23 de gener 1939 Neix Roser Capdevila 1952 tornen els Mossos d'Esquadra 1972 Neix Natza Ferrer

 

Avui els nostres protagonistes són dues dones arxiconegudes i un cos que tornava a posar-se en marxa amb totes les limitacions del moment.

Roser Capdevila i Valls va néixer al barri d’Horta de Barcelona el 23 de gener de 1939. És il·lustradora. Interessada de ben jove pel dibuix va ingressar a l'Escola Massana de Belles Arts de Barcelona. A la dècada del 1980 va començar a il·lustrar llibres de text per a infants amb els seus dibuixos, caracteritzats per un estil simple, però amb una caricatura fresca i dinàmica. Així mateix s'ha destacat per un sentit de l'humor i unes situacions molt originals. L'any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les tres bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d'una sèrie de televisió que s'ha emès en 158 països. Ha rebut innumerables reconeixements i premis entre ells la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2010), la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2010) i la Creu de Sant Jordi (2004). Segons l'Index Translationum de la UNESCO, Roser Capdevila és l'autora en llengua catalana més vegades traduïda des que va superar una altra dona, Mercè Rodoreda. Per a ella i les seves filles és la imatge d’avui.

 

La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El 1998 s'assumeix la competència de trànsit, fins ara en mans de la Guàrdia Civil. El desplegament de la Policia de la Generalitat a Barcelona es materialitza el 2005, substituint les patrulles de la Policia Nacional gradualment. El 2008 es dona per finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, i sis anys després es crea la bandera institucional del cos. El 2017 va ser un any certament intens per la policia catalana, amb la primera convocatòria d'oposicions després de sis anys; el primer atemptat islamista de Catalunya; i les conseqüències jurídiques i d'ordre públic derivades del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

L'any 2020, el cos tenia 17.361 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia. Són part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Avui en parlem perquè tal dia com avui de 1952 a Barcelona es restableix el cos de Mossos d’Esquadra de la Diputación Provincial de Barcelona que va ser la llavor del cos actual. 

El 23 de gener de 1972 va néixer Natza Farré i Maduell, a Barcelona. És periodista i comunicadora. Durant molts anys ha col·laborat en diferents programes de RAC 1 com “El món a RAC1”, amb Jordi Basté o “La competència”, amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau. També és locutora de televisió a TV3 en programes com Ja t'ho faràs i ha participat en programes com .CAT. El setembre de 2016 va publicar el llibre “Curs de feminisme per microones” (Ara llibres), on fa servir l'humor per exemplificar casos de masclisme. El 2018, va fer de col·laboradora al late show de TV3 La Nit dels Òscars. L'any 2019 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per informacions d’actualitat en clau d’humor i visió feminista. El març de 2020 va publicar el seu segon llibre, “Que no t'expliquin contes” (Ara llibres), un llibre il·lustrat per Gala Pont que posa el punt de mira sobre els referents de la infantesa i com condicionen la nostra percepció del món.

22 de gener 1931 Servei telefònic entre la Península i les Illes Canàries 1970 S'estrena el Boeing 747 1994 Mor Telly Savalas

 

Avui va de primeres vegades i hi afegim un actor que els que ja tenim una edat recordem de la sèrie Kojak.

Tal dia com avui de l’any 1931 comença a funcionar el servei telefònic entre la Península Ibèrica i les Illes Canàries. En un món tan interconnectat com el nostre ens sembla impossible que no hi hagués connexió telefònica. Aquí podem entendre millor la importància de la correspondència epistolar. Les cartes ens portaven informació escrita però no eren immediates, podien passar dies, setmanes o mesos.

