argelaguer (la Garrotxa), de família molt humil; eren set germans i va haver de superar moltes dificultats per arribar a ser metgessa. Finalment, al 1938, fou una de les poques dones de la seva promoció de medicina: «Vam començar catorze noies –explicava Oliveras–, i de nois crec que n'hi havia uns quatre-cents... Només en vam acabar dues». Treballà a l'Hospital Militar de Vallcarca, al final de la Guerra Civil, però un cop instaurat el franquisme no se li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no pogué obtenir de nou el títol fins al 1941, revalidat amb nous exàmens.

Fins al 1944 treballà en una ocupació, no remunerada, a l'Institut Neurològic Municipal, on es formà al costat del doctor Roca de Viñals. Conegué així el doctor neurocirurgià Adolf Ley, que la integrà en el seu equip, encarregant-li l'anestèsia dels malalts. Després de 1944, tot l'equip passà a l'Hospital Clínic, on la doctora Oliveras ocupà una plaça de laboratori amb el doctor Gibert Queraltó i continuà practicant l'anestèsia al quiròfan amb el doctor Ley.

El 1947 amplià estudis en aquesta disciplina en una estada a Oxford i Londres, invitada per Robert Mackintosh, el pare de l'anestesiologia, catedràtic d'Anestèsia de la Universitat d'Oxford. La col·laboració del seu marit, el farmacèutic Narcís Esplugas i Sabater, fou crucial en aquell moment, perquè ja tenien dos fills i la seva implicació li va permetre acceptar la beca i compaginar la vida familiar amb la seva formació, una cosa no gaire comuna en aquells temps. Entre els anys 1948 i 1963 fou metge anestesista a l'Hospital Clínic i en centres privats, en els quals introduí els darrers avenços en anestèsia. Des d'aquest any fins a la jubilació, el 1980, es dedicà a tasques de laboratori.

Molts anestesiòlegs posteriors s'han format amb ella i han seguit el seu mestratge. A títol pòstum la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor li concedí la Medalla d'Or.

Per fer... Setmana del Llibre en Català

 

Per fer... Setmana del Llibre en Català, del 8 al 17 de setembre de 2023 al Moll de la Fusta de Barcelona. Un lloc cèntric, de fàcil accés, i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure i al costat del mar.

Celebrada per primer cop l’any 1983, La Setmana del Llibre en Català no ha faltat mai a la seva cita anual amb els lectors. Ara, després de 40 edicions, s’ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més importants del país per projecció, volum de negoci, participants, assistents i difusió.

La Setmana vol continuar sent un estímul i servir a la promoció de la lectura de llibres en català, contribuint així al creixement del nombre de lectors en la nostra llengua i col·laborar en la construcció d’un país molt més culte, més lliure.

La Setmana és el lloc de trobada dels lectors, un espai privilegiat per mostrar la riquesa i la diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial, on es poden fer descobertes, compartir converses i tenir a l’abast tant les novetats com els llibres de fons i les revistes publicades en català.

La Setmana és un espai on es poden comprar totes les novetats i llibres de fons en català i on es pot gaudir d’una programació d’activitats extensa i de qualitat entorn el llibre en català. Consulteu-la, programeu les vostres visites i a gaudir!

Benvinguts a La Setmana!

2 de setembre 1947 Neix Pepe Rubianes

 

En aquest curs 2023-24 volem dedicar-lo a les dones que poden ser referents de les nenes i dones del segle XXI. I el dos de setembre tenim la primera figura masculina en el dia del seu neixament que va deixar un munt de vídues, unes vídues molt espècials. Sí, José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes va néixer el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcia de Arousa. Actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Avui el volem recordar i a totes les seves vídues. Carles Flavià, Lucila Aguilera (parella del showman després d'haver estat dona de Rubianes), el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo; el tricicle Joan Gràcia, l'actor Pep Molina, el pare Manel, Joan Manuel Serrat, María Rosales, regidora i una altra dels seus amors, i el seu exmánager Toni Coll. S'autodenominen les vídues de Rubianes. També poden considerar-se vídues uns altres com Andreu Buenafuente («Pepe era bo, bo, bo»), Albert Om, Toni Soler, Jordi Évole, Manel Fuentes («segueix entre nosaltres»), Carlos Latre, Paco Mir, Carles Sans i Pep Guardiola... Ens agradaria tant sentir quina és la seva opinió dels esdeveniments actuals...

1 de setembre 1913 Neix Mary Santpere 1854 Neix Anna Botsford

 

Avui, 1 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida, prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un tema que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Aquest curs visibilitzarem dones que han quedat amagades. Visibilitzant aconseguim referents. Només podem valorar si coneixem. Posarem nom, cara, i llum a situacions que avui semblen normals però un dia van ser excepcionals. He canviat tot el contingut. Una feinada però alhora un gran coneixement. Quantes coses per aprendre, quantes vides...

