6 de setembre 1921 Neix Carmen Laforet Suggeriment: 33a Setmana del Llibre en Català

Avui volia suggerir la 33a Setmana del Llibre en Català i coincideix amb l’aniversari d'una escriptora que tot i nascuda a Barcelona mai va escriure en català: Carmen Laforet. 

Carmen Laforet neix a Barcelona el 6 de setembre de 1921. Quan tenia dos anys d'edat, la seva família es va traslladar a viure a l'illa de Gran Canària, a les illes Canàries. Allà van transcórrer la seva infància i la seva adolescència. Va tornar a la península per estudiar filosofia a Barcelona i Dret a la Universitat Central de Madrid, però va abandonar ambdues carreres als vint anys. Al 1944 va publicar la seva primera novel·la titulada “Nada”, novel·la amb la que va guanyar la primera edició del Premi Nadal de l’editorial Destino. Aquesta novel·la va ser un èxit de crítica i de públic i va catapultar a una Laforet molt jove a la fama literària. Ha estat durant molts anys lectura obligatòria a Batxillerat. Sempre va escriure en castellà i va fer novel·les però també contes curts i assajos.

Suggeriment:

Del 4 al 13 de setembre a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona trobareu la 33a Setmana del Llibre en Català. Llibres i revistes per triar i remenar. 

La Setmana del Llibre en Català és una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català, de les llibreries actives i de les revistes, donant visibilitat al llibre i a les publicacions periòdiques en català. També compta amb la col·laboració de les biblioteques públiques i entitats culturals que dinamitzen i faciliten l'accés a la cultura i posa, molt especialment, l'accent en facilitar l'accés als fons editorials, alhora que és un espai per presentar les darreres novetats i oferir eines de foment i recomanació lectora.

La Setmana dóna l'oportunitat de recuperar antics fons editorials i descobrir editorials i llibreries, a més ofereix un extens programa d'activitats amb tertúlies, lectures en veu alta, espectacles, cites amb entitats...

Durant 10 dies l'esplanada de la Catedral serà la Ciutat de la Lectura, amb les seves casetes de fusta i més de 100 expositors, que corresponen a 85 segells editorials, 17 llibreries, la Institució de les Lletres Catalanes i el Govern Andorrà. També hi trobareu l'iQuiosc.cat, un espai de 100 m2 amb una mostra de més de 300 revistes editades en català.  

5 de setembre 1997 mor la Mare Teresa de Calcuta

La Mare Teresa de Calcuta va morir el 5 de setembre de 1997. Tenia 87anys. El govern indi li va fer un funeral d’estat. Va ser impressionant. S’hi van congregar des de caps d’estat d’arreu del món fins els més pobres entre els pobres. Tots es volien acomiadar d'ella... 

Havia viscut plenament la seva vocació de servei als més pobres. El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu. Va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Per la seva feina va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta. 

Físicament era menuda però la petjada que ha deixat al món ha estat molt important per creients i no creients. Les obres diuen molt més que les paraules però aquestes paraules m’ajuden en el meu dia a dia.

Poema "La vida" 

La vida és una oportunitat, aprofita-la;

la vida és bellesa, admira-la;

la vida és bona, assaboreix-la,

la vida és un somni, fes-lo realitat.

La vida és un repte, afronta'l;

la vida és un joc, juga'l,

la vida és preciosa, cuida-la;

la vida és riquesa, conserva-la;

la vida és un misteri, descobreix-lo.

La vida és una promesa, compleix-la;

la vida és amor, gaudeix-lo;

la vida és tristesa, supera-la;

la vida és un himne, canta’l;

la vida és una tragèdia, domina-la.

La vida és aventura, viu-la;

la vida és felicitat, mereix-la;

la vida és vida, defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta

Suggeriment: cerca altres frases atribuïdes a la Mare Teresa de Calcuta. N’hi ha alguna que t’agradi especialment?

4 de setembre 1976 "Dancing Queen" número 1

La música impregna el nostre blog...

ABBA aconsegueix el número 1 al Regne Unit amb “Dancing Queen”.

Feia dos anys que gràcies a la cançó “Waterloo” no només van guanyar el Festival d'Eurovisió, sinó que es van donar a conèixer a tot Europa. Al setembre de 1976 travessaven el seu millor moment en el mercat discogràfic internacional.