Tal dia com avui de l’any 1970 es realitza el primer vol comercial de l’avió Boeing 747, als Estats Units . El Boeing 747, sovint anomenat «Jumbo», és un avió comercial transcontinental de fuselatge ample fabricat per la companyia Boeing. Conegut per les seves enormes dimensions, és dels avions més famosos del món. Va realitzar el seu primer vol comercial el 1970, sent el primer avió de fuselatge ample. El 747 portava dues vegades més passatgers i càrrega que els avions d'aquella època el que va obligar a repensar tot el flux del trànsit, des de la recepció dels passatgers fins a les infraestructures dels aeroports, la mida dels taxiways i, fins i tot, la mida dels aparcament de cotxes. Una disposició típica en tres classes acomoda 416 passatgers, mentre que una disposició en dues classes n'acomoda un màxim de 524. El 747-400, vola a velocitats subsòniques de Mach 0,85 (uns 913 quilòmetres per hora), i ofereix un radi d'acció intercontinental de 7.260 milles nàutiques (13.446 quilòmetres), així mateix aquest model va rebre nombroses millores. El seu rival més directe és l'encara més gran Airbus A380. La fotografia d’avui és per aquest avió en ple vol.

Aristoteles "Telly" Savalas, va ser un actor de cinema i televisió estatunidenc. Telly Savalas és recordat pel seu personatge Theo Kojak de la sèrie Kojak. Conegut per la seva calvície intencionada i per les seves típiques piruletes del seu personatge Kojak, un dur i galant tinent de policia de Nova York. Va morir tal dia com avui de l’any 1994, el dia desprès del seu 72è aniversari.

21 de gener Santa Agnès / Santa Inés 1506 Fundació de la Guàrdia Suïssa Papal 1901 Neix Ricard Zamora

Els protagonistes d’avui són Santa Agnès, l’acolorida Guàrdia Suissa i un porter excepcional amb un sou i un traspàs que ens fa pensar en com ha canviat el món del futbol.

Santa Agnès (en castellà Inés) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Felicitem a les noies que porten aquest bell nom!

La Guàrdia Suïssa Pontifícia o Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. La data oficial de fundació és el 21 de gener de 1506. Des de llavors ha variat molt en nombre i organització, i fins i tot en algunes ocasions ha estat dissolta. Tots els reclutes han de ser catòlics, homes solters amb ciutadania suïssa que han completat la seva formació bàsica amb les Forces Armades de Suïssa amb certificats de bona conducta, tenir una edat entre 19 i 30 anys, i mesurar almenys 174 cm d'alçada. Actualment està formada per cent efectius: quatre oficials, 23 sotsoficials i caporals, 70 alabarders, 2 tamboriners i un capellà. El seu entrenament inclou el maneig d'armes modernes (com ara el fusell d'assalt SIG 550), però també l'espasa i l'alabarda. L'uniforme actual fou dissenyat pel comandant de la guàrdia Jules Répond (1910-1921) a partir del model que s'atribueix a Miquel Àngel ideat l'any 1505, i per això es considera un dels uniformes militars més antics del món. És de caràcter molt més vistós, alegre i brillant que el del segle XIX: el casc està decorat amb una ploma vermella; els guants són blancs i la cuirassa conserva reminiscències medievals. El color vermell fou introduït pel Papa Lleó X, en honor de l'escut dels Mèdici. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista. La guàrdia moderna té el paper de guardaespatlles del Papa. La Guàrdia Suïssa està equipada amb armes tradicionals, com l'alabarda, així com amb armes de foc modernes. Des del fallit intent d'assassinat del Papa Joan Pau II el 1981, s'ha posat un èmfasi molt més gran en les funcions no cerimonials de la Guàrdia.

Ricard Zamora Martínez va néixer a Barcelona el 21 de gener de 1901. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç.

Va jugar en els grans clubs i fins i tot amb la selección española va guanyar la Medalla d’Argent als Jocs Olímpics d’Anvers 1920. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Porta el seu nom el premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català.

