dijous, 1 de juny del 2023

1 de juny 2003 Concert de Peter Gabriel al Palau Sant Jordi 2017 mor Carles Capdevila


Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. Avui comença l'estiu meteorològic, no l'astronòmic. Aquest estiu meteorològic està format pels mesos juny, juliol i agost. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.

Avui fa sis anys que va morir un home bo, en Carles Capdevila (2017). Un home que sense pretensions tenia el seu pensament i agraïa a mestres, sanitaris i monitors de lleure. Un gran periodista i company, diuen els que el coneixien. Els que només l'escoltàvem i el llegíem també el trobem a faltar. Ens agradaria saber el seu parer en aquest món tan boig.

Suggeriments: escoltar la música de Peter Gabriel i veure els vídeos del Carles Capdevila en els que podem escoltar de la seva veu un parer amb un punt d'humor per viure la vida plenament.




dimecres, 31 de maig del 2023

31 de maig Dia Mundial Sense Tabac 1852 Neix Julius R. Petri Mes de María: Virgen de los 33

 

Avui tenim dos somnis protagonistes per acabar el mes de maig: el somni d’un món sense fum i el de poder observar alló tan repetit que necessitem microscopis.


El 31 de maig es commemora el Dia Mundial sense Tabac, amb què l'Organització Mundial de la Salut demana posar fi al comerç il·legal de productes del tabac. La Jornada Mundial sense Fum obre les portes a usuaris i usuàries amb l'objectiu de conscienciar-los dels perjudicis del tabac i assessorar-los de com abandonar l'hàbit de manera efectiva. L'objectiu és de conscienciar-los dels perjudicis del tabac i assessorar-los de com abandonar l'hàbit de manera efectiva. Qui ho havia de dir que no es podria fumar a les escoles, als hospitals, als bars, als restaurants, a les discoteques... 


Tal dia com avui de 1852 va néixer Julius Richard Petri, que va ser un microbiòleg alemany que va inventar les plaques que porten el seu nom, les plaques de Petri, que es fan servir als laboratoris.

La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres hem recordat 31 advocacions de la Mare de Déu. Aquesta és la darrera Mare de Déu d’aquest mes. Avui és el torn de Nostra Senyora dels Trenta-tres, patrona d’Uruguai. Es tracta d'una figura de fusta que es va posar a la intempèrie al departament de Florida, Uruguai. Davant seu, 33 patriotes, funcionaris civils i militars van declarar l'assemblea sobirana el 14 de juny de 1825, i després, el 25 d'agost del mateix anys, quan es va proclamar la independència del país, els constituents van posar la pàtria sota la seva protecció. El Papa Sant Joan XXIII la va proclamar “Patrona de l'Uruguai” el 1961. Els uruguaians catòlics la celebren el segon diumenge de novembre.



dimarts, 30 de maig del 2023

30 de maig Dia de Canàries Mes de Maria: Virgen de la Candelaria

 

El 30 de maig és el Dia de Canàries. Aquest és un dia festiu en totes les illes de Canàries. Es commemora en aquest dia, l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries amb seu a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, que va tenir lloc el 30 de maig de 1983.

Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una comunitat autònoma espanyola, amb estatus de nacionalitat histórica. És, a més, una de les regions ultraperifèriques de la Unió Europea. Es compon de set illes principals: El Hierro, La Gomera, la Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars de l'arxipèlag Chinijo (La Graciosa, Montaña Clara i Alegranza), i l'illot de Lobos, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas.

L'arxipèlag està situat al nord d'Àfrica, a prop de les costes del sud del Marroc i del nord del Sàhara, entre les coordenades 27º 37 'i 29º 25' de latitud nord i 13º 20 'i 18º 10' de longitud oest. A causa d'aquesta situació, Canàries s'utilitza durant l'hivern boreal l'hora de Greenwich (UTC ± 0) i durant l'estiu boreal una més (UTC + 1), amb una hora de diferència respecte a la resta de l’estat. L'illa de Fuerteventura dista uns 95 km de la costa africana. La distància a la massa continental europea és d'uns 940 km -del illot d'Alegranza al cap de Sant Vicente-. Per la seva situació geogràfica, les Canàries són la regió més austral i occidental d'Espanya.

Tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, la capitalitat de la comunitat autònoma és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària; la seu del president del Govern autonòmic alterna entre ambdues per períodes legislatius,  sent la seu del vicepresident diferent de la del president. El Parlament està a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la Delegació del Govern es situa a las Palmas de Gran Canària, existint a més una Subdelegació del Govern a cadascuna de les dues ciutats. Així mateix, hi ha un equilibri entre les dues capitals pel que fa a seus de conselleries i institucions públiques encara que la resta de l'administració autonòmica es troba en la seva pràctica totalitat duplicada entre les dues ciutats. Per la seva banda, a la ciutat de San Cristóbal de la Laguna es troba la seu del Consell Consultiu de Canàries, que és el suprem òrgan consultiu.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui, com no podía ser d’una altra manera, és el torn de la Virgen de Candelaria o Mare de Déu de la Candela, coneguda popularment com la Morenita, és la patrona de les Canàries i una de les set patrones de les comunitats autònomes d'Espanya. La seva imatges a la Basílica de Nostra Senyora de la Candelaria (Candelaria, Tenerife) és un símbol per a Canàries i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festa se celebra cada 2 de febrer i 15 d'agost, en aquestes festes milers de pelegrins van a la seva basílica per a participar en la missa solemne, les processons i altres actes. En la nit del 14 al 15 d'agost es realitza la Pelegrinatge a Candelaria amb gents vingudes de totes les illes i de fora d'elles, i per descomptat de Tenerife. Aquesta és una caminada a peu des dels diferents municipis de l'illa fins al santuari de la verge.



dilluns, 29 de maig del 2023

29 de maig 1953 Primer ascens per la ruta sud-est de l'Everest 2017 Killian Jornet dos cops a l'Everest Mes de Maria: Virgen de Chiquinquirá

 

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord.

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.


Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però l’any 2017 vam conéixer una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nuestra Señora del Rosario de Chiquinquirá o Virgen de Chiquinquirá, patrona de  Colòmbia. La història explica que el 1560 Antonio de Santana, encomenador dels pobles de Suta i Chiquinquirá, li va demanar una imatge de la Mare de Déu del Roser a l'espanyol Alonso de Narváez. La imatge va ser posada en un capella amb sostre de palla, i ja el 1578 estava molt deteriorada. Per això, un rector la va enviar a una finca a Chiquinquirá, on davant els precs d'una empleada domèstica, un dia el llenç deteriorat pel pas dels anys va recuperar el color de manera misteriosa el 1586. El papa Pius VII la va proclamar patrona de Colòmbia el 1829. El seu dia a Colòmbia és el 9 de juliol.



diumenge, 28 de maig del 2023

28 de maig 1914 Obre al public la Biblioteca de Catalunya Mes de Maria: Nuestra Señora de Copacabana

 

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Tal dia com avui de 1914 va ser oberta al públic, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Eugènia Serra. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres.

Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. Està situada al carrer Hospital 56 i té uns 300.000 usuaris anuals.

 

Actualment Catalunya compta amb dues xarxes de biblioteques públiques: la de la Diputació i la Xarxa de Biblioteques municipal que depèn dels diferents Ajuntaments. Podem anar a les biblioteques a llegir, a fer deures...

Avui les nostres biblioteques són espais amplis i lluminosos amb una zona infantil. Conviden a llegir i a fer silenci... S'hi fan activitats d'animació a la lectura per grans i petits...   Coneixeu la biblioteca més propera al vostre domicili? Podeu emportar-vos-en llibres en préstec o altres materials com DVDs, jocs... Els únics documents que estan exclosos de préstec són els volums de les enciclopèdies, els diccionaris i els manuscrits (documents especials).


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nuestra Señora de Copacabana, patrona de Bolivia. Es diu que el 1583, un sacerdot d'un poble anomenat Copacabana, a la vora del llac Titicaca, va portar una figura de la Mare de Déu feta per un indi que havia après escultura a La Paz. Va ser coronada durant el pontificat de Pius XI. Els bolivians que la veneren la celebren el 5 d'agost.


   

dissabte, 27 de maig del 2023

27 de maig 1878 Neix Isadora Duncan Mes de Maria: Virgen del Cobre

 

La protagonista d’avui va ser una dona amb una vida molt complicada però que va ser la creadora de la Dansa Moderna. Dora Angela Duncanon va néixer a San Francisco, tal dia com avui, el 27 de maig de 1878. Més coneguda com Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la Dansa Moderna. Isadora era una nena solitària i retreta que acostumava a jugar en la platja mentre observava el mar. La seva fascinació pel moviment de les onades seria la llavor del seu art en els anys posteriors. La nena Isadora imaginava llavors moviments de mans i peus que acompanyaven les onades de la badia de San Francisco, i que seria l'origen del seu peculiar estil de dansa. La influència del mar i els seus jocs infantils es recullen en la seva Autobiografia, publicada al 1927. Excèntrica, fora de normes en la seva vida i en la seva professió. Va ballar als Estats Units, a França, a Rússia, a l’Argentina i malgrat va tenir moltes crítiques sobretot dels puristes que no volien que es trenqués el ballet finalment va ser reconeguda arreu del món.