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu...

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.

 

Per ser el primer dia començarem amb dues dones que van néixer tal dia com avui.

A casa nostra, recordem la Maria Santpere Hernáez que va néixer l'1 de setembre de 1913, en un tren, camí de Barcelona. Coneguda artísticament com a Mary Santpere, va ser una actriu polifacètica, vedet i humorista catalana que va tocar tots els registres (especialment la comèdia) i tots els mitjans (teatre, ràdio, cinema i televisió). Va debutar al cinema com a actriu de repartiment l'any 1938, amb Paco Martínez Soria i va treballar amb tots els actors de l'època de l'Àngel  d'Andrés al Joan Capri en un inoblidable Don Juan. Batejada com la Reina del Paral·lel, el nom de la famosa avinguda on en aquella època estaven concentrats tots els teatres barcelonins. El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. Va ser una gran artista que va saber fer riure a tothom.

La il·lustradora científica i naturalista Anna Botsford Comstock va néixer l’1 de setembre de 1854. Va il·lustrar les lliçons i publicacions del seu marit – l’entomòleg John Henry Comstock– sobre insectes: encara que no tenia cap formació en il·lustració, Anna estudiava els insectes sota el microscopi i després els dibuixava. En 1885, va obtenir un grau en Història Natural en la Universitat de Cornell (els EUA), i va ser la primera dona professora en aquesta universitat.

Suggeriment: Avui us recomano, començar setembre amb un somriure. Tenim per davant un curs que promet. Viure amb alegria i no perdre-la pot ser un bon objectiu per aquest curs. Que res ni ningú ens tregui l’alegria que brolla de dins. Fem entre tots el millor dels cursos!

24 de juny Sant Joan Comencem les vacances al blog

Avui és Sant Joan i felicitem a Joans i Joanes.

S’han acabat les classes i comencem vacances també en el blog. 

Ha estat un curs certament complex amb moments de molta boira, de cel clar i fins i tot de nits estelades. 

Encara arrosseguem els efectes de la pandèmia... i la política, el canvi climàtic, les guerrers, la intolerància en forma de violència de gènere o de violència amb transfons de faltes de respecte als diferents... hi ha una colla de temes que ens han segrestat moltes hores.   

A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent tinguem més anècdotes que ens obrin una finestra al món a través de la cultureta. 

Us esperem al setembre amb energies renovades. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors habituals del blog: Cultureta i activitats en família. Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

23 de juny Revetlla de Sant Joan 1972 S'inaugura el Zoo de Madrid

 

Aquesta és  la nit més curta de l’any en la qual els catalans celebrem la Revetlla de Sant Joan.  Festes ancestrals amb el foc i el petards com a protagonistes que solem passar amb els amics amb un àpat lleuger acabat amb la tradicional Coca de crema, de fruites o de llardons i on no pot faltar el cava ben fresquet pels més grans. És molt habitual que la festa s’allargui a través de música en directe o “enllaunada”, la ballaruca és pròpia de la verbena. Els amants de la pólvora també aprofitaran una estona per encendre petards. Cal anar amb molt de compte i vigilar perquè la festa acabi bé. Hi ha moltes tradicions lligades al foc i a les herbes remeieres... diuen que és una nit màgica....

Avui el protagonista del nostre espai és el Zoo de Madrid que es va inaugurar el 23 de juny del 1972.

El Zoo de la Casa de Campo és l’evolució natural de la Casa de Fieras del Retiro. Ja a l’any 1972 cridava l’atenció per mostrar els animals en rèpliques dels seus habitats naturals i no en gàbies com era el més habitual en aquells temps. Els parcs zoològics com a centres de conservació de la natura són una idea molt moderna, abans el que es pretenia era mostrar l’excepcionalitat i la diferència.

Al llarg de tots aquests anys han fet una gran tasca principalment educativa amb les famílies, centres docents i universitats difonent la biodiversitat. També han treballat la reproducció d’animals en captivitat i així sabem consultant la seva web que l’any 1982 va néixer Chulín el primer panda que arribava a terme desprès d’una inseminació artificial fora de Xina, o al 2002 van néixer tres cries de taurons grisos, al 2009 el primer rinoceront blanc a Europa també per inseminació artificial, els quatre ossos panda o darrerament aquest mes d’abril de 2014 han nascut des cries de girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) –des del 1976 no havien nascut girafes d’aquesta espècie en el zoo de Madrid.

Avui compta amb unes extenses i modernes instal.lacions, hi podem trobar 6.000 animals de 500 espècies diferents, alguns únics a Espanya com el koala, l’os formiguer o l’os panda. És reconegut internacionalment com una de les Institucions més importants pels seus èxits reproductius i pel seu compromís amb la conservació.