La fotografia d'avui és per la Guàrdia Suissa amb el Pap Francesc i un nen amb cara de meravellat amb els colors i la ploma dels guàrdies.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix el Dr. Valentí Fuster Carulla Data de presa de possessió del President dels Estats Units

 

Els protagonistes d’avui són Sant Sebastià, el Doctor Valentí Fuster Carulla i els sis darrers presidents dels Estats Units.

Avui celebrem Sant Sebastià. Va ser un màrtir cristià, tradicionalment considerat un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució. Molt conegut pel seu martiri, travessat amb nombroses fletxes, Sebastià esdevingué un dels sants preferits per representar des del Renaixement, amb l'aspecte d'un jove, a voltes amb trets femenins. Hi ha molt poca informació sobre la seva vida. La seva festivitat es commemora el 20 de gener a les esglésies occidentals, i el 18 de desembre a les orientals.

A Catalunya és un sant amb molta nomenada i moltes poblacions el tenen com patró (Cunit, Riudoms, Matadepera o Monistrol de Montserrat) també fora de Catalunya (Huelva, Sant Sebastià al País Basc, Tafalla o Rio de Janeiro). Però a part del reconeixement tenim una dita que ens parla del pas del temps i de l’allargament dels dies: “Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, i per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”. 

Valentí Fuster Carulla va néixer a Barcelona el 20 de gener de 1943, però és com si hagués nascut a Cardona població que estima i on l’estimen. És un metge català, especialitzat en cardiologia reconegut per tot el món. Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston. Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994, moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí. La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arterioesclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries: l'infart, l'infart de miocardi i l'angina de pit, com també la millora del tractament d'aquestes malalties. El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica. Treballa molt en investigació i divulgació, incansable cerca constantment maneres de millorar les condicions generals de vida de la població (alimentació, exercici, son, eliminació del tabac i del sedentarisme) perquè és més fàcil i menys costós prevenir que haver de tractar els problemes cardiovasculars que es deriven de l’obesitat i les conductes no saludables. Ha escrit molts llibres i articles, també de divulgació. Ara fa una colla d’anys que viu entre els Estats Units i Catalunya amb moltíssimes hores d’avió.

 

Sembla el 20 de gener és la data per iniciar el mandat del President escollit per les urnes als Estats Units. Avui en recordarem uns quants que coincideixen en aquesta data. L’any 1989, George Herbert Walker Bush (que el coneixerem com a Bush pare), es converteix en el 41è President dels Estats Units d'Amèrica. L’any 1993, Bill Clinton, es converteix en el 42è president dels Estats Units. L’any 2001, George W. Bush (Bush fill), es converteix en el 43è president dels Estats Units. L’any 2009, Barack Hussein Obama Jr. inicià el seu mandat com a 44è President dels Estats Units d'Amèrica. L’any 2017, Donald Trump va ser el 45è President dels Estats Units d'Amèrica. I finalment l’any 2021, Joe Biden inicià el seu mandat com a 46è President dels Estats Units d'Amèrica.   

Suggeriments: Avui, que alguns ja han desertat de les seves bones intencions de primers d'any i ja han deixat d'anar al gimnàs... us recomanem fer una revisió del vostre estil de vida respecte a la salut. Si teniu ocasió de llegir els llibres del Dr. Fuster, llibres de divulgació dels "Monstres Supersans" al "Cercle de la motivació" passant per "La ciència i la vida" o "Cor i ment" entre d'altres, alguns escrits en col·laboració amb altres metges. O potser de veure algunes de les seves conferències per You Tube, de ben segur que trobareu idees per millorar cap a una vida més saludable.

No volem acabar sense felicitar als nois que porten aquests nom. Felicitats als Sebastians i molt especialment al Sr. Sebastià Servet, al pare i al fill, amb els quals tan bones estones hem compartit.

