divendres, 10 de maig del 2019

10 de maig 1720 inici de la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca


La protagonista d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.




dijous, 9 de maig del 2019

9 de maig Dia d'Europa


Avui és el Dia d'Europa.

Avui és un d'aquests dies que els autobusos de la ciutat de Barcelona porten banderes d'Europa per celebrar la diada.

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’on provenen els altres dos símbols.





dimecres, 8 de maig del 2019

8 de maig Dia de la Victòria 1970 darrer disc dels Beatles


Avui dos moments històrics. Tal dia com avui...

El 8 de maig de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà ràpidament però amb molt d’esforç. Ja fa més de setanta anys i encara queden persones que la van viure...

Tal dia com avui de 1970 The Beatles va llançar el seu últim disc, “Let it be”. Encara que es va considerar l'últim àlbum del quartet de Liverpool, no va ser l'últim a gravar-se. Abbey Road, es va gravar més tard però va sortir abans a la venda. Ni tan sols els components de The Beatles van tenir massa a veure en aquest disc, ja que la majoria de la feina va ser a càrrec del productor Phil Spector i les seves remescles. Els quatre van gravar, això sí, el single que dóna títol al disc Let it be, en els estudis Abbey Road. D'altra banda John Lennon i Paul McCartney van registrar les veus de You know my name (Look up mi number). Aquest àlbum els va conduir també a la que seria la seva última incursió en el cinema. La pel·lícula portava també per títol “Let it be”, i encara que al principi va ser pensada com un documental que mostrés el ressorgir del grup, en aquells dies un tant fragmentat per tensions internes, va acabar sent l'adéu del grup més important de la història de la música pop. Més de tres dècades després, el 17 de novembre de 2003 va sortir a la venda una nova versió d'aquest àlbum, “Let it be ... naked”, en la qual, sota la supervisió de McCartney, es van suprimir els arranjaments i orquestracions de Spector, donant-li al disc un aire molt més nu i rocker.

La nostra fotografia d'avui és una famosa fotografia de Alfred Eisenstaedt que retrata a un mariner estadounidenc fent un petó a una jove vestida de blanc. Però no és d'aquesta victòria d'avui sinó de les celebracions del Dia de la Victoria sobre Japó a Times Square el 14 de agost de 1945.





dilluns, 6 de maig del 2019

6 de maig 1845 Àngel Guimerà 1994 Eurotúnnel

Avui unim literatura i enginyeria tot recordant el naixement d’Angel Guimerà i l’acte de inauguració de l’Eurotunnel.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer tal dia com avui del 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional. “Mar i cel” va ser un èxit immediat, es va traduir a vuit idiomes. La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum “Maria Rosa” (1894), “Terra baixa” (1896), o “La filla del mar” (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

L’Eurotúnel és el túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit).

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries: Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada. Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics.

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.


Pots fer la travessa en cotxe però els carreguen als trens i no es veu res... des de dins és només un llarg túnel.

La nostra fotografia d'avui pertany a la representació que va fer Dagoll Dagom en tres ocasions al Teatre Victòria de Barcelona. 


diumenge, 5 de maig del 2019

5 de maig Dia Mundial del Riure Dia de la Mare

El primer diumenge de maig se celebra, des de fa ja gairebé 20 anys, el Dia Mundial del Riure, un gest innat de la nostra espècie que significa alegria i felicitat en totes les cultures. I encara que el fet de riure no és exclusiu de l'ésser humà -alguns primats o les rates, per exemple, també són capaços de fer-ho- el que sí és propi i exclusiu de l'ésser humà és el sentit de l'humor, gràcies al qual som capaços de riure davant múltiples situacions, d'objectes, de jocs de paraules o acudits ... alguna cosa que els animals no poden fer.

Però, què passa al nostre cervell des que percep alguna cosa graciosa fins que ens riem? Les noves tècniques de neuroimatge han permès conèixer que el processat de l'humor té lloc en tres etapes, que impliquen a diverses regions encefàliques:
-percepció de la incongruència sorprenent per part de la regió prefrontal dorsolateral i la unió temporoparietal de l'hemisferi dominant.
-activació del circuit de la recompensa i alliberament de dopamina
-cessament de la desinhibició frontal no dominant que condueix al riure.

Quan riem el cervell s'auto-recompensa alliberant dopamina, que és un neurotransmissor que ens produeix sensació plaent. És a dir, l'humor està íntimament lligat al sistema de la recompensa que també s'activa amb el menjar, les relacions socials....

