14 de novembre 2016 Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació pel Carles Capdevila

 

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

13 de novembre 1930 s'estrena "Fantasia" 1968 s'estrena "Yelow Submarine" 2014 Marc Márquez Campió GP

 Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada a l’inici dels quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó, a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final el que sembla l’actualitat. Marc Márquez va tornar a ser Campió del Món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... L'any 2014 el circuit de Chest va ser una festa, i tal dia com avui ho va celebrar a Cervera. Aquest any ho ha tornat a fer... Ja són vuit campionats del món però no frena...  Malgrat la seva aparatosa caiguda i la seva operació a la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota) a l’húmer dret, el pilot de l’equip Repsol Honda va creuar la línia de meta en quarta posició a la seva primera carrera completa després de l’última operació. El pilot de Repsol Honda ha finalitzat segon el Gran Premi d’Austràlia el 16 d’octubre ha aconseguit així el seu podi número 100 en la categoria reina. Empatat a podis amb Angel Nieto però encara no ha acabat... "Si Nadal i Messi poden millorar, els altres també podem"... Felicitats Campió d'ahir i d'avui!

12 de novembre 1933 Primera foto del Nessie 1945 Neix Neil Young

 

Dos són els nostres protagonistes d’avui. Un dels misteris més coneguts i un cantant polièdric.

Tal dia com avui de 1933 es va prendre la primera foto coneguda del monstre del Llac Ness. Aquest monstre és tot un misteri però porta milers de curiosos a observar les seves aigües esperant avistar-lo de nou. Hi ha moltíssima literatura de creients, escèptics i persones que directament neguen el misteri i el troben una manera de promocionar una zona. Realment s’han escrit molts llibres, s’han fet pel·lícules i fins i tot cançons al voltant d’aquest misteri.

Tal dia com avui de 1945 va néixer Neil Young. És una espècie de Doctor Jekyll i Mister Hyde de la música, capaç d'oferir les més subtils balades i les més dures sessions de rock. Les quatre dècades de carrera de Neil Young, nascut a Toronto el 12 de novembre de 1945, són un mostrari de com es pot manifestar la creativitat d'un intèrpret i compositor amb les més variades cares: folk, country, jazz, soul o rock. El pare de Young era un conegut periodista esportiu casat amb una col·lega. Tots dos eren molt aficionats a la música, i aquesta afició es la lliuraren al seu fill que no va trigar a tocar la guitarra. Però la vida de Neil va canviar quan, després del divorci dels seus pares, va marxar a viure amb la seva mare a Winnipeg. Young va fer el batxiller amb la guitarra, que no deixava ni a sol ni a ombra, penjada a l'esquena. Això, unit al poc que li agradaven els llibres, va desembocar en un jove Neil Young amb el seu propi grup, cantant versions dels Beatles o Elvis, que, ajudat per la seva mare, no trigà a fer-se popular. Ja en els 60, torna a Toronto embarcat en el folk, primer com a solista i després dins d'una banda que, malgrat la seva influència al Canadà, acaba per trencar-se. A continuació Young va a Califòrnia, on, amb Stephen Stills i Richie Furay, crea Buffalo Springfield. Aquella banda, Buffalo Springfield, malgrat la seva curta vida, va ser una de les més influents del moviment folk rock. Després de la seva desaparició, Stephen Stills es va embarcar en el trio CS & N, al qual acabaria sumant-se Young. Crosby Stills, Nash & Young van triomfar al Festival de Woostock i van enregistrar un dels millors àlbums del rock, "Dejà vu", però van acabar dissolent-se per emprendre carreres en solitari de les que la més brillant és potser la del canadenc, que el 2005, després de una greu malaltia, va sorprendre a tothom amb el seu meravellós "Vent de la praderia". Neil Young ha estat, al llarg de les tres últimes dècades un creador incansable i no només en la música, també en el cinema, i compromès amb les idees progressistes, com ha deixat clar en 2006 sumant-se amb el seu àlbum "Vivint amb guerra" al moviment contra la invasió nord-americana a l'Iraq.

11 de novembre Setmana de la Ciència Sant Martí de Tours 1821 Neix Dostoievski 1926 Neix Noah Gordon

De l’11 al 20 de novembre es celebra la Setmana de la Ciència. Hi ha tot un seguit de propostes de conferències, portes obertes, activitats i tallers de diferents tipus per a totes les edats. Us mostrem el cartell d’aquesta edició. No us ho podeu perdre. Segur que trobareu algun acte que sigui del vostre interès. Consulteu la https://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat

Avui tres protagonistes: un sant i dos escriptors.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavia (Itàlia), va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. I el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major.

