15 de febrer Dia Internacional contra el Càncer Infantil 1564 Neix Galileo Galilei

Avui es celebra el Dia Internacional contra el Càncer Infantil.

El càncer infantil és la primera causa de mort per malaltia fins als 14 anys i cada any es diagnostiquen al voltant de 1.400 nous casos. El tipus de tumor maligne més freqüent en aquest sector poblacional és la leucèmia (25%), seguit dels tumors de sistema nerviós central (19,6%) i els limfomes (13,6%), segons el Registre Nacional de Tumors Infantils.

Seria bó que cap mare o pare passi per aquesta malaltia tan greu dels seus fills. Ens agradaria que cap nen les patissin.  L'única manera d’aconseguir-ho és fomentar la investigació per aconseguir tractament per als diferents tipus de càncer. Ningú està lliure d'aquesta malaltia, però si podem, gràcies a diferents associacions i fundacions, aconseguir que la investigació aconsegueixi millorar les condicions de vida i finalment aconseguir la curs d’aquestes malalties.

Tal dia com avui de 1564 va néixer un home que va canviar el món. Es deia Galileo Galilei. Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna". Stephen Hawking digué: “Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna”.

El 1990, l'ésser humà va col·locar en l'espai l'ull més precís per mirar l'univers, el telescopi espacial Hubble. Però això no hagués estat possible sense un invent menys tecnològic, però igualment revolucionari: el telescopi presentat per Galileu Galilei el 25 d'agost de 1609. Aquell instrument de refracció -de 1,27 metres de llarg, amb una lent convexa davant i una altra lent ocular cóncava- permetre al físic italià convertir-se en el pare de l'astronomia moderna.

Gràcies a aquest aparell, Galileu va poder observar el Sol, considerat fins llavors símbol de perfecció, i va veure que tenia taques. L'astrònom va realitzar observacions directes de l'estrella, aprofitant quan els núvols s'interposaven a el disc solar, o en els matins i capvespres, quan la intensitat lluminosa era més suportable, una pràctica que li va deixar totalment cec a la fi de la seva vida.

La Lluna tampoc era perfecta. Galileu va veure el que va considerar muntanyes i cràters, proves que el satèl·lit natural, a l'igual que el nostre planeta, era un cos rocós i ple d'irregularitats en la seva superfície i no una esfera impecable feta d'èter, com se sostenia per aquell temps. Aquestes observacions van posar en dubte les tesis aristotèliques tradicionals sobre la perfecció de l'món celeste, que residia a la completa esfericitat dels astres.

L'astrònom nascut a Pisa també va notar que Saturn tenia uns apèndixs estranys, que va descriure com a similars a dues nanses. Aquests "apèndixs" intrigar als astrònoms durant mig segle fins a 1659, quan el matemàtic, físic i astrònom holandès Christiaan Huygens va utilitzar telescopis més potents per desvendar el misteri sobre la canviant morfologia de el segon major planeta de sistema solar: aquestes nanses eren en realitat els seus anells.

 

14 de febrer Eleccions Sant Valentí arreu del món

Avui a Catalunya tenim la Festa de la Democracia: tenim eleccions. Aquesta vegada amb la pandèmia en ple funcionament i amb tots els embolics polítics d’interessos interessats cada vegada més a la vista ens han aconsellat que anem a votar per correu. Altres ho faran avui personalment i desgraciadament n’hi haurà que es quedaran a casa (per mil i un motius). Esperem que hi hagi molta gent que voti perquè així els resultats es correspondran millor amb el que vol la gent. Aquest vespre en tindrem els resultats.

Abans de començar una exhaustiva exposició sobre Sant Valentí, dir que a Catalunya el Dia dels Enamorats és Sant Jordi en el que regalem el llibre i la rosa. Tot i així, la festa de Sant Valentí ha arribat des de fora per tal de consumir i comprar... trobem cors a les floristeries, pastisseries, botigues... per tot arreu... però està clar que no és la nostra festa dels Enamorats. Potser aquest any valdrà la pena consumir productes de proximitat... 

El dia de Sant Valentí és una festa oficial a la Comunió Anglicana i en l'Església Luterana. El dia de sant Valentí és típicament occidental, ja que es remunta a l'Europa germànica (inclòs l'actual Regne Unit) des d'on passaria a EE. UU. I d'allí a gran part de el món, però actualment s'ha estès a altres països, com Xina, Japó i Taiwan.

