18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 s'estrena Goldeneye del 007

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

17 de novembre Santa Isabel 1869 s'inaugura el Canal de Suez 1970 es patenta el primer ratolí

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. 

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. 

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens donen la temperatura... 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

4 de novembre Sant Carles 1922 tomba de Tuttankamon

Avui felicitem als nois que es diuen Carles i a les Carlas.

Els protagonistes d'avui són dos homes excepcionals

Howard Carter va ser un arqueòleg i egiptòleg anglès, descobridor tal dia com avui de 1922 de la KV62, la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, situada a la necròpolis de Tebes (avui Luxor), a Egipte.

El 1907 va conèixer en Lord Carnarvon, un aristòcrata anglès molt interessat en l'arqueologia i el món dels faraons. Carnarvon fou el protector de Carter, i li subvencionà els següents treballs arqueològics. Aquest noble també finançà la recerca de la tomba del jove faraó Tutankamon. El 4 de novembre de 1922, Howard Carter trobà la tomba a la Vall dels Reis. Junts estudiaren la tomba del faraó, la qual obriren el 16 de febrer de 1923. La tomba és coneguda amb el nom de KV62 i ara es pot fer un tour virtul des del vostre ordinador. 

Tal dia com avui de l’any 1929 va néixer Miliki. Els més grans el recordem de la nostra infantesa quan els Payasos de la Tele entraven cridant “Cómo están ustedeeeees?”. Van popularitzar moltes cançons que continuen en els cançoners infantils des de la Susanita, que tenia un ratolí fins a la salutació entre Don Pepito i Don José, passant pel coche de papá o la gallina Turuleta que anava ponent ous sens parar. Aquests pallassos anaven vestits de vermell amb el nas que els caracteritza. Ens van fer passar moltes estones de bells records. 

  

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo LLucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

2 de novembre Dia de Difunts

 Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els nínxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials i també mesures especials per la pandèmia de coronavirus.

1 de novembre Tots Sants

 

En la festa de Tots Sants celebrem tots els que ens han avançat cap a la Casa del Pare i són Sants, declarats per l’Ésglésia però també celebrem que estem en camí tots els que ens sentim cridats a ser millors cada dia a la llum de l’Evangeli. Per tant, per molts anys a tots els que us sentiu en aquest grup!

La celebració de Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra demà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. Fins al segle XX la festivitat de Tots Sants havia comptat amb manifestacions de teatre popular, i la peça més representada era Don Juan Tenorio, tant en la versió original com en una altra d’humorística i burlesca. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, també és moment en què es mengen les castanyes i els panellets i el 2 de novembre, els morts visiten els vius, també es feien les representacions teatrals. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. Per Tots Sants s'acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.

Tots Sants també és dia de recordar els difunts (donat que demà és dia laborable). Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors. Aquesta tradició té un caràcter familiar i es manté en la intimitat. Hi ha molta gent que va als cementiris per tenir cura de les tombes des dels darrers dies d’octubre. En aquestes dates, a Barcelona  s’amplien el nombre d’autobusos que van als cementiris de la ciutat que estan més allunyats (Cerdanyola i Montjuic ), altres estan dins de la ciutat: Les Corts, Sant Gervasi, Sant Genís dels Agudells, Sant Andreu...

I per si algú no tenia present el pas del temps, avui queden 60 dies per acabar l’any. Sembla que les festes de Nadal són molt lluny però arribaran en un tres i no res. De ben segur que aquesta pandèmia ens tenyirà les festes amb normatives que complir. És important seguir-les però alhora trobar la manera de no perdre el contacte amb la gent que estimem tot i que potser haurem de crear noves tradicions...