7 de novembre 1598 Neix Zurbarán 1929 El MoMA obre les seves portes 1982-2010 Sants Pares visiten la Sagrada Família

 

Avui tenim un dia artístic: del neixament de Francisco de Zurbarán a l’obertura al públic del MOMA de Nova York passant per les visites de dos sants pares per visitar la Sagrada Família de Barcelona.

Francisco de Zurbarán va néixer el 7 de novembre de 1598 a Fuente de Cantos, província de Badajoz. Va ser un pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un important pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor.

El Museu d'Art Modern de Nova York (en anglès: Museum of Modern Art, acrònim: MoMA) és un museu d'art situat a Midtown Manhattan, a la ciutat de Nova York, al carrer 53 entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Té un paper important en el desenvolupament i la col·lecció d'art modern, i sovint s'identifica com un dels museus d'art modern més grans i influents del món. La col·lecció del MoMA ofereix una visió general de l'art modern i contemporani, incloses obres d'arquitectura i disseny, dibuix, pintura, escultura, fotografia, gravats, llibres il·lustrats i d'artista, pel·lícules i mitjans electrònics.

El MoMA obrí les seves portes al públic el 7 de novembre de 1929, 9 dies després del crac de la Borsa. Va ser fundat per tres dones: Lillie P. Blilss, important col·leccionista d'art post-impressionista, Mary Quinn Sullivan, professora d'art i incipient col·leccionista d'art contemporani i Abby Aldrich Rockefeller, filla del senador i també col·leccionista d'art europeu. Les tres van veure la necessitat de canviar la tradicional idea dels museus d'art "històrics" i crear una institució exclusivament dedicada a l'art modern i contemporani. Uns mesos després de l'Armory Show, Bliss i Sullivan van adquirir-ne unes quantes obres que es van constituir com el cor de la col·lecció.

És considerat un dels santuaris de l'art modern i contemporani del món, i constitueix (segons el parer de molts) una de les millors col·leccions d'obres mestres. Allotja peces com La nit estelada de Van Gogh, Broadway Boogie Woogie de Piet Mondrian i obres d'artistes estatunidencs de primera línia tals com Jackson Pollock, Andy Warhol, Edward Hopper i Andrew Wyeth. El MoMA posseeix també una important col·lecció dedicada al disseny modern. També allotja obres d'autors no tan coneguts a nivell mundial; cal destacar que en la seva col·lecció en exposició permanent hi trobem obres del cineasta espanyol Luís Buñuel i dels catalans Pere Portabella i Carles Asensio.

Quan el Museu d'Art Modern començà a exposar les seves obres, els artistes d'aquella època pensaven que el cubisme, l'art abstracte, etc., era quelcom que topava amb les línies directrius que fins aleshores eren considerades la pauta en l'art veritable. El MoMA conserva a les seves galeries el millor i més bell de l'art, incloent des de fotografies, pel·lícules, objectes d'orfebreria, mobiliari i objectes arquitectònics, així com obres mestres de pintura i escultura. Pel que fa a les pintures dels Vells Mestres, compta amb obres de Pablo Picasso, Marc Chagall, Kandinski, Mondrian, Matisse, entre d'altres. La col·lecció també inclou obres de llegendes del món del disseny, com ara Livi Castiglioni, Achille Castiglioni, Pier Giacomo Castiglioni. Té també un Jardí d'Escultures d'Auguste Rodin, Alexander Calder, Nevelson i Maillol, i una sala de cinema.

Després de quatre anys de reformes que han costat prop de 55 milions de dòlars, hi ha noves galeries i molt més espai. Aquest museu té dos restaurants: el Garden Cafe, una cafeteria, i el Members Dining Room. És obert dissabtes, diumenges, dilluns, dimecres i dijous de 10:30 a 20:00, el dijous de juliol a agost fins a les 20:45. Roman tancat els dimarts.

En el dia d’avui també han coincidit dos fets excepcionals. El Sant Pare Joan Pau II, en la seva visita a Espanya l’any 1982, va visitar la Sagrada Família i va celebrar una missa al Camp Nou. El mateix dia de l’any 2010 el Papa Benet XVI ―durant el seu segon viatge a Espanya― va consagrar el Temple Expiatori de la Sagrada Família com basílica menor. Realment van veure dues esglésies molt diferents perquè malgrat la pandèmia i la manca de pressupost en aquest darrer temps els avenços són molt visibles.

