15 de març Dia Mundial dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/ 

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia: el "pi-ojo".

14 de març Santa Matide Pi Day 1928 neix Félix Rodriguez de la Fuente

Els protagonistes d’avui són el nombre Pi i Félix Rodriguez de la Fuente.

Potser va ser el primer nombre que vàrem conèixer que l’expressàvem amb una lletra, i a més grega... És un nombre irracional que pertany als nombres reals i el valor aproximat és 3,1415926535897932384, es coneix des de fa més de 4.000 anys i sol ser un mal de cap per als estudiants, mentre és lloat pels matemàtics. Se’l defineix com la circumferència d'un cercle dividit pel seu diàmetre. Es tracta d'un nombre irracional amb una representació decimal que mai acaba.

El dia de Pi (π), la constant matemàtica, és potser l'única celebració que es fa a un nombre. El 1988, el físic Larry Shaw que treballava al Museu d'Exploració de Sant Francesc i va tenir l'ocurrència de fundar aquesta celebració, escollint la data precisament perquè el 14 de març, és el 14.3 encara que en el sistema nord-americà en què es posa per davant el mes, resulta sent 3.14. 

El 2009, la Cambra de Representants dels EUA va reconèixer oficialment el 14 de març com el Dia nacional de Pi. Avui en dia s'ha estès la seva celebració a universitats, col·legis i institucions científiques d'Europa i els EUA que programen un seguit d'activitats, i articles sobre el tema s'escriuen en múltiples mitjans del món.Per exemple, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) envia les cartes d'acceptació dels seus futurs estudiants el dia de pi. Aquest cap de setmana passat també ho han celebrat al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà.

En aquest dia també se celebra el naixement d'Albert Einstein.

La lletra grega pi (π) que representa el nombre prové de la paraula grega perímetre: περίμετρος. El primer registre és el del papir Rhind (1650 a.C.), encara que en aquest llavors se’l coneixia amb un altre nom i era una xifra diferent de la d'avui.

Tenint en compte que és el dia Pi una endevinalla... “cuál es el animal que tiene entre 3 y 4 ojos?” La resposta la trobareu demà.... penseu en obert i en castellà...

Avui es celebra Santa Matilde reina i felicitem a totes les noies que porten aquest nom.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Felix Rodriguez de la Fuente a Poza de la Sal a Burgos. Va ser un famós divulgador ambientalista espanyol, pioner al país en la defensa de la natura, i realitzador de documentals per a ràdio i televisió, destacant entre ells la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1974-1980). Llicenciat en medicina i autodidacta en biologia, va ser un personatge polifacètic de gran carisma la influència del qual ha perdurat malgrat el pas dels anys. El seu saber va abastar camps com la cetreria i l'etologia, destacant en l'estudi i convivència amb llops. Va parlar d’ecologia i d’animals quan ningú ho feia aquí, a més al tenir un programa en l’únic canal de tele que es podia veure feia que la seva popularitat fos altíssima. El coneixia tothom i tenia molts imitadors perquè era molt conegut i perquè feia servir una cantarella molt especial... 

13 de març 2013 Papa Francesc I

Fa set anys que tenim un nou papa, Francesc I. Tal dia com avui, va sortir fumata blanca d'aquella petita xemeneia que ens indicava que en el Conclave els cardenals havien escollit el nou Papa. El cardenal Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de l'any 741, quan Gregori III d'origen sirià va morir, i el primer castellanoparlant. Va arribar a ser el personatge de l’any 2013 per a la revista Time.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís. 

Des del primer moment vam veure que havia canviat alguna cosa... en la seva primera aparició al balcó de la Plaça Sant Pere del Vaticà  va ser tan planera que va sorprendre tothom: “Germans i germanes, bona tarda!”. La senzillesa i els petits detalls impregnen les seves actuacions. En els seus escrits i compareixences parla de la importància de la conversió, del compromís personal, de l’alegria del creient, ... en la Trobada amb la Joventut Mundial a Rio de Janeiro va dir molt clar que els creients (joves i grans) hem de portar la nostra fe, el nostre compromís, la nostra esperança, i alegria al món.  És una persona que no deixa indiferent a ningú. Tan de bo pugui continuar la seva obra i portar el compromís religiós dels fidels de l’església catòlica al món.

11 de març 2004 Atemptats de Madrid

L’11 de març del 2004, van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones, la víctima 192 va ser un policia en la recerca dels terroristes; cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. 

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. 

Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

Suggeriment: escoltar la cançó “Jueves” de la Oreja de Van Gogh que parla d’una història d’amor que es trenca amb el tren. Va servir per recudar fons per les víctimes d’aquest terrible atemptat.

10 de març El semàfor (si non é vero, é ben trobato)

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia. 

A Sant Cugat es van haver de posar els semàfors a terra perquè la gent mirava el mòvil i passaven sense respectar el semàfor de la carretera nacional que passa pel bell mig de la ciutat causant més d'un ensurt.

A Santa Coloma de Gramenent en els semàfors de peatons podem veure parelles heterosexuals, i homosexuals masculines i femenines per mostrar la diversitat. Per tant es converteixen també en un mitjà d'expressió. 