El 4 de setembre de 1976 “Dancing Queen” coronava les llistes del Regne Unit. La cançó escrita per Benni i Björn, va ser també l'únic nº 1 de Billboard de la formació. A més aconseguiria l'anhelat número 1 a altres tretze països més. Suècia, Noruega, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Suïssa, Irlanda, Països Baixos, Zimbabwe, Sud-àfrica, Mèxic, Austràlia i Nova Zelanda es rendirien a davant aquest tema. A Espanya s'haurien de conformar amb el número 10 de la llista de Supervendes en aquest any. 

Encara avui, el fenomen ABBA arrossega, tot i que es van separar en 1983. Les seves cançons continuen sent autèntics himnes i es segueixen utilitzant en infinitat de bandes sonores. ABBA i la seva música han tingut tanta personalitat que, el 1999 Catherine Johnson va decidir crear un musical amb totes les cançons del grup suec i més recentment, el 2008, ha estat portat a la gran pantalla protagonitzada per l'oscaritzada Meryl Streep. 

Cal constatar que venen entre dos i tres milions de discos a l'any a tot el món, xifra que els ha situat en 360 milions de discos, només per darrere de mites com Elvis Presley i els mateixos Beatles. El que ningú pot negar és que ABBA ha escrit amb lletres d'or en el llibre de la música actual.

Suggeriment: veure fotos dels originals ABBA i comprovareu com ha canviat la moda. En el musical ens trobem amb una història inventada que no té res a veure amb les cançons i totes estan encaixada "amb calçador", això sí els paisatges de la illa grega on es va rodar són una meravella. 

3 de setembre 1914 és escollit Papa Benet XV 2005 Concert d'Elton Jonhn al Colosseu

Avui recordem dos fets: l'elecció del Papa Benet XV i el concert d'Elton John al Colosseu.

El Papa, o Sant Pare és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. A l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papa és l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regna sota el nom de Francesc. El Papa és també el cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, sobirà d'una ciutat-estat situada a Roma. El papat és una de les institucions més antigues del món i ha jugat un paper preeminent a la història.

Tal dia com avui de 1914 l’Església Catòlica va escollir Papa al cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa que va regnar sota el nom de Benet XV, diplomàtic de carrera. L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. Va buscar sense èxit la Pau i va viure una època molt complicada a Europa.

L’escenari del nostre segon fet ressenyable d’avui és molt especial i no massa lluny del Vaticà. El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo) és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007, va ser reconeguda com una de les set noves meravelles del món modern.

En aquests escenari excepcional, tal dia com avui de 2005, Elton John va congregar més de 300.000 persones en un concert. Tot un rècord. Elton John es va ficar el públic a la butxaca des dels primers acords de la seva versió del Pinball wizard de The Who, amb la qual va donar inici al concert. A aquest tema, van seguir molts altres clàssics del cantant, com Your song, Candle in the wind, Rocket man o Crocodile rock, a més d'algunes referències al seu últim disc, Peachtree road.

Suggeriments: Avui us convido a veure art romà a Roma o a qualsevol indret que va formar part de l’Imperi Romà. Es deia que tots els camins porten a Roma i actualment trobem moltes vies (carreteres, autopistes...) que segueixen el mateix traçat que les vies romanes.

2 de setembre 1970 Gènesis busca un bateria

De vegades les ocasions apareixen on menys t’esperes...

Gènesis és un grup de rock londinenc format el 1966 per uns alumnes de la Chaterhouse School. Va ser la unió dels grups The Spoken Word i The Anon, la unió d'aquests dos va formar The Garden Wall, però per recomanació del mànager, van reanomenar-se Gènesis, un nom més comercial.

Dons, tal dia com avui de l’any 1970 aquest grup cercava sense èxit un bateria i van posar un anunci a la premsa. L’escollit va ser Phil Collins que amb els anys es va convertir també amb el cantant del grup substituint a Peter Gabriel que va deixar el grup.

Qui diria en que gràcies a un anunci de diari Phil Collins, guanyador de 8 Premis Grammy i d’un Oscar (l’any 2000 per la cançó de Tarzán) va trobar el seu lloc en el món de la música.

Cal estar atent a les ocasions que se’ns presenten. De vegades hi ha trens als que cal pujar i altres que cal deixar passar... Diu el poeta que tot està per fer i tot és possible...

Suggeriment: La música d’avui no te res a veure amb la d’ahir... escolteu Tarzán de Phil Collins és tota energia!

1 de setembre 1653 neix Johann Pachelbel

Comença el mes de setembre i amb ell tornem a obrir la finestra al món. La història amb tota l'amplitud de la paraula ens permet conèixer i explorar nous territoris. Tots els camps són bons: cultura, art, música, persones, natura, ciència...

