10 d'octubre Dia Mundial de la Salut Mental

 

El Dia Mundial de la Salut Mental d'enguany (10 d'octubre) se celebra en un moment en què les nostres vides quotidianes s'han vist considerablement alterades a conseqüència de la pandèmia de COVID-19. Els últims mesos han portat molts reptes: per al personal de salut, que presta els seus serveis en circumstàncies difícils, i acudeix al treball amb el temor d'emportar-se la COVID-19 a casa; per als estudiants, que han hagut d'adaptar-se a les classes a distància, amb escàs contacte amb professors i companys, i plens d'ansietat sobre el seu futur; per als treballadors, els mitjans de vida dels quals es veuen amenaçats; per a l'ingent nombre de persones atrapades en la pobresa o en entorns humanitaris fràgils amb molt poca protecció contra la COVID-19; i per a les persones amb afeccions de salut mental, moltes de les quals estan encara més aïllades socialment que abans. Per no parlar de la gestió del dolor de perdre a un ser estimat, a vegades sense haver pogut acomiadar-se.

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia ja es deixen sentir per tot arreu, ja que les empreses acomiaden a personal en un intent de salvar el negoci, o es veuen obligades a tancar per complet.

Segons l'experiència adquirida en emergències passades, s'espera que les necessitats de suport psicosocial i en matèria de salut mental augmentaran considerablement en els pròxims mesos i anys. Invertir en els programes de salut mental en l'àmbit nacional i internacional, infrafinançats des de fa anys, és ara més important que mai.

Per això, la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental d'enguany s'ha proposat aconseguir l'increment de les inversions a favor de la salut mental.

El 9 d’octubre, activistes que defensen la salut mental a tot el món s’uniran a una marxa a favor de la salut mental organitzada per l’organizació no governamental United for Global Mental Health. Durant 24 hores es transmetran en directe per Facebook intervencions d’experts, testimonis personals de persones que han viscut experiències similars, i missatges de personalitats influents de tot el món. Escolta i deixa’t inspirar per la dedicació d’activistes de la societat civil de 19 països l’objectiu dels quals és conscienciar sobre els problemes de salut mental, acabar amb l’estigmatizació  i impulsar inversions més grans.

9 d'octubre Dia Mundial del Correu

 

El Dia Mundial del Correu se celebra el 9 d'octubre de 2020. El 1969, la Unió Postal Universal (UPU) va establir el 9 d'octubre com el Dia Mundial del Correu durant un congrés celebrat a Tòquio (el Japó) el 14 de novembre. És una manera de commemorar la data de la seva fundació i de crear consciència sobre el rol que té el sector postal en el món. Aquesta celebració, a diferència d'altres, no posseeix un lema anual, però desitja destacar els seus pilars estratègics, que són: innovació, integració i inclusió.

Al voltant del món existeixen 663 mil oficines de correus en les quals treballen més de cinc milions d'empleats. Gràcies als seus serveis es lliuren milions de cartes i paquets en els llocs més diversos i llunyans del planeta. En celebrar aquest dia, es consciencia a la població sobre la importància que té aquest servei en la vida quotidiana de les persones a nivell comunicacional i la manera en què contribueix en el desenvolupament econòmic i social dels països.

La Unió Postal Universal (UPU), va ser el resultat de diverses iniciatives, projectes, idees i convenis bilaterals entre països que buscaven regularitzar l'ús del correu i millorar les comunicacions postals a nivell internacional. Amb la participació de 22 països, el Congrés es va reunir a Berna (Suïssa), el 15 de setembre de 1874 i va finalitzar el 9 d'octubre del mateix any. Després de la II Guerra Mundial, la UPU es va veure afectada per la polarització política regnant, per la qual cosa, durant el dotzè Congrés, dut a terme a París (França), la institució va passar a formar part de la ja creada Nacions Unides com a organisme especialitzat, és a dir, que està vinculat sota u
n acord específic. En l'actualitat està conformada per 191 països. La Unió Postal Universal té entre els seus objectius: buscar millorar els serveis postals; oferir assistència tècnica als països membres que ho sol·licitin; promoure la col·laboració en matèria postal; fixar tarifes, límits de pes i condicions per a acceptar la correspondència; facilitar la comunicació a nivell mundial.

Si vols celebrar el Dia Mundial del Correu, la millor manera de fer-lo és agafar paper i llapis i escriure del teu puny i lletra una carta a un amic que tinguis lluny, posar-hi un sobre i un segell, tirar-la a la bústia més pròxima i esperar que es faci la màgia i que les teves paraules arribin intactes al teu amic.

