Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.
Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un
destacat exjugador de bàsquet al Club
Joventut de Badalona durant
les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a
jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la
posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el
convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la
penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el
1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi
Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el
joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues
lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou
internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les
grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88,
Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991,
1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra
Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a
l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de
desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en
diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club
Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el
30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en
principi, fins al 2016.
Pau Donés i Cirera va
néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11
d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets
petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és
músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe
de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb
només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys,
amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J.
& Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera
concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de
publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària,
adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una
taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests
mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que
comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa
famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya
publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van
descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo
i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la
campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns
dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li
detecten un càncer però ell para la gira i es posa en
mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als
metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha
volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de
ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha
fet que en molts casos no sigui així.
No solc fer servir la data de la mort per recordar a les
persones. Però en el cas de Maria
de Villota no puc passar per
alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu
en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta
arribés a ser pilot de cotxes
de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en
el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare
Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de
Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels
karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula
Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va
anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare.
Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de
l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no
disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1,
motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per
malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a
l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes
proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós
perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i
diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va
morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident,
el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser
un exemple de superació.
