dissabte, 7 de setembre del 2019

7 de setembre 1812neix "L'Oncle Sam" 1859 es posa en marxa el Big Ben


Avui recordem dos fets de cultura anglosaxona: l’aparició de l’Oncle Sam i la posada en marxa del Big Ben.


Diu la tradició que tal dia com avui del 1812 als Estats Units es va utilitzar per primera vegada el terme "Oncle Sam" per referir-se a aquest país. L’Uncle Sam és la personificació nacional dels Estats Units i, específicament, del govern nord-americà. El primer ús de l'expressió es remunta a la Guerra de 1812 i la seva primera il·lustració gràfica a 1852. Habitualment es representa com un home gran, de semblant amarg, canós, amb barba i vestit amb roba que pels seus colors recorda la bandera dels Estats Units. Però sabeu d’on ve aquesta expressió? Diu la tradició que durant la guerra anglo-americana del 1812 un grup de soldats van rebre un suministre de carn amb les inicials U.S. i que van fer un joc de paraules en les que ho relacionaven amb el proveïdor de carn Uncle Sam Wilson. L’any 1961, el 15 de setembre, el Congrés dels Estats Units va adoptar la següent ressolució: "El Senat i la Càmara de Representants resolen que el Congrés reconegui a Uncle Sam Wilson de Troy, de Nueva York, com el pare del símbol nacional dels Estats Units, l’Oncle Sam". 


El segon protagonista d’avui és el Big Ben. Big Ben és el nom amb el qual es coneix a la gran campana del rellotge situat a la banda nord-oest del Palau de Westminster, la seu del Parlament del Regne Unit, a Londres, i popularment per extensió s'utilitza també per nomenar el rellotge de la torre. El seu nom oficial era Clock Tower fins que el 26 de juny de 2012, en honor al jubileu de diamant de la reina Isabel II, es va decidir que la torre es va passar a dir Elizabeth Tower (Torre Isabel).

La torre té el rellotge de quatre cares més gran del món, i és la tercera torre de rellotge més alta del món. Va celebrar el seu 150 aniversari el 31 de maig de 2009, i es van dur a terme diversos actes de commemoració. La torre es va completar en 1858 i el rellotge va entrar en funcionament el 7 de setembre de 1859.

Des del 16 de desembre de 2016  el Big Ben està aturat per les obres de manteniment de la torre, que també està tancada al públic fins 2020: l'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020. Però una de les quatre cares del rellotge continuarà funcionant, i la campana sonarà en dates com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la Fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte inclou la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins llavors havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.


Suggeriment: No tots els rellotges sonen igual. Cerqueu la tonada de les campanes del Big Ben. Es fa servir per rellotges de peu, o de caixa alta.



divendres, 6 de setembre del 2019

6 de setembre 1522 s'inicia la primera volta al món 2019 s'inicia la Setmana del Llibre en Català


Els protagonistes d’avui tenen en comú la curiositat: uns buscaven què hi havia més enllà i van iniciar la primera volta al món. ..

Hi ha moltes coses que avui donem per evidents però es van haver de provar... actualment ningú dubta de que la terra és esfèrica però durant molt de temps es pensava que era plana i que s’acabava. De fet a Espanya hi ha el cap de Finisterre que és la darrera terra, el final de la terra i pensaven que després el mar acabava i queia al buit.

Tal dia com avui de 1522 diuen que va arribar a Sanlúcar de Barrameda la nau Victoria amb 18 tripulants. El capità era Juan Sebastián Elcano, completant la primera volta al món en vaixell mai registrada i provant així l'esfericitat de la Terra. L'expedició va salpar del mateix port el 20 de setembre de 1519. El capità era Fernando de Magallanes que va resultar mort en un combat amb indígenes a les illes Filipines. Després d'aquest viatge s'obriran per a Espanya les cobejades rutes comercials d'Orient.