19 de gener Sant Canut Popcorn Day 1913 Títol de Pepa Colomer 1952 Neix Marta Sanz-Solé 1956 Neix Susan Solomon 1966 es escollida Primera Ministra Indira Gandhi

 

Avui és un dia de dones, i convidem a Sant Canut perquè segons la dita popular fa de Tomàs Molina i ens diu el temps que farà. De fet diuen que si avui plou... “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Veurem si aquest any també ens podem refiar de la dita...  

I avui parlem també d'un snack. Un snack és un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (esmorzar, dinar, menjar, berenar o sopar). Generalment es fa servir per satisfer la gana temporalment, proporcionar una mínima quantitat d'energia per al cos, o simplement per plaer. Són snacks típics els cacauets, les crispetes de blat de moro, les patates fregides, les pipes o els festucs. Aquests aliments contenen sovint quantitats importants d'edulcorants, conservants, saboritzants, sal comuna, i altres ingredients atractius, com la xocolata, cacauets i sabors especialment dissenyats (com en les patates fregides condimentades). Moltes vegades són classificats com menjar escombraria en tenir poc o cap valor nutricional, excés d'additius, i no contribuir a la salut general. Fet aquest incís tornem a l’activitat del 19 de gener. 

En aquells dies curiosos que trobem avui als Estats Units és el Popcorn Day. No sé si ho celebren amb pel·lícula, sofà i manta però seria una bona idea. El Dia Nacional de les Crispetes es celebra tots els anys el dia 19 de gener. Es tracta d'un dia en què es commemora un snak que més agraden a grans i petits, les crispetes. 

En l’actualitat existeixen en el mercat una gran diversitat de tipus de crispetes de blat de moro que les fan que siguin molt atractives pels seus colors i sabors als consumidors, fins i tot les podem elaborar nosaltres mateixos a casa: De curri, de barbacoa, de formatge, de caramel, de xocolata, amb gust de fruites... jo només coneixia les dolces i les salades...

Es veu que no tots els grans de blat de moro són aptes per a fer crispetes. Existeixen diversos tipus de blat de moro però només el de gra dur esclata. Perquè esclatin i es formin crispetes és necessari que continguin midons grocs. Sota la pela del gra es troba l'endosperma sent més forts els que contenen major part de proteïnes i menys sucres. En escalfar el gra de blat de moro i arribar a una temperatura superior dels 100 °C, la humitat dins del gra comença a convertir-se en vapor que s'expandeix amb facilitat fins que el vapor fa esclatar el gra dur i el esdosperma sencer s'expandeix convertint-se en una espècie d'escuma, la qual li dona a les crispetes la seva textura.

En el territori espanyol podem conèixer les crispetes amb diferents noms: en castellà, palomitas de maíz; a l’Aragó son pajaretas; a Granada, palomas; al País Basc, krispetak; a Gran Canària són roscas; a les Illes Canàries, cotufas; i a Alacant, Múrcia i Almeria, tostones. Els podem dir de mil maneres però com en mengis una estàs venut perquè en necessitaràs una segona i una tercera...

I per fi arriben les noies... de diferents camps però totes destacant en un món d’homes: una aviadora, una matemàtica, una química i una política.

Maria Josep Colomer i Luque va néixer a Barcelona el 31 de març de 1913, més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l'inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Avui la recordem perquè tal dia com avui va obtenir la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia del dia 22 de gener de 1931. Aquesta gesta mereix la nostra fotografia d’avui. La segona pilot catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora de piano nascuda a Valls el 1908.

Marta Sanz-Solé va néixer a Sabadell el 19 de gener de 1952. És una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat. Catedràtica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos estocàstics. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a la UAB. La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant. Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. El 1974 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1978, sota la direcció de David Nualart. Va ser degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Ha estat la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) y, entre maig del 2018 i octubre del 2019, la directora d'aquesta organització.

