9 d'abril 1492 mor Lorenzo di Medicis

Parlem avui de mecenatge perquè tal dia com avui de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica, moria Lorenzo de Medicis.  Lorenzo, va ser banquer, polític, però sobre tot un important mecenes de les arts i les lletres durant el Renaixement italià. Va reunir a la seva cort  als creadors i intel.lectuals més importants de la seva època, com els artistes Sandro Botticelli i Miquel Àngel Buonarotti, els filòsofs Giovanni Pico della Mirandola i Marsilio Ficino ... 

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats. Potser tradicionalment ho hem relacionat amb les obres d’art però actualment s’obre a diferents àmbits. Des de els equips femenins de futbol del Sant Gabriel fins a pel.lícules com el 1714 o a la preservació d’espais naturals compten amb l’ajut econòmic de particulars per tirar endavant. El mateix Palau de la Música compta amb una part del seu pressupost en aquesta forma de financiació. Avui a més del mecenatge, en sentit estricte, han aparegut noves fórmules com el micromecenatge (molts col.laboradors amb petites quantitats fins arribar al total necessari per fer realitat un projecte). 

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Francesc Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. Sovint se'l considera la versió catalana de grans filantrops com Rockefeller, els Rothschild o Krees. A la seva mort gran part de la seva col.lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano

Avui parlarem d’un poble que ha estat nòmada durant molt de temps... un poble sense terra, habitants del món... amb moltes consideracions negatives al llarg dels anys. Avui és el seu dia.

El 8 d’abril de 1971 es celebrà a Londres, capital del Regne Unit, el Primer Congrés Mundial del Poble Gitano. La primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano a tot el món. Es prestarà especial atenció a la recerca i establiment d'uns símbols comuns que siguin capaços d'unir a aquest poble que viu escampat per tots els racons del món, i per això, en aquest Congrés es decidirà l'himne i la bandera del poble gitano. Finalment l'himne triat es dirà "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d'una melodia molt popular. La lletra composta al·ludirà a la manera de vida errant d'aquest poble, al genocidi nazi que van patir i acabarà fent una crida a la germanor entre tots els gitanos del món. Així mateix, en aquest Congrés s'adoptarà el terme Rom, més d'acord a la realitat geogràfica i cultural, i en contraposició a totes les designacions que amb el pas del temps es va anar carregant de connotacions negatives: gipsy, gitano, tzigano, Zigeuner, zíngar, etcètera. Des de llavors, es commemora i declara aquest dia d'abril com el Dia Internacional del Poble Gitano.

Suggeriment: partint de la bandera del poble gitano (imatge), esbrina què signifiquen els diferents elements i colors... 

5 d'abril 1722 es descobreix l'Illa de Pasqüa 1985 s'emet simultàniament "We are the world"

Els nostres protagonistes d’avui són una illa i un projecte solidari.

Tal dia com avui de 1722, en el dia de Pasqua de Resurrecció, el navegant holandès Jacob Roggeveen descobreix l'illa de Waihu a l'oceà Pacífic, a la que bateja com a illa de Pasqua. Composta principalment per roca d'origen volcànic, aquesta illa es troba habitada per polinesis i té més de 200 gegantines figures de pedra que reben el nom de "mohais".

Per primera vegada en la Història, el 5 d'abril de 1985 més de cinc mil emissores de tot el món es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia enregistrat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis d'A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, difícilment repetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson i entre d'altres Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d'ells va cedir una de les seves cançons per a l'àlbum que s'editaria. "We are the world" va ser número u immediatament als Estats Units i als Grammy l'any següent va ser considerada la millor gravació de l'any.

4 d'abril Beatles for ever

Avui la protagonista és la Música.

Tal dia com avui cinc cançons del Beatles van ocupar els primers cinc llocs del TOP 10 de la llista dels Estats Units. Els Beatles van ser un grup molt prolífic, treien dos LP per any. Els Beatles van ser número 1 a España en cinc ocasions fins que es van separar. Les cançons amb que ho van aconseguir van ser Girl, All you need is love, Hey Jude, Get Back i The ballad of John & Yoko. A les llistes del Regne Unit i dels EEUU, Record Retailer i Billboard respectivament, van aconseguir col.locar a la posició més alta 27 cançons. És a dir, les cançons del mateix disc s’anaven desplaçant mútuament a la llista a mida que la gent les anava coneixent. Per celebrar la data podeu cercar cançons del Beatles... van ser tota una revolució... i si voleu recordar l’únic concert que van fer a Barcelona al maig del 1965 podeu anar al bar “La Garrafa dels Beatles”, a les Corts, al carrer Joan Güell amb el carrer Novell, i allà trobareu un bar museu fundat l’any 1976, dedicat a exposar una bona recopilació de fotografies, records i "merchandising" del grup que va revolucionar els 60’s amb la seva màgia.

He perdut l'any però... sempre és un bon moment per tornar a escoltar o descobrir la música dels Beatles. Aquesta fotografia és dels seus inicis... tothom té un passat... què jovenets.... 

3 d'abril 33 Mor Jesús de Nazaret 1933 Primer vol sobre l'Everest

Els protagonistes d’avui són una data i la muntanya més alta del món.

Tal dia com avui de l’any 33 es creu que es la data de la mort de Jesús a Jerusalem a Judea.  Jesús de Nazaret, va ser crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí. Però no ho podem assegurar. Però l’Església Catòlica celebra la Setmana Santa amb la primera lluna plena de primavera. Per això va variant segons els anys. La Setmana Santa es pren com a data i quaranta dies abans trobem el Dimecres de Cendra i una setmana abans el Dijous Gras que és quan comença el Carnaval. Per l’altra banda cap a l’estiu tenim els cinquanta dades de Pasqua que acaben amb el Dilluns de Pasqua. Un calendari que es belluga en funció de quan és la primera lluna plena de Primavera. 

Tal dia com avui de 1933 els britànics Clydesdale i McIntrye s'enlairen des de l'Índia disposats a sobrevolar per primera vegada el cim de l'Everest, el sostre del món, i obtenir fotografies aèries del seu cim. En apropar el primer avió a la cara sud-oest, un corrent descendent el fa caure 600 metres de cop, però el pilot aconsegueix recuperar alçada abans que la muntanya se li tiri a sobre, aconseguint sobrepassar a uns 30 metres per dalt del cim. Gràcies a aquest fet aconsegueixen obtenir un material fotogràfic que reprodueix el mai vist fins ara de la muntanya més alta del món, el cim.

2 d'abril Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta mena de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen tal dia com avui de l'any 1805 a Odense, Dinamarca. 

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar. A més, el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens.

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il·lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Aquest autor continua vigent... L'any 2014 va estar guardonada amb l'Oscar a la millor cançó "Let it go" de la pel.lícula Frozen, basada en un conte d'Andersen.

Sempre és un bon moment, però avui aprofitem aquesta data per treballar amb els nens l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.

També podem aprofitar per parlar de les aparences perquè... potser aquest autor no té l'aparença que imaginàvem. Ha passat a la història per les seves obres, no pel seu físic.

1 d'abril 1939 Final de la Guerra Civil Espanyola

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”.

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco"

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Ahir llegia que hi ha una trentena de pobles a Espanya que tenen els mateixos alcaldes des del 1997, tot un record, no creieu?