 

 

8 d'octubre 1949 Neix Sigourney Weaver

 

La protagonista d'avui ha fet mil papers i l'hem vist de totes maneres però generalment amb papers d'aquells que recordes...

Susan Alexandra Weaver, coneguda com Sigourney Weaver és una actriu i coproductora americana nascuda el 8 d'octubre del 1949 a Nova York. Tria el nom de Sigourney l’any 1963 pel personatge de Gatsby de Francis Scott Fitzgerald. Fa 182 cm i parla correctament el francès i l'alemany.

Estudià teatre a la Universitat Yale. Hi va interpretar una obra escrita pel seu company Christopher Durang. fa les primeres passes al cinema sota la direcció de Woody Allen, a la comèdia dramàtica Annie Hall (1977). 

La seva carrera està marcada per la pel·lícula de Ridley Scott, Alien, el 1979. Hi encarna la tinent Ripley, única supervivent de la matança feta per un monstre. Va tornar a fer el mateix paper a les seqüeles Aliens, Alien 3 i Alien the Resurrection. També ha fet el paper de Dana Barett a Els Caçafantasmes i Caçafantasmes 2.

Ha fet moltíssimes pel·lícules però jo la recordo especialment a Goril·les a la Boira fent el paper de Diane Fossey. La pel·lícula ha estat rodada a Ruanda i a Kenya durant l'estiu 1987. Els costos de producció van ser aproximadament de 22 milions de dòlars. Va rebre el Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i va estar nominada a l’Oscar a la millor actriu. Representa la vida de la primatòloga que va ser assassinada l’any 1985 en circumstàncies que continuen sent misterioses.  

 

7d'octubre Mare de Déu del Roser 1931 S'estrena l'"Hostal de la Glòria" de Josep M. de Sagarra

 

Comencem per felicitar a totes les Rosers, Rosarios, Charos... perquè avui celebren el seu sant. Per molts i bons anys !

 

En un moment on al març la cultura va parar en sec i s’han obert abans els bars que les sales de teatre o cinema, recordem que tal dia com avui de l’any 1931 es va estrenar al teatre Romea de Barcelona, “L’Hostal de la Glòria” de Josep M. de Sagarra. 

És un poema dramàtic en tres actes. L'hostalera Glòria, forta i coratjosa, lluita per salvar el seu matrimoni amb Andreu, un marit indecís, dròpol i atemorit, que té relacions amb Roser, la germana de la Glòria. Glòria no deixarà ni un moment de dur el pes de l'hostal i sabrà deslliurar-se de l'assetjament del jutge Forcadell, que, ocell de presa una mica ridícul, ha intuït la situació del triangle de l'hostal i mira de treure’n profit. Sense voler-ho, Andreu ajudarà Glòria en la seva labor reconstructora, perquè l'home no té l'empenta de fugir amb Roser, tal com li proposa la noia. La pau retornarà a l'hostal amb l'expulsió de Roser. L'Hostal de la Glòria és un dels poemes dramàtics més ben resolts de l'autor, tant per l'equilibri estructural com per la força poètica i la convicció teatral de moltes escenes de l'obra. A més, un vers acolorit, impetuós i precís dona als personatges una credibilitat dramàtica considerable, encara que siguin, com és habitual en Sagarra, de dibuix segur però de pocs matisos.

 

Si ho pensem bé, ara és més segur anar al teatre o al cinema on trobarem mesures de distància, circulació d’entrades o sortides... que pujar a l’autobús o metro on estem com a sardines en llauna o en certs espais on no es respecta la distància de seguretat... És important que tornem a posar en marxa el teixit cultural del país: llegim llibres, fem visites guiades o lliures a museus, anem al teatre o al cinema. Nosaltres ho agrairem i el país també.

 

6 d'octubre 1927 s'estrena The jazz singer 1974 Fittipaldi campió de Fòrmula 1

 

Els protagonistes d’avui són la primera pel·licula sonora i un pilot de Fòrmula 1.

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigit per Alan Crosland i es va estrenar el 6 d'octubre de 1927. Aquesta pel·lícula va tenir dues versions posteriors: la primera de Michael Curtiz, l'any 1952, amb l'actor Danny Thomas, i la segona, de Richard Fleischer, l'any 1980, amb Neil Diamond.