6 de novembre Sant Sever Santa Elisabet i Sant Zacaries 1860 Abraham Lincoln 16è President 1916 neix Ray Conniff 1973 obligació prova d'alcoholèmia

 

Avui tenim un munt d’informació: de l’àmbit religiós, de la historia dels Estats Units, del món de la música, i de normes que afecten a la vida quotidiana.

Sant Sever, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, és Sant Sever bisbe de Barcelona.  Se celebra la seva festivitat el 6 de novembre. Se’l invoca per curar les migranyes i els mals de cap. A Sant Cugat es va trobar amb Sant Medir.

Avui, també es celebra la festivitat de Santa Elisabet i Sant Zacaries, esposos. Per tant felicitarem a les noies que es diuen Isabel,Elsa, Elisa, Liliana, Lisa, Babet o Betty i Zacaries. Elisabet és un personatge bíblic del Nou Testament, cosina de la Verge Maria, esposa del sacerdot Zacaries i mare de Sant Joan Baptista. És venerada com a santa a tota la cristiandat. Segons l'Evangeli segons Lluc, (1, 36), Elisabet i el seu marit Zacaries eren justos davant Déu i vivien amb rectitud però no tenien fills. Zacaries va ser visitat per l'Arcàngel Gabriel que li va explicar que la seva dona aviat tindria un fill. Quan Elisabet ja era embarassada, rebé la visita de Maria, que estava embarassada de Jesús: el fet és conegut com la Visitació.

Abraham Lincoln va néixer al Comtat de Hardin, a Kentucky, al 12 de febrer de 1809. Va ser el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, lloc al que va accedir tal dia com avui de 1860. Va ser el primer del Partit Republicà, servint des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865. Lincoln fou qui començà la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país. A través d'aquesta guerra s'annexionà el Sud, preservà la Unió, abolí l'esclavitud només als estats confederats, enfortí el govern federal i centralitzà l'economia. Era del partit republicà i representava els interessos de la potent indústria del Nord, però que depenia de les matèries primeres del pobre Sud agrícola. Els estats del Sud per l'acta fundacional tenien molt de drets, com l'acta de lliure comerç de poder vendre el cotó a altres països com Anglaterra, Holanda, etcètera. El poderós grup industrial no va voler tolerar que els estats del Sud venguessin lliurement ses matèries primeres a millor preu a altres països. Lincoln va aprofitar que al Sud era on hi havia més esclaus per amenaçar-los que si es feien independents els acusaria per tal cosa i aboliria l'esclavatge a aquells estats. (la fotografia del dia és de la seva estàtua)

Tal dia com avui de 1916 va néixer Ray Conniff, a Attleboro, Massachusetts. Joseph Raymond Conniff va ser un líder de la seva pròpia orquestra i arranjador nord-americà, més conegut pels seus Ray Conniff Singers (cantants),  durant la dècada de 1960. La música de les grans orquestres s’extenia per tots els Estats Units. La musica per ballar en parella apareixia a tots els grans locals. Us suggerirem que escolteu aquesta música, és “meleta de romer “ amb ritme.

Tal dia com avui de 1973 va començar l’obligació dels conductors per fer la prova d’alcoholèmia a Espanya. Fins aquell moment no hi havia cap manera de saber si els conductors conduïen sota els efectes de l’alcohol. Actualment hi ha l’objectiu de reduir a zero les víctimes d’accidents de trànsit pel 2050. S’estan buscant minimitzar aquells errors que es poden entendre com humans: distraccions pel mòbil, el consum d’alcohol o substàncies prohibides, el fet de no fer servir els cinturons de seguretat.

5 de novembre 1941 Neix Art Garfunkel 1992 Espanya ratifica la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries

 

Avui els protagonistas són la meitat d’un clàssic i les llengues minoritàries.