Heu vist alguna vegada un ballet o una representació de danses tradicionals o dansa moderna o contemporània o potser de hip hop.... Potser és el moment de cercar al You Tube... La dansa és una expresió que uneix tècnica i art. Clàssic o modern el ball requereix de molts assajos i d'una bona preparació física. Pot ser un bon moment pèr veure un fragment de "El llac dels cignes" o d'"El Trencanous", alguna actuació d'un esbart de casa nostre com l'Esbart Martinenc, alguna actuació del ballet nacional o de companyies com la de Sol Picó o alguna actuació d'Isadora Duncan, la nostra protagonista d'avui,....


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui passem l’Oceà Atlàntic i anem cap a Cuba. És el torn de la Nuestra Señora de la Caridad del Cobre, o la Virgen de la Caridad del Cobre, Caridad del Cobre o simplement Cachita, és una de las advocaciones de la Mare de Déu. És la Patrona de Cuba, aquest solemne nombrament va ser proclamat pel papa Benet XV l’any 1916. La imatge es venera en la Basílica Santuario Nacional de Nuestra Señora de la Caridad del Cobre a Santiago de Cuba.



dijous, 25 de maig del 2023

25 de maig 1881 Mor Pedro Calderón de la Barca 1859 Neix Sir Arthur Connan Doyle 1977 S'estrena la primera pel·lícula de Star Wars Mes de Maria: Mare de Déu de Queralt

 

Els protagonistes d’avui són creadors: Pedro Calderón de la Barca, Athur Conan Doyle i George Lucas.


Tal dia com avui de 1881 va morir un escriptor barroc: Pedro Calderón de la Barca. És un autor dramàtic de la literatura espanyola en llengua castellana enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre (tragèdies, comèdies i actes sacramentals). Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde de Zalamea i La vida es sueño. Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip. Les seves obres més famoses són: “La vida es sueño” y “El alcalde de Zalamea” però també va escriure “El médico de su honra”, “La dama duende” y “El gran teatro del mundo”.


Tal dia com avui de 1859 va néixer Arthur Ignatius Conan Doyle. Us sona el nom? Va ser un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Va estudiar medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional, fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes. A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle posseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra i contes de misteri, entre d'altres. Podem llegir-ne molts títols en català com “Estudi en escarlata” (A Study in Scarlet, 1887), “El signe dels quatre” (The Sing of Four, 1890),  “Aventures de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Adventures of Sherlock Holmes, 1892),  “Memòries de Shelock Holmes” (conté onze històries) (The Memoirs of Sherlock Holmes, 1894), “El retorn de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Return of Sherlock Holmes, 1905), “El gos dels Baskerville” (The Hound of the Baskervilles, 1902), “La vall de la por” (The Valley of Fear, 1915), “Els darrers aplaudiments” (conté vuit històries) (His Last Bow, 1917), “Els arxius de Sherlock Holmes” (conté dotze històries) (The Case-Book of Sherlock Holmes, 1927)... El 1902 va rebre el títol de Sir.


La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas. La primera pel·lícula “Una nova esperança”, va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher i Alec Guinness entre d'altres i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular mundialment i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes.

L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», “L'Imperi contraataca” i “El retorn del jedi”, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee Williams, Frank Oz i Ian McDiarmid. Van ser estrenades en intervals de 3 anys.

Setze anys després va arribar als cinemes “The Phantom Menace”, la primera pel·lícula d'una nova trilogia centrada en els anys previs a l'anterior i l'única de la saga en no ser traduïda al català. Liam Neeson, Ewan McGregor, Natalie Portman, Jake Lloyd, Hayden Christensen, Samuel L. Jackson i Christopher Lee van ser alguns dels principals membres del repartiment, que també va comptar amb la presència d'alguns actors de la trilogia original. “L'atac dels clons” i “La venjança dels Sith”, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord-americans entre les sis pel·lícules, convertint-la en la tercera franquícia més rendible de tots els temps per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter, sense considerar la inflació. L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir els drets de Lucasfilm per un pressupost de 4000 milions de dòlars, i va anunciar la producció d'una nova trilogia cinematogràfica.

La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibres, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements conformen el denominat «Univers expandit», a partir del qual s'ha desenvolupat de manera significativa el material fictici de la saga.

L’estrena d’aquesta primera Star Wars va ser tot un esdeveniment a casa nostra. En aquell moment les estrenes ens arribaven molt més tard... Tenia una crítica fantàstica i tothom volia veure-ho personalment. Hi havia llargues cues als cinemes. Aquesta pel·lícula era diferent a tot el que s’havia vist fins el moment. Molts recorden amb emoció que ells la van veure en aquell moment i sernse voler es van enganxar a la saga i avui les van vist un munt de vegades, remasteritzades i pulides però la perfecció tècnica actual no és comparable amb l'emoció de la primera. Als patis de les escoles els infants jugaven amb imaginàries espases laser i es feien col·leccions de cromos que de ben segur que alguns conserven encara com un tresor.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de Queralt. El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La gent de Berga i comarca sempre s'han dirigit a Queralt per demanar la protecció enfront sequeres, epidèmies, guerres...