En aquest dia van nèixer dos escriptors: 

- al 1821 neix Fyodor Dostoievski, escriptor rus, autor d’obres como “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”,  “L’idiota” o “El jugador”. Retrata d’una manera excepcional la condició humana. 

- també va néixer tal dia com avui del 1926, Noah Gordon, novel·lista nordamericà autor de best-sellers (obres molt conegudes i venudes) com la trilogia “El Metge”, “Chaman” i “La doctora Cole“, o “El Rabí”, “El diamant de Jerusalem”. Amb les seves paraules pinta paisatges i relata accions amb un llenguatge que ha atrapat a milions de lectors.

10 de novembre 1810 Llibertat d'impremta 1839 Primera foto a Espanya 1871 “Doctor Livingstone, I presume”

 

Avui el nostre recull d'activitats correspon al segle dinou... queda lluny però és un dia per recordar dos inicis i una retrobada... i del segle vint una gran dona.

Tal dia com avui de l’any 1810 les Cortes de Cádiz van concedir per primera vegada la llibertat d’impremta.

Tal dia com avui del 1839 trobem una notícia curiosa... en el diari de Barcelona “El Constitucional” es publica la notícia sobre l’obtenció de la primera fotografia a Espanya. Va ser un daguerrotip de la lotja de Barcelona que s’atribueix a Pedro Felipe Monlau.

Hi ha frases que han passat a la història. Una d’elles diuen que es va dir tal dia com avui de l’any 1871. Posem-nos en situació... durant diversos anys David Livingstone  va estar perdut per Àfrica i no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari Nova York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase:“Doctor Livingstone, I presume”(“Dr. Livingstone, suposo”) Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents. La imatge d'avui li dediquem a ell...

Tal dia com avui va néixer la Montserrat Felices, la meva sogra. Una dona dedicada pel complet a la seva família. Esposa, mare, filla. La recordem cada dia però avui d'una manera especial en el dia del seu aniversari.

 

9 de novembre 1940 s'estrena el "Concierto de Aranjuez" 1961 Neix l'Antoni Bassas 2014 Votació per la independència

Avui música per escoltar, una persona per pensar i una altra per riure...

Tal dia com avui de l’any 1940 s’estrena al Palau de la Música el “Concierto de Aranjuez” del Maestro Joaquín Rodrigo. És una composició musical per a guitarra i orquestra. El 1991, el rei Juan Carlos I d’Espanya dona al compositor el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.  El compositor i la seva esposa estan enterrats al cementiri d’Aranjuez en un mausuleu presidit per una guitarra cubista, obra de l’escultor Pablo Serrano.

Antoni Bassas és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. És un d’aquells periodistes que cal llegir... persona de seny. 

El nou de novembre del dos mil catorze no és un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... en la consulta sobre la independència de Catalunya, van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada. Moltes escoles es van omplir de gent que de manera molt disciplinada va fer cua als patis per poder dir la seva.

Per mi també va ser una data especial. Aquella setmana vaig rebre la darrera quimio del meu càncer de pit. Després va venir la intervenció i la radio.

  

8 de novembre 1793 Obertura del Museu del Louvre 1889 Montana estat 41 1960 John F. Kennedy president 2016 Trump president

 

Avui continuem amb els Museus i parlarem dels Estats Units.

El Museu del Louvre (en francès: Musée du Louvre) és el museu nacional de França consagrat a l'art anterior a l'impressionisme, tant belles arts com arqueologia i arts decoratives. És un dels més importants del món. Està situat a París, en l'antic palau reial del Louvre, i actualment promou dues subseus, a Lens (França) i a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).

Les seves extenses col·leccions són el resultat d'un doble esforç històric. Al col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, es va sumar l'esforç dels homes de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució francesa i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant tot el segle XIX. L'obertura del Louvre, el 8 de novembre de 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents (monarquia, aristocràcia i Església) a galeries de propietat pública perquè el conjunt de la societat en pogués gaudir. Per això el Louvre va constituir el precedent de tots els grans museus nacionals europeus i nord-americans, i de fet va ser el model per a molts d'ells. És el museu d'art més visitat del món, molt famós per les seves obres mestres, especialment “La Gioconda” de Leonardo da Vinci.

La data d’avui també recull dos moments importants en la història dels Estats Units.

- La seva història s’ha anat fent poc a poc i els estats es van anar sumant mica en mica. Tal dia com avui de 1889, l’estat de Montana va ser admès com l’estat número 41.

- Dons, tal dia com avui de l’any 1960, John F. Kennedy va ser escollit president dels Estats Units. El dimarts 8 de novembre de 2016, hi va haver novament eleccions entre Hillary Clinton i Donald Trump que va guanyar Trump.