The Jazz Singer és la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (gravació de so sobre un disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, encara que es van seguir produint pel·lícules mudes per directors que opinaven que el cinema silenciós es valia per a ell mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments. En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants; per aquest motiu, la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

La pel·lícula conté només dos minuts de diàleg amb so i, a més, gran part del diàleg (o ben bé tot) és improvisat: en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare. No obstant, la resta del diàleg, com ja hem dit abans, es presenta a través d'intertítols. Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Quan algú condueix molt de pressa li podem dir que sembla en Fittipaldi. Però qui és en Fittipaldi? Emerson Fittipaldi és un ex pilot brasiler de Fórmula 1 que va guanyar els campionats de pilots de 1972 i 1974. El de 1974 el va guanyar tal dia com avui. Conegut amb el sobrenom de Emmo, Fittipaldi va començar a competir a Europa l'any 1969 en Formula Ford i va debutar a la Fórmula 1 l'any 1970 amb Lotus.

L'any 1971 va ser la seva primera temporada completa a la categoria i va acabar en sisena posició del campionat de pilots. L'any 1972 el brasiler va guanyar 5 curses i va proclamar-se campió del món amb 16 punts d'avantatge sobre Jackie Stewart. En aquell moment amb 25 anys va ser el pilot més jove en aconseguir el campionat del món. Després d'aquesta fita va abandonar l'equip Lotus i va anar a Mclaren on va aconseguir el seu segon campionat del món l'any 1974. Va decidir retirar-se de la Formula 1 l'any 1980. Fittipaldi només tenia 33 anys però ja havia competit durant 10 anys a la Fórmula 1 i va decidir començar a competir als Estats Units, primer en les sèries Indy 500 i posteriorment a la CART aconseguint proclamar-se campió a totes dues.

En la imatge veiem el cartell de la primera pel·lícula sonora.

5 d'octubre 1966 compren a Floquet de Neu 1966 neix Albert Om

 

Els protagonistes d’avui són l’Albert Om i el goril·la blanc Floquet de Neu.

Floquet de Neu era un goril·la occidental (Gorilla gorilla). Va ser la principal atracció del Parc Zoològic de Barcelona per ser l'únic goril·la albí conegut. Tothom volia conèixer aquest goril·la qe va tenir molta descendència però cap goril·la blanc. Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir per eutanàsia el 24 de novembre del 2003 a Barcelona. Tenia uns 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.

El nom original en fang (la llengua que es parla a zona on va néixer) era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment el van presentar com  Blancaneus, però al final es va fer servir el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, rebé aquest nom en honor seu.

Va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Mbini, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caçador anomenat Benito Manié, de l'ètnia fang, que va abatre una parella de goril·les, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a sa mare. Manié el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. L'1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.

 

L’Albert Om i Ferrer va néixer a Taradell el 5 d'octubre de 1966. És Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodista). A la televisió ha conduït o ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat. El 19 de desembre del 2010 va presentar la Marató de TV3 contra les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’any 2011 va rebre el Premi Ondas per El convidat. Era un programa en el que l’Albert Om es convertia en el Convidat durant un cap de setmana de persones famoses del món de l’esport, la cultura, la política... presentant la seva cara més humana. A la ràdio ha conduït programes com L'hora del pati i actualment el podem trobar de dilluns a divendres a les set de la tarda al programa Islàndia, de RAC1.

També ha escrit alguns llibres, com El nom del porc, amb el qual va aconseguir el Premi Pere Quart d'humor i sàtira; Els veïns de dalt, o Rebotiga d'il·lustres, del qual és coautor, juntament amb Toni Coromina. Des del 2010 també és conseller assessor del diari Ara, on escriu una columna setmanal.

4 d'octubre Sant Francesc d'Assis

 Avui celebrem Sant Francesc, el primer sant ecologista. 

Sant Francesc d’Assis anomenava germans als animals, al foc i a l'aigua,  ja que totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera, tots són membres d'una família.

Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell, en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda lloança, glòria, honor i tota benedicció ".

El patró de l'ecologia, va néixer a Assís (Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura.

Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes, forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar el Senyor.

Francesc sentia un profund respecte i admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això, Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu Creador.

El llegat ecologista de Sant Francesc consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat, de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses (medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal. Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran comunitat de la creació.

Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989)

Curiosament el seu missatge que s’expressa de manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no creients.

Avui els franciscans són presents a tot el món. La família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226, es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.