Avui els nostres
protagonistes són un sant, una illa i un autor excepcional del Segle d’Or
espanyol.
Antoni Abat,
també conegut com Sant Antoni el Gran, Sant Antoni del porquet o Sant Antoni
dels ases va néixer a Memfis l’any 250 i va morir a Kolzim el 17 de gener de
356 .Va ser un anacoreta i sant d'origen egipci. Va néixer en una família acomodada.
En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones
més necessitades i va iniciar una vida d'ermità. El 270, es retirà al desert,
on passà la major part de la seva vida. Entre les seves gestes més conegudes,
són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així
com la visita que feu a sant Pau l'ermità. A l’alta edat mitjana, es va fundar,
sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o
Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties
contagioses. Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba
de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau
i el foc sagrat. Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta
popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el
seu nom. Se'l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers. Així,
el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar
i la cavalcada dels Tres Tombs.
Les Festes de
Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren
amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals (animals
de peu rodó). Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de
gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses,
benediccions dels animals a més d'altres actes.
El ritu principal
dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres
animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena
Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres
voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd.
Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de
l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es
fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com
gats, gossos i ocells per ser beneïts.
La Diada de
Menorca és una festivitat de Menorca celebrada el 17 de gener amb motiu del dia
de sant Antoni Abat, patró de l'illa. Durant els segles d'història les celebracions
associades a la Diada de Menorca s'han mantingut sense gaires canvis i han
servit per reafirmat la identitat menorquina. Així doncs, els actes que giren
al voltant d'aquesta festivitat són sobretot de caràcter tradicional. S'hi
destaquen la missa solemne a la Catedral de Menorca a les onze del matí, el
mercat de Sant Antoni a Ciutadella, la Processó dels Tres Tocs també a
Ciutadella i altres actes a tota la geografia de l'illa el mateix dia 17 i
també els dies anteriors i posteriors. Pel que fa al mercat de Sant Antoni, es
realitza a la plaça de Sant Antoni durant tot el matí del dia disset i n'és
típica la venda de taronges i dàtils i la rifa d'un porc. D'altra banda, la
Processó dels Tres Tocs se celebra just després de la missa d'onze i hi assisteixen
tres regidors de l'Ajuntament de Ciutadella vestits de frac i a cavall, el
clergue i el bisbe. En arribar aquests al lloc on antigament estava la porta de
Maó, el regidor més jove descavalca i amb l'asta de la bandera del rei Alfons
III dona tres cops a terra, acció que dona nom a la processó. Allà s'hi canta
també un tedèum. Aquesta processó commemora el moment en què, segons la
tradició, el rei Alfons va donar tres cops a la porta amb la seva bandera en
arribar a l'entrada de la Ciutadella musulmana, i la ciutat es va rendir.
Pedro Calderón de
la Barca va néixer a Madrid el 17 de gener de 1600. És un autor dramàtic de la
literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol,
concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor
d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals.
Algunes de les seves obres més conegudes són “El alcalde de Zalamea” i “La vida
es sueño”. Va ser considerat el millor escriptor dramàtic del seu temps.
Els temes de
Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial.
Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de
la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels
convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els
seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper
central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del
catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges,
caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a
l'arquetip.
Calderón fa girar
tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu
en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal
l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències
literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció
dramàtica i l'escenografia (a la que dona més importància).
Tres suggeriments:
El primer serà conèixer l’illa de Menorca. Podem veure imatges de les seves
platges, viles i celebracions... Per ella és la nostra imatge d'avui. El segon és de lectura: les obres de Calderón
de la Barca sempre tenen molt de suc. Podem llegir-les o veure-les, en l’original
o descobrir el seu reflexe en obres basades en les de Calderon. El tercer pot
ser aprendre alguns fragments. Us aconsello el monòleg de Segismundo del final
del segon acte de “La Vida es sueño”. Quan el llegeixo, el sento en la veu del
meu pare amb les seves pauses i inflexions de veu per acabar dient: “y los
sueños.... sueños son”.
