dilluns, 14 de novembre del 2016

14 de novembre 2016 superlluna 2016 Carles Capdevila reb el Premi Nacional de Comunicació


Mare meva! Tothom parla de la superlluna! Però això què és? Avui veurem la lluna plena molt més gran de l'habitual. Podrem contemplar una de les anomenades "superllunes", però no una qualsevol: es tracta de la més pròxima a la Terra des dels últims 70 anys. Parlem de superlluna, o lluna del perigeu, quan hi ha una coincidència entre la fase plena i la situació del nostre satèl·lit al perigeu, el punt de l'òrbita lunar més pròxim a la Terra. Ara bé, com que aquesta distància entre la Terra i la Lluna no sempre és la mateixa, no totes les superllunes són iguals. Avui, a les 12.23, hora d'aquí, la Lluna estarà en un perigeu situat a 356.523 quilòmetres de distància, la més petita des de l'any 1948. Fa poc menys d'un mes vam gaudir d'una altra lluna de perigeu, en aquell cas amb una distància de 358.475 quilòmetres de la Terra. Si el les condicions meteorològiques ho permeten, podrem veure l'astre fins un 14% més gran i un 30% més lluminós. La Lluna assolirà la fase plena dilluns a les 14.52, per tant si us heu perdut la lluna de diumenge, tornareu a tenir una altra oportunitat dilluns, si el temps ho permet. Sinó sempre ens quedaran les imatges. La propera superlluna serà el 14 de desembre, però caldrà esperar al 2034 per gaudir-ne d'una de la mateixa magnitud que la de dilluns.

Hi ha gent que sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li han concedit el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses
1. Un minut és poc, en gastaré dos.
2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.
3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.
4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.
5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.
6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.
i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"


Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons. Carles Capdevila és un gran comunicador.

divendres, 11 de novembre del 2016

11 de novembre Sant Martí de Tours 1821 neix Dostoievski 1926 neix Noah Gordon


Avui tres protagonistes: un sant i dos escriptors.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavía (Itàlia),  va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor.


En aquest dia van nèixer dos escriptors: al 1821 neix Fyodor Dostoievski, escriptor rus, autor d’obres como “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”,  “L’idiota” o “El jugador”. Retrata d’una manera excepcional la condició humana. També va néixer tal dia com avui del 1926, Noah Gordon, novel·lista nordamericà autor de best-sellers (obres molt conegudes i venudes) com la trilogia “El Metge”, “Chaman” i “La doctora Cole“, o “El Rabí”, “El diamant de Jerusalem”. Amb les seves paraules pinta paisatges i relata accions amb un llenguatge que ha atrapat a milions de lectors. 

dijous, 10 de novembre del 2016

10 de novembre 1959 comença "Sesam Street"


Avui el nostre protagonista és un programa de televisió.


Tal dia com avui de 1959 va començar l’emissió d’un programa infantil que encara continua en antena. "Sesame Street", en la versió original en anglès, es va traduir al castellà com "Barrio Sésamo".  És una sèrie de televisió educativa nord-americana dirigida als nens d'edat preescolar, pionera en l'estàndard educatiu de la televisió contemporània que combina l'educació i l'entreteniment. Barri Sèsam és molt coneguda pels seus personatges, The Muppets o Los Teleñecos a l'Estat espanyol, titelles creats per Jim Henson. La primera emissió als Estats Units va ser el 10 de novembre del 1969 per la cadena pública NET (actual PBS), i des d'aleshores s'ha continuat emetent a aquesta cadena, si bé des del 16 de gener de 2016 els programes s'estrenen al canal de pagament HBO, emetent-se posteriorment a la televisió pública. Va arribar a un total 4.135 episodis en la temporada 37 que el van convertir en el programa per a infants més durador de tota la història de la televisió. Amb l’Epi, el Blas, el Coco i molts d’altres moltes generacions d’infants han aprés la diferència entre obrir i tancar, molts i pocs, gran i petit... De fet, ha quedat en el imaginari popular i quan els grans volem fer veure a algú una cosa obvia alguns fan servir la cantarella del programa “grandeeee... pequeño....”. És un programa de renom on tots els personatges volen sortir perquè té una gran audiència i és una manera fantàstica d’arribar als més menuts. Com a programa educatiu ja fa anys que treballen els hàbits saludables entre els més menuts i el monstre de les galetes ara menja fruita. Hi ha un personatge inspirat en el cardiòleg de Cardona, el Dr. Valentí Fuster Carulla que els anima a tenir una vida saludable per a ells i pels grans. Fan molt bona feina! 

dimecres, 9 de novembre del 2016

9 de novembre 1967 publicació de la revista "Rolling Stone"


Avui la protagonista és la música escrita: la revista “Rolling Stone”.