Comencem al Regne Unit i als Estats Units:

Al Regne Unit, gairebé la meitat de la població gasta diners en les seves targetes de Sant Valentí i al voltant de £ 1300000000 es gasten anualment en targetes, flors, xocolates i altres regals, amb un estimat de 25 milions de targetes enviades.

A Estats Units Es coneix com el Dia dels Nuvis o el Dia dels Enamorats, se celebra l'Amor però també l'Amistat. És freqüent veure les persones caminant pels carrers amb flors, globus i xocolates que han rebut o regalaran a altres persones.

Continuem amb països de Centre i Sudamèrica:

A l'Argentina, se l'anomena "Dia dels enamorats", i se celebra la unió entre les parelles. No és usual l'enviament de targetes o cors, alguna cosa que és considerat més propi de l'món anglosaxó. Encara que si s'acostuma a regalar-flors i bombons. Tampoc és l'únic dia relacionat amb l'amor: la setmana prèvia a el Dia de l'Amic (20 de juliol), se celebra la Setmana de la Dolçor, que ha anat adquirint gran popularitat en els últims anys. En aquesta setmana és habitual regalar llaminadures i petons.

A Equador es celebra el 14 de febrer amb roses, targetes, serenates, sopars nocturnes entre parelles casades, de nuvis i amics.

A Mèxic es demostra l'amor entre nuvis o esposos o amants regalant roses i xocolates el dia 14 de febrer, i per als amics es va establir que el 30 de juliol sigui el Dia Internacional de l'Amistat.

A Nicaragua es diu "Dia de l'Amor i l'Amistat" i se celebra en família i amics.

A Panamà se celebra el 14 de febrer, es coneix com el "Dia de l'amor i l'amistat" Se celebra amb la parella o amics ja sigui amb flors, xocolates, peluixos, targetes, etc.

A Uruguai es celebra el Dia dels Enamorats, generalment en el mes d'octubre, a la primavera, i també des de fa uns anys el Dia de Sant Valentí el 14 de febrero.28

A Veneçuela se celebra el 14 de febrer, dia en què els nuvis, esposos, i amics, celebren el dia de l'amor i l'amistat regalant flors, targetes i xocolates, entre els més comuns i reunint-se a compartir amb les persones més properes.

A Bolívia l'anomenat “Dia de l'amor i l'amistat” és el 21 de setembre. És el primer dia de primavera i tradicionalment les parelles de nuvis intercanvien flors, regals i targetes. El 14 de febrer no és dia de festa, ja que en aquesta data de l'any 1879 es va produir la invasió d'Antofagasta que va iniciar la Guerra de el Pacífic.

Al Brasil l'anomenat 'Dia 2 Namorados' (dia dels nuvis) és el 12 de juny, en memòria de sant Antoni de Pàdua, sant famós per ser matrimonier. Les parelles de nuvis canvien regals i targetes. Se celebra en aquesta data, ja que febrer és el mes en què es celebra el Carnaval.

I a alguns països de la resta del món: 

A Aràbia Saudita en l’actualitat es permet a les persones celebrar el Dia de Sant Valentí. Hi va haver una prohibició durant molts anys però el Príncep Mohammad bin Salman és un líder modern i ha permès a les parelles celebrar la diada públicament des 2019. Els saudites celebren amb flors, xocolates, sopars romàntics, etc. La diada és beneficiosa per als negocis com cafès, restaurants, joieries, els salons de bellesa, i clíniques de bellesa.

Al Japó, a més de al festival de Tanabata, el Dia de Sant Valentí se celebra des de febrer de 1958, impulsat inicialment per la companyia de xocolates Morozoff. Com a particularitat, es destaca el fet que són les dones les que regalen xocolata als homes, ja siguin els seus familiars, amics o companys de treball. En aquest últim cas, l'obsequi es torna gairebé una obligació, ja que han de regalar-los xocolates a tots els seus col·legues giri-xoco, de giri: 'deure', i xoco: apòcope de chokoreeto: 'xocolata'). Per a l'home que la dona estima veritablement es regala el honmei xoco (xocolata favorit). Com una espècie de compensació, inventat pels pastissers en 1980, els homes tornen el favor un mes després, el 14 de març, celebració coneguda com White Day ('dia blanc'), en el qual se solen regalar obsequis de color blanc, com xocolata blanca, malví o fins i tot roba interior.