Encara que us sembli mentida, encara hi ha gent que pensa que la terra és plana. "La Terra és plana i Austràlia és una farsa". És el que pensen els anomenats FlatEarthers, els terraplanistes. A l’abril del 2018 van organitzar la primera Convenció de la Terra Plana del Regne Unit: un esdeveniment de tres dies que es va fer a la ciutat de Birmingham. S’hi van trobar més de 200 persones amb l’objectiu d’intercanviar idees al voltant d’aquesta teoria. En aquesta reunió, els terraplanistes van tractar una de les seves teories principals: que Austràlia és una gran mentida. Creuen que els australians són persones generades per ordinador. A més, estan convençuts que els pilots d’avió estan involucrats en aquesta farsa: quan viatges a Austràlia, en realitat t’estan transportant a diferents regions de l’Amèrica del Sud, i les persones amb què interacciones allà són actors pagats per la NASA.

Del 6 al 15 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 37a edició a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona i tornarà a mostrar la riquesa i diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell. Com sempre, amb una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes...) per a infants i adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català. 


Suggeriment: planifiqueu la visita a la Setmana del Llibre en Català, qualsevol tarda o el cap de setmana... Consulteu les activitats i participeu en la que més il·lusió us facin.





dijous, 5 de setembre del 2019

5 de setembre 1976 primer partit de futbol en català a la ràdio 1946 neix Freddie Mercury


Avui dos protagonistes amb un micro a la ma: Joaquim Maria Puyal i Freddie Mercury.

Tal dia com avui de 1976, a Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra del 1936. Avui ho trobem d’allò més normal però en aquell moment era la primera vegada. Va ser a través de les ones de Radio Barcelona. Va ser un Barça - Les Palmes al Camp Nou, el primer partir de la temporada 1976-77. A partir d’aquí es va convertir en un clàssic sentir al Puyal, durant una colla d’anys amb tot el seu equip a Catalunya Ràdio, retransmetent en català. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos. Va ser la veu durant molts anys en solitari d’aquest fet radiofònic ara, sortosament per la salut lingüística del país, trobem també altres professionals amb aquesta tasca com el Josep M. Pou que ho fa a Rac 1 des del 2000.    

Tal dia com avui de 1946 va néixer Freddie Mercury a la ciutat de Stone Town, a Zanzíbar. Es deia Farrokh Bulsara, fill de Bomi, funcionari de la Cort Suprema del govern britànic, i Jer Bulsara. Al cap de poc temps els seus pares es van traslladar a Bombai. El 1954, va anar a estudiar al col·legi St. Peter a Panchagani, a uns 80 quilòmetres de Bombai. Va ser allà on els seus amics van començar a dir-li Freddie, nom que la família també va adoptar. També allà va començar a cantar en el cor de l’església. El 1971 va fundar el grup Queen, una de les grans bandes de rock de la història, amb Brian May, Roger Taylor i John Deacon. Van deixar  un ampli llegat d’èxits com “Another one bites the dust”, “I want to break free”, “We will rock you”, “Radio Ga Ga” o “Bohemian rhapsody”, entre altres. Histriònic i transgressor omplia l’escenari amb la seva presència, però fins i tot els seus detractors no poden més que admirar la seva veu espectacular. En ocasió del Jocs Olímpics de Barcelona va enregistrar un tema amb Montserrat Caballé que va ser molt popular: "Barcelona". No el va poder cantar en la inauguració perquè va morir l’any abans.


Suggeriments: avui un suggeriment lingüístic i un de musical. Quan va començar el Puyal a retransmetre va haver de trobar les paraules i expressions adients. Algunes s’han fet famoses com “la bimba”, “m’hi jugo un pèsol”, o “Urruti t’estimo”. Cerca en què signifiquen o quin moment es van dir. La musical avui és clara. Cal escoltar o veure actuacions de Queen. Ara també tenim la pel·licula "Bohemian Rapsody". Comenceu per on vulgueu...

No sé si la fotografia és el primer partit però sí que és dels d'aquells inicis perquè el veiem barbut i molt, molt jove...

   

dimecres, 4 de setembre del 2019

4 de setembre 1882 Pearl Street primer carrer amb enllumenat elèctric 2016 canonització de Teresa de Calcuta


Avui parlem d’enllumenat públic i d’una persona que ha deixat una gran estela.