Recordem que tal dia com avui de 1967 va néixer la revista “Rolling Stone” per a “caminar pel costat salvatge de la vida”. Va ser fundada a San Francisco, Califòrnia, pel crític musical Ralph Gleason i Jann Wenner, que en l'actualitat segueix sent el seu director. La revista va voler implicar-se en la realitat i participar d'ella. Va decidir proposar un nou tipus de periodisme. Rolling Stone es va proposar reflectir el sorgiment d'una rebel·lió generacional en Estats Units, i fer-ho d'una manera totalment innovador, que corregués paral·lel a la revolució cultural que sacsejava a la societat americana. L'escriptor Lawrence Right va descriure així les pautes necessàries per a l'escriptor que pretengués publicar-hi: “No només ha de dir l'última paraula sobre un tema, sinó que l'enfocament ha de ser descarat i l'estil vigorós”. La revista estava orientada cap a la informació musical, principalment el rock, i amb el temps es convertiria en una de les més prestigioses del món, fins a aconseguir que un grup de rock li dediqués una cançó. Per a ella han escrit personatges tan coneguts com Iggy Pop, Bono, Tom Wolfe i Ken Kesey. En el seu primer número, va ser John Lennon qui va ocupar la portada. De fet, va ser també John Lennon amb la seva dona Yoko Ono qui va protagonitzar la portada considerada la millor de les últimes quatre dècades per la Societat Americana d'Editors de Revistes. La imatge va ser presa per la fotògrafa Anne Leibowitz poc abans que l'ex beatle fos assassinat per un fan, al desembre de 1980, i va aparèixer en el nombre del 22 de gener de l'any següent. S'hi veu un Lennon completament nu que abraça Yoko Ono al llit de la parella. A partir de l'any 2000, Rolling Stone va començar a publicar els llistats dels més grans de tots els temps. Un dels més famosos va ser el llistat, el 2003, dels 500 millors àlbums de la història. Entre els 10 primers llocs es troben quatre àlbums dels Beatles, sent Sargent Pepper 's Lonely Hearts Club Band el primer d'ells. The Beach Boys, Bob Dylan, Marvin Gaye, The Rolling Stones i The Clash estaven també al capdamunt de la llista.

dimarts, 8 de novembre del 2016

8 de novembre 1793 s'obre el Museu del Louvre 1889 Montana, estat 41 1960 Kennedy president d'USA


Avui continuem amb els Museus i parlarem dels Estats Units.

El Museu del Louvre (en francès: Musée du Louvre) és el museu nacional de França consagrat a l'art anterior a l'impressionisme, tant belles arts com arqueologia i arts decoratives. És un dels més importants del món. Està situat a París, en l'antic palau reial del Louvre, i actualment promou dues subseus, a Lens (França) i a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).

Les seves extenses col·leccions són el resultat d'un doble esforç històric. Al col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, es va sumar l'esforç dels homes de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució francesa i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant tot el segle XIX. L'obertura del Louvre, el 8 de novembre de 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents (monarquia, aristocràcia i Església) a galeries de propietat pública perquè el conjunt de la societat en pogués gaudir. Per això el Louvre va constituir el precedent de tots els grans museus nacionals europeus i nord-americans, i de fet va ser el model per a molts d'ells. És el museu d'art més visitat del món, molt famós per les seves obres mestres, especialment “La Gioconda” de Leonardo da Vinci.


La data d’avui també recull dos moments importants en la història dels Estats Units.

- La seva història s’ha anat fent poc a poc i els estats es van anar sumant mica en mica. Tal dia com avui de 1889, l’estat de Montana va ser admès com l’estat número 41.


- Actualment estem en plena cursa presidencial cap a la Casa Blanca. Dons, tal dia com avui de l’any 1960, John F. Kennedy va ser escollit president dels Estats Units. I avui, dimarts 8 de novembre de 2016, hi ha novament eleccions, qui serà el nou president o presidenta? Hillary Clinton o Donald Trump?

dilluns, 7 de novembre del 2016

7 de novembre 1867 neix Marie Curie 1929 s'inaugura del MoMA de Nova York


Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va neixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.


El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

divendres, 4 de novembre del 2016

4 de novembre Sant Carles 1963 Beatles i la Reina d'Anglaterra Movembre


Els protagonistes d’avui són els Beatles i els bigotis.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, van oferir una actuació al Teatre Príncep de Gal·les de Londres (Regne Unit), i entre el seu públic havia personalitats molt importants. Els quatre més famosos de Liverpool van cantar davant la Reina Isabel, i davant la Reina Mare, en un concert en el qual Lennon va dir una frase que va passar a la història. En un moment de l'actuació, el Beatle va comentar al públic: "Els que estigueu en els seients més barats aplaudir ben fort i els que estigueu en el més cars simplement feu sonar les vostres joies!". Aquest detall va ser molt comentat i recordat fins avui.

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que ha començat el mes de “Movember”.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina https://es.movember.com/about/foundation


Felicitem a tots els nois que es diuen Carles i a les noies que es diuen Carles, avui és el seu sant!