Susan Solomon va néixer a Chicago el 19 de gener de 1956.  És una química atmosfèrica, que ha treballat durant la major part de la seva carrera per a l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. El 2011, Susan Solomon es va incorporar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on exerceix de professora Ellen Swallow Richards de ciències del clima i química atmosfèrica. El treball de Solomon va ser el primer a proposar el mecanisme de reacció del radical lliure dels clorofluorocarburs com una causa factible del forat d'ozó antàrtic i als anys vuitanta va dirigir expedicions a l'Antàrtida per recollir proves que avalessin aquesta hipòtesi. Solomon és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia Europea de Ciències, i l'Acadèmia de Ciències de França. El 2008 va ser seleccionada per la revista Time com una de les 100 persones més influents al món. També exerceix al Consell de ciència i seguretat del Butlletí de Científics Atòmics. El seu interès per la ciència va començar quan era una nena que veia El Món Subaqüàtic de Jacques Cousteau. A l'Institut d'ensenyament mitjà, va ser tercera en una fira de ciència nacional, amb un projecte que va mesurar el percentatge d'oxigen en una mescla de gasos. Es va llicenciar en química per l'Institut de Tecnologia d'Illinois el 1977. Va rebre el seu doctorat en química per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1981, i es va especialitzar en química atmosfèrica. Ha obtingut molts premis i reconeixements a la seva tasca des del Nobel de la Pau fins a una glacera i un coll que porten el seu nom.

Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) va ser una política índia, primera ministra de l'Índia escollida tal dia com avui del 1966 i fins a 1977, i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser líder del Congrés Nacional Indi entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És l'única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet durant més temps, després del seu pare. El 31 d'octubre de 1984, va ser assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit, destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de la història i ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Lenin de la Pau entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999, Indira Gandhi va ser nomenada "Dona del Mil·lenni" en una enquesta en línia organitzada per la BBC.

18 de gener Sants Adam i Eva 1829 Una gran troballa 1971 Neix Pep Guardiola 1998 Neix Aitana Bonmatí

 

En els protagonistes d’avui és barregen la costura, la música i el futbol. Tres passions molt vives a casa meva.

Comencem pels sants del dia: Sants Adam i Eva, se’ls considera els primers sastres i jardiners per això els van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Curiós, oi? 

Tal dia com avui de 1829 es van trobar en un armari les partitures de Johann Sebastian Bach mort feia 80 anys. Van trobar “La Passió segons sant Mateu” i altres obres. A partir d’aquí es comença a valorar la seva obra. Va ser un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics. La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és font d'inspiració per a compositors posteriors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg, fins als nostres temps. Les seves obres estan entre les més destacades de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, “els Concerts de Brandenburg”, “El clavecí ben temprat”, “la Missa en si menor”, “la Passió segons sant Mateu”, L'art de la fuga, l'Ofrena musical, “les Variacions Goldberg”, “l'Oratori de Nadal”, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments.

El 18 de gener de 1971 va néixer a Santpedor en Josep Guardiola i Sala, més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Més tard també jugà en altres equips. Així mateix, ha jugat 47 vegades amb la selecció espanyola i ha estat també el capità de la selecció catalana. Va entrenar el primer equip del Futbol Club Barcelona durant quatre anys, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol. Entre 2013 i 2016 fou l'entrenador del Bayern de Munic. Des de 2016 entrena el Manchester City. L'any 2011 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya pel seu «èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal».

I tal dia com avui de 1998 va néixer, a Vilanova i la Geltrú, Aitana Bonmatí i Conca. És una jugadora de futbol que actualment juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya. En la seva biografia trobem que ha escrit: “El futbol va entrar a la meva vida quan vaig començar a jugar amb els nois al pati de l’escola. Va ser en aquests momento que em vaig apuntar a l’equip del poble, el CD Ribes. Tenia 7 anys. Hi vaig jugar fins el 2010 que vaig anar al CF Cubelles, dues temporades. Tot aquests temps vaig jugar amb nois. Jo era l’única noia de l’equip”. El 2 de gener de 2020, gairebé tres anys i mig després del seu debut, va jugar el seu partit número 100 amb la samarreta del F. C. Barcelona. Ha jugat en totes les categories de la selecció espanyola. Ja va ser membre de la selecció sub-17 que va guanyar l'Eurocopa del 2015, de la mateixa manera que també amb la selecció sub-19 guanyant l'Eurocopa 2017. L'any 2018 queda subcampiona al Mundial sub-20 on marca un gol al torneig. Amb la selecció catalana ha sigut internacional en dos partits, marcant un gol al darrer partit jugat al 2017. A més de ser esportista de primer nivell, estudia el Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.