Un dels primers usos que els humans van donar al foc va ser la il·luminació, que va poder fer-lo servir mitjançant torxes per il·luminar alguns llocs. Com que aquest sistema era molest i poc durador van anar apareixent làmpades amb diferents olis i metxes que permetien il·luminar durant més temps i de forma més còmoda. Les primeres ordenances sobre enllumenat públic que es coneixen daten del segle XVI. A França, els veïns estaven obligats (1524) a penjar una llum a la porta de casa i fins a l'any 1558 no es van col·locar fanals a les cantonades dels carrers. L'any 1662, l'abat Laudatio Carraffa va organitzar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre i apagar els fanals. L'any 1667, el tinent de policia Le Reynier va reformar i va fixar l'enllumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ús de reflectors o reverbers i el 1818 va ser adoptat el gas, que més tard es va anar estenent a altres ciutats importants del món. La primera utilització de l'enllumenat de gas per a l'enllumenat públic va ser l'any 1807, quan Frederick Albert Winsor va il·luminar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, després de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francès Philippe Lebon. Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorregués els carrers al vespre per anar encenent-los, però anys després es van començar a emprar dispositius d'encesa automàtica que agafaven la flama en activar el pas de gas.
El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, el carrer Pearl Street, a Manhattan es converteix en el primer carrer il·luminat amb energia elèctrica del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.


El 18 de desembre de 2015, el papa Francesc va signar el decret que reconeixia un segon miracle per intercessió de la beata Teresa de Calcuta, la qual cosa equival a la proclamació de la seva canonització. La cerimònia oficial tingué lloc al Vaticà el 4 de setembre de 2016, el diumenge més proper a l'aniversari de la seva mort. Era el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei, i que reposava en un senzill taüt de fusta.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

A la fotografia la veiem junt amb el Sant Pare Joan Pau II amb qui tenia una estreta amistat.



dimarts, 3 de setembre del 2019

3 de setembre 1914 Benet XV és escollit Papa


Diem que el món està bn girat però sembla que això no es nou. Hi ha hagut molts moment complexes però ara la informació ens arriba tan depressa... Avui parlarem d'algú que va viure un temps molt complicat, no sempre se'n va sortir però amb el temps la nostra visió més global ens aporta més detalls. De la història n'hauríem d'aprendre...

El nostre protagonista d’avui és un Sant Pare: Benet XV. Va ser escollit tal dia com avui del 1914. Va viure un temps molt complicat però va treballar molt la diplomàcia i la relació entre estats sense massa èxit en temps de guerra però molt efectiu en temps de pau.

El cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa Va participar en el conclave que va seguir a la mort de sant Pius X. El tercer dia de reunió i a la desena votació va ser escollit Papa de Roma: era el 3 de setembre de 1914. Va ser coronat tres dies després a la Capella Sixtina amb el nom de Benet XV. Ostentà aquest càrrec fins a la seva mort l'any 1922.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols bel·ligerants. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici. Amb l'encíclica “Pacem, Dei munus pulcherrimum” (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.

A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la Conferència de Versalles, donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de França i Anglaterra, aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del segle XVII. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb Portugal i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'Imperi austrohongarès. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant Pius X. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals.

Amb la seva carta apostòlica “Maximum illud” de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort de l’escriptor Dante Alighieri, li va dedicar l'encíclica “In Praeclara Summorum”, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.



dilluns, 2 de setembre del 2019

2 de setembre 1945 Rendició del Japó 1947 neix Pepe Rubianes 1964 neix Keanu Reeves 1966 neix Salma Hayek


Avui tenim un apunt històric i un munt d’artistes.

Tal dia com avui de 1945 es va signar la rendició del Japó al cuirassat Missouri. Amb aquest acte es va donar per acabada oficialment la Segona Guerra Mundial.