A Dinamarca en lloc de regals, s'envien unes targetes anomenades "Gaekkebrev" amb una rima de caràcter graciós amb les lletres que componen el nom de la persona que envia la targeta. Quan se signa la targeta, les vocals del nom són substituïdes per punts, amb la qual cosa, qui rep la targeta ha d'esbrinar qui és el remitent. Si encerta, aquesta persona rebrà un ou de pasqua del seu estimat que donarà peu a una cita. També se solen regalar unes flors blanques anomenades "gotes de neu".

A Espanya aquesta festa es va començar a celebrar a mitjan el segle XX, amb el motiu d'incentivar la compra de regals. Sovint es diu que aquesta festa la va introduir la cadena de grans magatzems Galeries Preciados.

Sembla que tots ens apuntem a les celebracions siguin nostres o no... això és el que ens ha portat la globalització. Podem gaudir de la resta de celebracions sense perdre les nostres. 

13 de febrer Dia mundial de la Ràdio 1883 mor Richard Wagner 1999 mor Carles Sabater

Aquest any serà la vuitena vegada que RAC1 celebrarà el Dia de la Ràdio amb una festa especial i com no... fent ràdio. Aquests darrers anys han fet “La ràdio cap per avall” en la que cap programa tenia els seus conductors habituals.

La celebració del Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d'acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

A mi m’agrada més celebrar els aniversaris de neixament que de mort però avui coincideixen dos músics dignes de menció.

Richard Wagner va morir a Venècia el 13 de febrer de 1883. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. A partir de Wagner, s'inicia un predomini del drama sobre la música. L'òpera, convertida en drama musical, anteposa, a Wagner i els compositors per ell influïts, el contingut del text al de la música, transportant el protagonisme de les veus a l'orquestra.

Carles Sabater va morir a Vilafranca del Penedès el 13 de febrer de 1999 va ser un cantant i actor català. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música pop-rock Sau. Sabater va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant, als seus 36 anys, d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira «XII»

Malgrat la Festa de la Ràdio avui la fotografia és pel Carles Sabater, pel que ens vas fer gaudir al teatre i pel que ha quedat com un himne, la cançó “Boig per tu”.

11 de febrer Dijous Gras! Comença el Carnaval!

Avui es celebra el Dijous Gras! El dia del Pregó! El primer dia del Carnaval. El dia de la truita, de la truita de botifarra d’ou. 

Avui només us donarem possibles disfresses i els titulars dels que provenen relacionats amb la data d'avui:

- Japonesos: l’any 660 a. C. L’emperador Jinmu funda Japó.

- Inventors: l’any 1847 neix Thomas Alva Edison.

- Cantant negre amb vestit i maraques: el 1903 neix Antonio Machín, cantante y compositor cubano

- Esquiadors: el 1928 es van fer els Primers Jocs Olímpics d’Hivern a Saint Moritz, a Suissa. 

- Indígenes bolivians: El 1956 s’aprova a Bolívia la ley que permet el voto als indígenes, les dones i els militars. 

- Hostessa de l’aire afroamericana. El 1958 als Estats Units l’aerolínea Mohawk Airlines contracta a Ruth Carol Taylor como hostesa de l’aire (azafata en castellà). Va ser la primera dona afroestadounidenca que consigue ese trabajo. Però la seva feina només va durar sis mesos per una altra barrera laboral discriminatoria: l’empresa prohibía que les hosteseses es casessin. 

- Necessiteu més idees... per les rues del cap de setmana?

10 de febrer 1673 estrena de "El Malalt Imaginari" de Molière 1950 Neix Mark Sptiz 1990 anunciat l'alliberament de Mandela

Avui: una estrena, un atleta i un anunci molt desitjat...

El malalt imaginari és una comèdia-ballet de Molière estrenada el tal dia com avui de 1673 a Paris i que gira al voltant de la hipocondria. És la darrera comèdia de l'autor, que va morir després d'interpretar justament el paper del malalt vestit de color groc. Per això el diuen que el color groc dona mala sort sobre l’escenari, potser és una bestiesa però no es paren a desmentir-ho, per si un cas...

