Mare meva! Tothom
parla de la superlluna! Però això què és? Avui veurem la lluna plena molt més
gran de l'habitual. Podrem contemplar una de les anomenades
"superllunes", però no una qualsevol: es tracta de la més pròxima a
la Terra des dels últims 70 anys. Parlem de superlluna, o lluna del perigeu,
quan hi ha una coincidència entre la fase plena i la situació del nostre
satèl·lit al perigeu, el punt de l'òrbita lunar més pròxim a la Terra. Ara bé,
com que aquesta distància entre la Terra i la Lluna no sempre és la mateixa, no
totes les superllunes són iguals. Avui, a les 12.23, hora d'aquí, la Lluna
estarà en un perigeu situat a 356.523 quilòmetres de distància, la més petita
des de l'any 1948. Fa poc menys d'un mes vam gaudir d'una altra lluna de perigeu,
en aquell cas amb una distància de 358.475 quilòmetres de la Terra. Si el les
condicions meteorològiques ho permeten, podrem veure l'astre fins un 14% més
gran i un 30% més lluminós. La Lluna assolirà la fase plena dilluns a les
14.52, per tant si us heu perdut la lluna de diumenge, tornareu a tenir una
altra oportunitat dilluns, si el temps ho permet. Sinó sempre ens quedaran les
imatges. La propera superlluna serà el 14 de desembre, però caldrà esperar al
2034 per gaudir-ne d'una de la mateixa magnitud que la de dilluns.
Hi ha gent que
sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li han concedit el Premi Nacional de Comunicació. Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc
estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.
"Us diré set coses
1. Un minut és
poc, en gastaré dos.
2. Gràcies,
jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja
els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del
qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar
l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.
3. És el segon
premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer.
A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em
premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i
un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.
4. No el penso
tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo
amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que
educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em
reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot
tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.
5. La dotació
econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall
d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic
pioner en recerca i vull que ho continuït sent.
6. I el premi
físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció
de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.
i 7. Què em queda
del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir
al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als
50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per
un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar
la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els
poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la
capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan
intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la
gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i
dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones,
un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona
educada i educadora!"
Com diria el
Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni
en la forma ni en el fons. Carles Capdevila és un gran comunicador.