La fotografia d’avui és per un joveníssim Pep Guardiola que jugava al Barça i tenia una gran vida esportiva per davant.

17 de gener Sant Antoni Abad La Diada de Menorca 1600 Neix Pedro Calderón de la Barca

 

Avui els nostres protagonistes són un sant, una illa i un autor excepcional del Segle d’Or espanyol.

Antoni Abat, també conegut com Sant Antoni el Gran, Sant Antoni del porquet o Sant Antoni dels ases va néixer a Memfis l’any 250 i va morir a Kolzim el 17 de gener de 356 .Va ser un anacoreta i sant d'origen egipci. Va néixer en una família acomodada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità. El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida. Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità. A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses. Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat. Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom. Se'l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals (animals de peu rodó). Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

 

La Diada de Menorca és una festivitat de Menorca celebrada el 17 de gener amb motiu del dia de sant Antoni Abat, patró de l'illa. Durant els segles d'història les celebracions associades a la Diada de Menorca s'han mantingut sense gaires canvis i han servit per reafirmat la identitat menorquina. Així doncs, els actes que giren al voltant d'aquesta festivitat són sobretot de caràcter tradicional. S'hi destaquen la missa solemne a la Catedral de Menorca a les onze del matí, el mercat de Sant Antoni a Ciutadella, la Processó dels Tres Tocs també a Ciutadella i altres actes a tota la geografia de l'illa el mateix dia 17 i també els dies anteriors i posteriors. Pel que fa al mercat de Sant Antoni, es realitza a la plaça de Sant Antoni durant tot el matí del dia disset i n'és típica la venda de taronges i dàtils i la rifa d'un porc. D'altra banda, la Processó dels Tres Tocs se celebra just després de la missa d'onze i hi assisteixen tres regidors de l'Ajuntament de Ciutadella vestits de frac i a cavall, el clergue i el bisbe. En arribar aquests al lloc on antigament estava la porta de Maó, el regidor més jove descavalca i amb l'asta de la bandera del rei Alfons III dona tres cops a terra, acció que dona nom a la processó. Allà s'hi canta també un tedèum. Aquesta processó commemora el moment en què, segons la tradició, el rei Alfons va donar tres cops a la porta amb la seva bandera en arribar a l'entrada de la Ciutadella musulmana, i la ciutat es va rendir.

Pedro Calderón de la Barca va néixer a Madrid el 17 de gener de 1600. És un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals. Algunes de les seves obres més conegudes són “El alcalde de Zalamea” i “La vida es sueño”. Va ser considerat el millor escriptor dramàtic del seu temps.

Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip.

Calderón fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dona més importància).

Tres suggeriments: El primer serà conèixer l’illa de Menorca. Podem veure imatges de les seves platges, viles i celebracions... Per ella és la nostra imatge d'avui. El segon és de lectura: les obres de Calderón de la Barca sempre tenen molt de suc. Podem llegir-les o veure-les, en l’original o descobrir el seu reflexe en obres basades en les de Calderon. El tercer pot ser aprendre alguns fragments. Us aconsello el monòleg de Segismundo del final del segon acte de “La Vida es sueño”. Quan el llegeixo, el sento en la veu del meu pare amb les seves pauses i inflexions de veu per acabar dient: “y los sueños.... sueños son”.