A Santa 

9 de març 1902 primer partit del Reial Madrid 1908 es funda l'Inter de Milà

Avui va de futbol. Potser perquè els meus pares els agradava molt, perquè ha saltat una generació i la meva filla fa deu anys que juga al Martinenc, perquè cada setmana tinc la meva dosi de pilota... el futbol és present a la meva vida.

Tal dia com avui de 1902 el Real Madrid va celebrar el seu primer partit de futbol en una esplanada que hi havia a l’avinguda de la plaça de toros.

Tal dia com avui del 1908 es va fundar l'Inter de Milà. El seu nom oficial i en italià és Football Club Internazionale Milano. Es va fundar amb el nom de Foot-Ball Club Internazionale per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza. Aquest camp és ben curiós... També es coneix amb el seu antic nom, San Siro. I és un camp compartit des de 1947. Cada setmana hi juga un o l’Inter o el Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són el AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus Football Club, amb qui s'enfronta en el que es coneix com el Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més coneguts a Itàlia i al món del futbol. L'Inter és el segon club més exitós del futbol italià, amb 30 títols a nivell local (18 lligues, 7 copes i 5 supercopes), sent només superat per la Juventus. 

8 de març Dia de la Dona treballadora 2017 Barça PSG

Avui recordem el que vaig escriure el 8 de març de 2017. L'èpica del triomf que els dies s'encarreguen de posar al seu lloc... 

"Molts actes i alguns multitudinaris com la manifestació del Dia de la Dona Treballadora que va omplir la Gran Via de Madrid. I un vespre èpic. 

La tornada dels vuitens de final de la Champions League: Barça - PSG. Un vespre que ens recorda que, fins i tot quan les coses van malament, i jugues contra un contrari d’entitat, si hi poses tot de la teva part... l’impossible es pot tornar possible. Un gol de Sergi Roberto a vint segons per al final del partit ha fet història i ha classificat el FC Barcelona per als quarts de final. L'equip blaugrana, que havia perdut per 4-0 a París davant del PSG, ha aconseguit un 6-1 antològic, amb tres gols en els últims vuit minuts, dos de Neymar i el definitiu de Sergi Roberto.

Un gol de Cavani semblava haver esvaït el somni del FC Barcelona. El PSG ha patit durant la primera hora i ha tornat a sofrir durant els últims minuts al Camp Nou. Després del 3-0 amb el qual el Barcelona s'ha disparat, el gol de Cavani en el minut 62 havia minimitzat les esperances del Barça. El 3-1 ha semblat deixar l'eliminatòria vista per sentència.

El partit s'ha disputat en un ambient electritzant. La graderia ha pressionat al màxim per empènyer el seu equip cap a una remuntada històrica, que ningú mai havia assolit. L'inici del duel ha estat esperançador per al FC Barcelona. Luis Suárez ha marcat en el minut tres després d'una indecisió de la saga francesa i del seu porter, Trapp. El PSG, molt encongit, amb prou feines donava senyals de vida. El partit s'ha va endurit. El 2-0 ha arribat quan faltaven cinc minuts per al descans, en una acció d'Iniesta que ha buidat de tan mala manera Kurzawa que ha marcat en pròpia porta.

Una incursió de Neymar per la banda esquerra ha acabat en penal. Meunier, quan el perseguia, ha caigut i el va obstaculitzar. L'àrbitre ha dubtat però el linier ha decretat que sí que va haver-hi penal. Messi el va llançar amb força, a mitja altura, fent inútil la gran estirada de Trapp. Faltava mitja hora i el 3-0 donava moltes opcions al Barcelona. Però ha arribat el gol de Cavani, que ja abans havia avisat amb una rematada al pal. El davanter uruguaià no ha fallat en la seva segona gran ocasió. Ha aprofitat una deixada de cap de Meunir i ha aconseguit un gol que semblava decisiu, mortal de necessitat pel Barcelona.

L'equip de Luis Enrique necessitava tres gols per remuntar. No semblava quedar temps ni massa convicció a aconseguir una gesta tan enorme. Però Neymar ha marcat en un esplèndid llançament de falta en el minut 88. Ha tornat a marcar de penal i Sergi Roberto ha rematat quan faltaven 20 segons. El Camp Nou ha esclatat d'alegria, el FC Barcelona ha aconseguit el que semblava una utopia.

Racionalment era molt difícil, ningú abans havia remuntat en Champions un 0 a 4 però ahir a la nit es va fer el miracle, i més de noranta-sis mil persones poden dir alló de “jo hi era” i molts d’altres “jo ho vaig sentir per la ràdio” o “ho vaig veure a la tele” però ... com la mort de Kennedy, el 23-F o l’11-S tots recordarem què estàvem fent la nit de “la remuntada”. Ahir el president de l’etern rival, el Real Madrid feia 70 anys... crec que tampoc ho oblidarà. Avui amb tota la “resaca”: Felicitem a les dones treballadores i lluitadores i a tots els culers!"