Aquests petits texts diaris ens permeten entrar en contacte amb realitats properes o llunyanes en el temps o en l’espai. Pot ser una petita llavor per iniciar una investigació, ampliar coneixements o simplement saber quatre pinzellades sobre un tema. No pretenen l’aprofundiment sinó encuriosir i a partir d’aquí, benvolgut lector / benvolguda lectora: la pilota és a la teva teulada... tu veuràs què en vols fer...

Tot això va començar l’any 1995 amb un Full d’Inici de classe que volia ser aquesta finestra oberta al món que ens acostava un munt de coses que no estaven en els currículums però que podien formar part del que en diem “cultura general”. Aniversaris, anècdotes, fets, tradicions, curiositats ompliran els nostres escrits.

També hi afegim, de tant en tant activitats per fer en família. Suggeriments.

Fins ara ha funcionat en una sola direcció de l’escriptora als lectors. M’agradaria saber què en penseu, que opineu, escriviu, completeu... m’agradaria que féssiu vostre aquest blog. Això li donarà més vida... i ja en té força....

Per ser el primer dia començaré amb un tema musical.

Al 1653, a Nuremberg, va néixer Johann Christoph Pachelbel, músic i compositor, destacat organista i clavicembalista. Conegut pel seu "Canon en Re Major" una de les peces més belles de la Història de la Música.

El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor i el seu títol complet és "Canon i Giga en re major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo).

És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals.

Suggeriment: Avui us recomano, per començar, que us ompliu d’aquest música que podeu trobar fàcilment al You Tube. Diuen que la música amansa les feres. Aquesta a mi m'omple l’ànima. Escolteu i tanqueu els ulls... què us suggereix? on us transporta?...

19 de juliol 1903 Primer Tour de França 1909 Primer Mallot Groc al Tour

Avui parlarem de ciclisme...

El Tour de França és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol. S'ha celebrat anualment des de 1903, només interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i de 1940 a 1946 per culpa de la Segona Guerra Mundial. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El Tour de França és una cursa ciclista coneguda arreu del món. Sol tenir 21 dies o etapes amb un recorregut màxim de 3.500 kilòmetres. El Tour més curt va ser el 1904 amb 2.420 kilòmetres, i el més llarg el 1926 amb 5.745 kilòmetres.

Les tres setmanes normalment inclouen dos dies de descans, a vegades són utilitzats per portar els ciclistes d'una ciutat a una altra. La cursa recorre França en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari en anys alternatius. El primer circuit en el sentit contrari de les agulles del rellotge va ser el 1913.

Avui recordem dues dates relacionades amb el Tour.

Al 1903, a París, Maurice Garin va guanyar la primera edició del Tour de França. El primer Tour de França es va celebrar entre l'1 de juliol i el 19 de juliol de 1903 tot i tenir només 6 etapes. Va ser un recurs publicitari del diari francès L'auto-Vélo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange. En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els és permès de continuar prenent-hi part. El primer guanyador fou el francès Maurice Garin qui va treure gairebé 3 hores al seu perseguidor a la general, el també francès Lucien Pothier.

Al 1909 a Ginebra, Suïssa, es va instaurar el mallot groc en el Tour de França de 1909.

El color va ser escollit per representar el color del paper en el que s’imprimia el diari L'Auto (que posteriorment s’anomenaria L'Équipe), principal patrocinador de l’esdeveniment. El ciclista Eugène Christophe va ser el primer a vestir-lo. Aquest mallot groc és el senyal del vencedor que encara avui es tradicional. De manera excepcional Greg LeMond, l’any 1990, va portar el mallot groc durant tot el Tour fins el penúltim dia, recuperant-lo de nou el darrer dia en la contrarrellotge final.

El mallot blanc (del francès jersei blanc) és el jersei que se li dóna al jove millor classificat del Tour de França. El guanyador d'aquest jersei ha de ser menor de 26 anys l'1 de gener de l'any del Tour en qüestió, és a dir, limitada per a corredors amb 25 anys com a màxim. El portador del jersei es determina mirant la classificació general, i eliminant els ciclistes que hagin nascut després de la data límit.

Els ciclistes que més vegades han guanyat el Tour han estat els francesos Jacques Anquetil i Bernard Hinault, el belga Eddy Merckx i l’espanyol Miguel Indurain. Tots ells ho van aconseguir en cinc edicions.