Tal dia com avui de 1941 va néixer Art Garfunkel a Queens (Nova York, als EUA). El 1964 va formar amb el seu amic Paul Simon el duo Simon & Garfunkel, encara que abans havien treballat ja amb el nom de Tom i Jerry. Junts van escriure algunes de les pàgines més importants del folk estatunidenc. Encara que totes les composicions eren de Simon, el duo va deixar com a llegat comú grans cançons com “Mrs. Robinson”, “Brigde over troubled wàter”, “The sound of silenci”, “The boxer”, “Cecilia”, “America” o “I am a rock”, entre altres, ara elevades a la categoria de clàssics. En 1970 el duo es va separar. Garfunkel va començar la seva carrera en solitari en 1973 amb l'edició d'Angel clare. També va realitzar esporàdics papers com a actor en diverses pel·lícules. El duo s'ha reformat en diverses ocasions només per a realitzar gires i actuacions en viu, com la que van realitzar en el Central Park de Nova York el 19 de setembre de 1981 davant més de mig milió d'ànimes.

L’any 1992 a Estrasburg, Espanya ratifica la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries, per la que adquireix ―entre altres―, el compromís de reconèixer-les, respectar-les i promoure-les. Aquests dies que hi ha una llei d’audiovisuals en marxa, hem “descobert” que molts infants, avui grans parlen català gràcies a Bola de Drac i a les grans sèries de TV3 doblades al català. Està clar que hem de millorar el nivell d’anglès de tota la població però també hem d’aconseguir que la gent parli català el millor possible en tots els aspectes de la seva vida perquè aquesta llengua segueixi viva.   

Suggeriment: avui us suggerim escoltar les cançons de Simon & Garfunkel.

4 de novembre 1963 Concert dels Beatles davant la Reina Estem a "Movember"

 

Els protagonistes d’avui són els Beatles i els bigotis.

 

Tal dia com avui de 1963, The Beatles: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, van oferir una actuació al Teatre Príncep de Gal·les de Londres (Regne Unit), i entre el seu públic havia personalitats molt importants. Els quatre més famosos de Liverpool van cantar davant la Reina Isabel, i davant la Reina Mare, en un concert en el qual Lennon va dir una frase que va passar a la història. En un moment de l'actuació, el Beatle va comentar al públic: "Els que estigueu en els seients més barats aplaudir ben fort i els que estigueu en el més cars simplement feu sonar les vostres joies!". Aquest detall va ser molt comentat i recordat fins avui.

 

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que ha començat el mes de “Movember”.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina   https://es.movember.com

 

Felicitem a tots els nois que es diuen Carles i a les noies que es diuen Carles, avui és el seu sant!

3 de novembre 2000 Mor Domingo Llucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

2 de novembre Dia de Difunts

 

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau. 

He rebut aquests text i no me’n he pogut estar d’incloure’l aquí. “Rescatant el sentit d’aquest dia entre les insulses carbasses i falses teranyines, proposo un brindis pels que no hi són, Pels avis, pares, tiets, cosins, germans ... Pels amics i amors que se’n van anar tan de matinada. Ja són pols d’estrelles però mantenen les seves llars en el nostre cor. A tots i cadascun d’ells, un càlid record i tres paraules: gràcies, perdó i us estimo. Pels que no estan amb nosaltres. Pels que falten i van deixar la seva absència escrita en records. Per aquells que van deixar de mirar els nostres ulls i nosaltres els seus, per aquells que el cor els va fallar i van deixar d’escriure notes a la partitura de la nostra vida. Per aquells que van prometre ser feliços i van morir lluitant per aconseguir-ho, per aquells que no van arribar a ser-ho i per aquells que van morir amb un somriure a la cara després d’anys i milers de records viscuts. Recordem-nos veritablement d’ells (...)”

A final d’octubre veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el Dia de Difunts és el dia 1. No! El dia 2 és el Dia de Difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els nínxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

1 de novembre Tots Sants!

 

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Per molts i bons anys!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Algú a twitter deia: “sóc un sant en construcció”. Sona entre ambiciós, pedant, convençut, possibilista... quedem-nos amb la millor part. Segur que malgrat els seus errors i defectes deu ser algú amb qui s’hi pot comptar. D’aquelles persones que m’agraden, que volen anar millorant cada dia, que no es conformen amb l’error ni s’hi desesperen.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!