Mark Andrew Spitz va néixer a Modesto, Califòrnia, el 10 de febrer de 1950. És un nedador estatunidenc d'origen jueu dels anys 60 i 70. Va guanyar set medalles d'or als Jocs Olímpics de Munic 1972 i establí un rècord que no fou batut fins a l'any 2008, quan Michael Phelps en guanyà vuit. Entre 1965 i 1972, Spitz guanyà 9 medalles d'or olímpiques, una d'argent i una de bronze, 5 ors en Jocs Panamericans, 31 títols nacionals dels Estats Units (Amateur Athletic Union) i 8 títols universitaris (National Collegiate Athletic Association). En aquests anys va establir 26 rècords del món individuals i 5 de relleus. El 2002 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

El 10 de febrer de 1990 va tenir lloc a Sudáfrica un anunci que molts esperaven. El president Frederik de Klerk anuncià que el líder negre Nelson Mandela, empresonat durant vint-i-set anys condemnat a perpetuïtat i a treballs forçats, serà lliberat l’endemà, l’11 de febrer del 1990. En aquell moment, aquell advocat activista contra l’apartheid no podia ni somiar que acabaria sent el president de l’estat sudafricà per sufragi universal no racial i aconseguiria una certa pau duradora entre blancs i negres sense enfrontament civil.

Malgrat la potencia de la figura de Nelson Mandela la nostra fotografia d’avui és per aquell Mark Sptiz guanyador de set medalles d’or a les Olimpíades de Munic 1972  amb el sobrenom del “Tauró de Munic”.  

9 de febrer 1979 Carmen Conde en la RAE 2009 Estrella de la Fama para Ringo Starr

Avui recordem una dona quasi desconeguda, tot i ser la primera acadèmica en la Real Academia de la Lengua; i un dels homes més coneguts del món pel grup en el que va tocar.

Carmen Conde Abellán va néixer a Cartagena el 15 d'agost de 1907. Va ser poetesa, prosista, dramaturga, assagista i mestra espanyola. Considerada una de les veus més significatives de la generació poètica del 27. Va ser la primera acadèmica de la Real Academia Española, pronunciant el seu discurs d'entrada en tal dia com avui de 1979. Va fundar, al costat d'Antonio Oliver Belmás, la primera Universitat Popular de Cartagena. Després de la seva mort la seva butaca en la Real Acadèmia Espanyola la va ocupar Ana María Matute l'any 1998. 

Al juliol de 2018 l'Associació "Herstóricas. Història, Dones i Gènere" i el col·lectiu "Autors de Còmic" va crear un projecte de caràcter cultural i educatiu per a visibilitzar l'aportació històrica de les dones en la societat i reflexionar sobre la seva absència consistent en un joc de cartes. Una d'aquestes cartes està dedicada a Carmen Conde.

Tal dia com avui de 2009, Ringo Starr, bateria dels Beatles, rep la seva estrella al Passeig de la Fama. (encara que sembli estrany acaba en dues rs). La seva va ser l’estrella 2401, de les que hi ha a Hollywood. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va estar present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva un 9 de febrer uns anys després.

És important posar cara a les persones que coneixem, avui la fotografia és per Carmen Conde.

8 de febrer 1928 Neix Juli Verne 1834 Neix Dmitri Mendeléiev

Comença la setmana d'escalfament el Carnaval. Realment comença el Dijous Gras però moltes escoles que fan festa pròpia dilluns vinent ho celebren divendres. Aquest any, amb la pandèmia per aquí no sé quina una s'empescaran per fer un Carnaval segur però de ben segur que alguna cosa ens proposaran.... 

Avui dos noms propis en àmbits ben diferents: la literatura i la química.  

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes, el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.

Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Va escriure 55 novel·les, aquí en teniu algunes d’elles: Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus) (1863), Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra) (1864), De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna) (1865), Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant) (1867-68),  Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí) (1869-70), Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies) (1873), Michel Strogoff (Miquel Strogoff) (1876), Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys) (1878), L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons) (1882), Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (en rus: Дмитрий Иванович Менделеев) va néixer a  Tobolsk, Imperi Rus el 8 de febrer del 1834 va ser un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculats.

Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals, tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units.

Fou nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Malgrat el seu prestigi internacional, mai fou admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química fou rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Avui podem veure un segell on es recorda la seva aportació sobre la taula periòdica, la ordenació dels elements químics.