El dos de setembre de 1947, a Vilagarcía de Arousa, va néixer José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes. Va ser un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor, sovint irreverent. En els seus monòlegs posava paraules al pensament de molta gent i tenia una connexió molt especial amb el públic que omplia els seus espectacles. Aquí teniu un detall d’algú que gaudia jugant amb les paraules. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Al teatre Capitol de Barcelona la sala gran porta el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a posar el seu nom a una plaça del Poble Sec i finalment ha estat a la Barceloneta, on des del 15 d’abril del 2018 ja té el seu carrer. Es va inaugurar amb un acte on van participar molts dels seus amics i seguidors.

El dos de setembre de 1964 neix Keanu Reeves a Beirut, Líban. Keanu és una paraula hawaiana que significa "brisa fresca sobre les muntanyes" que es pronuncia fonèticament ki-a-nu. Quan Keanu va arribar a Hollywood, el seu agent pensava que el seu nom era massa exòtic, i així durant els inicis de la seva carrera de vegades surt als crèdits com a K.C. Reeves. Ha viscut a diferents llocs del món però la seva nacionalitat és canadenca. Malgrat tenir una vida difícil en la seva infantesa i joventut és un dels actors millor amoblats. La seves feines li han aportat una fortuna però viu austerament a diferencia de molts artistes del món del cinema. Es va convertir en una estrella coneguda mundialment gràcies al seu paper de Neo a Matrix. El 31 de gener de 2005, va rebre una estrella al Passeig de la Fama a Hollywood.

El dos de setembre de 1966, neix Salma Hayek a Coatzacoalcos, Mèxic. És actriu de televisió i cinema, i també és l’imatge de firmes de maquillatge com Revlon o Avon. Però no és només una cara bonica. Parla castellà, anglès, àrab, i portuguès. Té una amplia formació en el seu camp, la interpretació. Quan tenia gran èxit a Mèxic en el món de les telenovel·les ho va deixar tot per començar de cero als Estats Units. Va estudiar interpretació a Los Angeles, Califòrnia, i va obtenir petits papers en algunes pel·lícules menors i programes de televisió per cable. El seu primer gran paper va ser a la pel·lícula “Desperado” amb Antonio Banderas. El director de la pel·lícula, Robert Rodríguez, la va escollir per actuar de nou amb Banderas a “Four Rooms”, “Spy Kids” i la seqüela de Desperado, a més d' “Obert fins a la matinada” amb George Clooney. Ha actuat en altres pel·lícules amb Penélope Cruz, Mike Myers, Will Smith, Matt Damon, Pierce Brosnan i la seva parella durant anys, Edward Norton. El 2002 es va presentar la seva pel·lícula “Frida” sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de diversos anys de la seva companyia de producció (Ventana Rosa) va suposar 6 nominacions a l'Oscar incloent el de Millor Actriu per a Hayek. La pel·lícula va obtenir 2 premis (Maquillatge i Música Original).


Suggeriments: malgrat són bons artistes algunes de les seves obres són un punt complicades per menuts per la dificultat dels conceptes (Matrix) o pel vocabulari xispejat d’expressions no políticament correctes (monòlegs de Pepe Rubianes)… però si teniu edat, seny o esteu ben acompanyats perquè us ho situïn o expliquin... val la pena.



diumenge, 1 de setembre del 2019

1 de setembre Sant Tornem-hi! 1653 neix Pachebel


Avui, 1 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu...

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.


Per ser el primer dia començaré amb un tema musical.

Al 1653, a Nuremberg, va néixer Johann Christoph Pachelbel, músic i compositor, destacat organista i clavicembalista. Conegut pel seu "Canon en Re Major" una de les peces més belles de la Història de la Música. El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor i el seu títol complet és "Canon i Giga en re major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo). És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals.

Suggeriment: Avui us recomano, per començar, que us ompliu d’aquest música que podeu trobar fàcilment al You Tube. Diuen que la música amansa les feres. Aquesta a mi m'omple l’ànima. Escolteu i tanqueu els ulls... què us suggereix? on us transporta?... apareix en un munt de composicions musicals, la podeu trobar per tot arreu, feu-ne la prova.