7 de novembre 1867 Neix Marie Curie 1929 Obre el MoMA Museum of Modern Art de Nova York

Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

La nostra científica d'avui sol ser la única que la gent recorda-coneix quan preguntem el nom d'una científica-dona.

El 7 de novembre de  1867 a Varsòvia va néixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

6 de novembre Sant Sever 2013 9è Mundial de Kite-surf per la Gisela Pulido

L’esport més present en el nostre entorn és, sens dubte i de manera aclaparadora, el futbol. Els altres esports, més o menys minoritaris, lluiten per tenir un lloc als mitjans de comunicació. Però hi ha un esport, del qual ja fa nou anys que en parlem un cop l'any, per deixar constància de que la Campiona del Món va néixer a casa nostra.

El kite-surf que es practicava, des de fa molt de temps, a Indonesia on les condicions del mar i del vent el fan possible. Passa a ser un esport modern quan l’any 1977 es patenta la taula i l’estel. Requereix unes condicions de vent especials que no es donen a Espanya. Només es pot practicar seriosament a una platja de Tarifa i a Lanzarote (podem veure també estels a l’Estartit, Santa Pola, Calpe o Cullera però pocs dies l’any). Per tant, se’ns fa estrany que la Campiona Mundial d’aquest esport sigui una noia de Premià de Mar, amb només 19 anys. Més excepcional encara és, que es tracti del seu novè títol mundial. Quantes hores d’entrenament hi ha darrera aquests títols.... quants sacrificis....  Gisela Pulido, amb només 19 anys, va guanyar el 2013 el seu novè mundial de kite-surfing. Moltes felicitats, Gisela! Pel mundial i per seguir lluitant sense defallir desprès de vuit mundials i una tercera posició l’any anterior. El seu temps no ha acabat però després del seu desè títol va decidir deixar de competir. Ara dona classes, la sentim a la ràdio, fa activitats especials com unir les illes Canàries en kite surfing, no para... fa mil coses...

Avui és Sant Sever, bisbe de Barcelona l’any 300. Formàvem part de la província Tarraconense i l’edicte de l’emperador Dioclecià manava perseguir els cristians. Va morir màrtir i se’l invoca pels mals de cap i migranyes. La seva església, barroca, és a prop de la catedral de Barcelona, la coneixeu?

5 de novembre 1913 Neix Vivien Leigh

Tal dia com avui va néixer l'actriu Vivien Leigh.

Avui, l’actriu, bufaria 109 espelmes si aquella tuberculosi no se l’hagués endut prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica. 

Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins que ho va aconseguir. A la foto la veiem en aquest legendari personatge.

Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”. 

Va rebre un segon Oscar per la pel.lícula  “Un tramvia anomenat desig”. 

Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir prematurament.

Per a la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica, nascuda a la India, que avui faria 109 anys.

4 de novembre Movember 1963 Actuació dels Beatles a la Reialesa Anglesa

Els protagonistes d’avui són els Beatles i els bigotis.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, van oferir una actuació al Teatre Príncep de Gal·les de Londres (Regne Unit), i entre el seu públic havia personalitats molt importants. Els quatre més famosos de Liverpool van cantar davant la Reina Isabel, i davant la Reina Mare, en un concert en el qual Lennon va dir una frase que va passar a la història. En un moment de l'actuació, el Beatle va comentar al públic: "Els que estigueu en els seients més barats aplaudir ben fort i els que estigueu en el més cars simplement feu sonar les vostres joies!". Aquest detall va ser molt comentat i recordat fins avui.

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que ha començat el mes de “Movember”.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina   https://es.movember.com

Felicitem a tots els nois que es diuen Carles i a les noies que es diuen Carles, avui és el seu sant!

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Va morir Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-dos anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint-i-dos anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

2 de novembre Dia de Difunts

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

1 de novembre Tots Sants

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!