El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.
El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia.
Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.
Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.
Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.
Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.
