Avui es celebra la festa de Sant Medir, la festa dolça. Però anem a pams… qui era Sant Medir? Perquè es fa aquesta festa a Barcelona i hi ha una desfilada amb caballs i es llencen caramels?
El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.
El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat.
Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.
Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.
Fem un salt en el temps i arribem al moment en el qual comença celebrar-se aquesta festa d’una manera especial…
En urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona s’instal·là en un forn al número 111 (cantonada carrer Sant Marc). Ell serà el fundador de la primera colla.
El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.
L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.
La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.
El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.
Actualment 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.
Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta, també a Barcelona.