Ja que el riure és una cosa innata a la nostra espècie, tots som capaços de riure. Persones sordes o cegues que mai han sentit o vist el riure també poden fer-ho i els nadons comencen a esbossar somriures a les cinc setmanes de vida. No obstant això, podria afirmar-se que cada subjecte es riu d'una manera particular i personal.

És curiós que el primer diumenge del mes de maig es celebri la festa de les mares i el dia del riure. Realment la paraula somriure va lligada a la paraula mare (encara que de vegades ens haguem d’enfadar...). Jo quan recordo la meva mare, la recordo somrient i desperta en mi (ara que ja puc recordar sense dolor) un gran somriure.


Per tant avui, dia barrejat. Felicitem a totes les mares i ho fem amb un gran somriure!


dissabte, 4 de maig del 2019

4 de maig 1936 1936 Primera ministra Frederica Montseny


En la Segona República Espanyola trobem la primera dona que va ser ministra a Espanya. No era gens freqüent veure dones a les universitats i les feines assistencials i de cura de persones estaven dirigides a elles però sempre hi ha algú diferent... algú que comença i avui recordem a Frederica Montseny. Tal dia com avui de l'any 1936 va assumir la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya. Frederica Montseny i Mañé, nascuda a Madrid, va ser una líder anarquista, política i escriptora.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936 i ministra de Sanitat (1936 – 1937). Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i fins i tot va sofrir un atemptat.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que fou el seu company fins que es va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Tres noms ben especials que mostraven les seves idees en un moment on era habitual posar noms de sants.

No és encara gaire freqüent veure dones en llocs de poder. Encara està lluny la paritat (el mateix nombre d’homes i de dones) però es va avançant i cada vegada hi ha més dones i més preparades. Encara hi ha països però que estan molt lluny d’aquesta situació però a finals del segle XX es van donar passos molt important en aquesta línia.




dijous, 2 de maig del 2019

2 de maig Festa de la Comunitat de Madrid 1675 Greenwich 1927 Hollywood


En el dia d’avui destaquem tres esdeveniments: el Dia de la Comunitat de Madrid, la creació del l’Observatori de Greenwich i la fundació de l’Acadèmia de les Arts i Ciències cinematogràfiques de Hollywood.

La Comunitat de Madrid celebra la seva festa el dia d’avui recordant l’aixecament del poble en contra dels francesos. Aquest aixecament no va acabar en victòria però va ser general i el poble ja havia dit la seva. De fet, trobem obres pictòriques que mostren aquests fets com el quadre de Goya “Afusellaments del tres de maig a la muntanya del Príncipe Pío” que podem admirar al Museu del Prado, de Madrid. 
La bandera de la Comunitat de Madrid té el fons vermell carmesí,  que és el color propi dels ajuntaments castellans. Té set estrelles blanques que són les de la constel·lació de l’Osa Major que es pot veure des de la Serra del Guadarrama. Les estrelles tenen cinc puntes  perquè representen  les cinc províncies que envolten Madrid:  Àvila, Segovia, Guadalajara, Cuenca i Toledo. Aquesta bandera és la nostra imatge d’avui.

L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra. El rei també creà el càrrec d'"astrònom reial", director de l'observatori que s'hauria de dedicar a la "diligència i cura més exacta amb la rectificació de les taules dels moviments del cels i els llocs dels estels fixos per tal de trobar la molt desitjada longitud dels llocs per a perfeccionar l'art de la navegació". A causa de la contaminació ambiental de la ciutat de Londres així com la il·luminació nocturna que dificultaven les observacions, es traslladà al Castell d'Herstmonceux, tot i que encara es continua prenent com a origen dels meridians l'emplaçament original de l'observatori. En l'actualitat és un museu d'eines i artefactes de navegació, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals, els cronòmetres H1 a l'H4 de John Harrison. El febrer del 2005, l'observatori ha començat a ser remodelat, i tindrà un nou planetari, galeries d'exposició suplementàries i equip educatiu.

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) és una organització nord-americana inicialment creada per promoure la indústria cinematogràfica dels EUA. Va ser fundada el 1927 a Los Angeles, California. Aquesta organització és coneguda a nivell internacional pels seus premis anuals dedicats al cinema fet a Hollywood, popularment coneguts com els Oscars.