9 de febrer 1881 Mor Dostoievski Comença la Festa Major de Barcelona

L’escola ens proposa lectures obligatòries. Hi ha matèries que ens posen en contacte directe amb els llibres. En el difunt BUP, entre 3r de BUP i COU, hi havia unes matèries fantàstiques que es deien Literatura Española y Literatura Universal en les quals, una de les meves professores preferides -la Srta. Elena Gallego- ens va impulsar a llegir un munt de llibres. No tots els vam llegir de bon grat –recordo molt pesada la segona part del Quijote, tan com apassionant la primera, o la gran dificultat de llegir La Colmena de Camilo José Cela- però ara... a pilota passada... crec que mai li podré agrair prou la seva influència en la meva passió per la lectura. Aquell grup ens vam deixar enganxar per les paraules. Lectura, teatre... es cert que el temps endolceix les situacions però la recordo com una etapa fantàstica on gaudíem amb les paraules, comentant el que havíem llegit... Els hàbits s’aprenen practicant. La pràctica, el seny, la informació... escoltar i parlar ... fa que es vagi formant el criteri.   

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski mor tal dia com avui el 9 de febrer de 1881. Va ser un dels escriptors més grans de la literatura russa. La seva literatura explora la psicologia humana en el complicat context polític, social i espiritual de la societat russa del segle XIX, i les seves idees han influenciat la literatura moderna i diverses escoles de teologia i psicologia.

És el màxim representant de la «novel.la d'idees». En les seves obres hi apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges. La seva obra era polifònica, pel fet d'incloure una diversitat de punts de vista i veus, que recorden l'entramat de la polifonia musical.

Dostoievski, que havia patit molt (i deia que per ésser poeta –escriptor– cal patir molt), fou un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris que sorgeixen de l'inconscient. També comprengué, amb lucidesa genial, les contradiccions de la societat capitalista. Per ell no hi havia imaginació més rica que la mateixa vida, a la qual l'artista sempre ha d'ésser fidel. Cadascun dels seus personatges parla amb la seva pròpia veu. La seva obra, tot i ser escrita al segle XIX, reflecteix l'home i la societat d'avui.

"Crim i càstig" està considerada com una de les obres més conegudes de la literatura occidental publicada per entregues, com tantes obres importants. Recordo que amb els meus disset anys vaig gaudir molt amb la lectura d’aquest llibre. Avui  em proposo rellegir-lo. He trobat la lletra tan petita... suposo que necessitaré un altre exemplar  però vull tornar a viure la vida de Raskolnikov.

Principals obres:  Pobre gent (1846), Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L'idiota (1868-1869), Els germans Karamàzov (1879-1880)...

**** A Barcelona estem de Festa Major!. Tot el cap de setmana hi ha un seguit d'activitats de cultura popular. Consulteu el programa a la web de l'Ajuntament. Val la pena!

8 de febrer 1828 Neix Jules Verne És Dijous Gras!

Continuem parlant de la lectura. Un bon amic i gran mestre, en Jaume Jané i Bel repetia a l’escola: “abans d’anar a dormir cal sempre llegir”. Els infants sabien la cantarella i molts ho posaven en pràctica i em consta que molts anys després s'ha convertit en un bon hàbit. Parlàvem, en aquell moment, de la lectura per plaer, no de la lectura per feina. D’aquella lectura que ens fa viatjar per fora o per dins. De la que ens fa créixer mentre badem, ens il.lusionem, entristim, vivim altres vides i ens posem en sabates que mai seran nostres. 

Tal dia com avui de l’any 1828 va néixer Jules Verne, novel.lista francès, conegut especialment per novel.les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la "novel.la de la ciència": escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Juntament amb H.G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys visqué a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu. El que per a ell era ciència ficció s’ha anat convertint en realitat. De fet l’única historia que no s’ha pogut portar a la pràctica ha estat el Viatge al centre de la terra, totes les altres amb més o menys variacions han estat reals.

Les obres principals de Jules Verne són: Viatge al centre de la terra, Vint mil llegües de viatge submarí, La volta al món en vuitanta dies, De la Terra a la Lluna, Viatge al centre de la terra, L'illa misteriosa…

Aquest escriptor no ha passat desapercebut ni pels seus lectors ni per altres escriptors coetanis. Trobem influències d’aquest autor en diferents autors com Edgar Allan Poe, Alexandre Dumas, Victor Hugo, Daniel Defoe, entre d’altres…

I avui és Dijous gras. Avui és el dia de la truita, de la botifarra d’ou, el primer dia del Carnaval. La nostra tradició té dites per aquesta data... "Dijous llarder, botifarra menjaré", "Dijous Gras, botifarra fins el nas".

Moltes escoles per una qüestió pràctica ja van començar la setmana passada amb la lectura de les consignes a seguir aquesta setmana per començar a escalfar motors. A partir d’aquest dilluns infants de moltes escoles segueixen mil indicacions esbojerrades relacionades amb la festa de part del Rei Carnestoltes: “s’ha de portar llaços, pijama, pigues, corbates, ulleres, una perruca, un barret o un mitjó de cada color…”

7 de febrer 1812 Neix Charles Dickens 1998 Neix l'Anna 2014 Mor Tatiana Sisquella

El naixement i la mort d'autors de la literatura universal en els propers dies ens porten la literatura com a protagonista. Tres grans escriptors: Charles Dickens, Juli Verne i Fiódor Dostoievski ens serveixen d'excusa per parlar de lectura, i de l'aportació de la lectura a la formació de les persones. 

En el llibre "Qué le podemos pedir a la vida? de Javier Urra, en el pròleg d'Angel Gabilondo trobem la següent afirmació amb la qual estic plenament dacord: "Som el que vivim i som el que llegim". La lectura té una gran influencia en la nostra vida perquè el que llegim passa a formar part de nosaltres i ens ajuden a ser com som. Per això és tan important cultivar la lectura i llegir als millors...

Tal dia com avui de 1812 va néixer Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema i al teatre de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel.les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel.listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Fa un retrat minuciós, preciosista, de la realitat, tot i que alguns diuen que una mica edulcorat. Sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos.

Algunes de les novel.les són: Els papers pòstums del Club de Pickwick (1836), Oliver Twist (1837), Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1850)...

L’any 1998 va néixer l’Anna, la meva filla petita. Tota energia. Avui, ja fa vint anys! I com diu el tango...  “veinteaños no es nada”. Desitgem que sigui molt feliç avui i tots els dies de la seva vida.

L’any 2014 va morir Tatiana Sisquella, una gran periodista amb un gran cor i un gran somriure. Els actors, els periodistes que entren a casa nostra a través de la ràdio o de la televisió se’ns fan tan familiars... Li van detectar un càncer i va lluitar fins al final però com en alguns casos, per sort cada vegada menys, la malaltia va guanyar i avui quatre anys després ens queden els seus programes amb la Tatimòbil, programes a la tele, escrits a l’Ara i el seu llibre d'articles "Un dia qualsevol" publicat per Columna. Va marxar molt jove, massa jove però ens va deixar el llegat de la seva alegria i la seva professionalitat. 

6 de febrer 1931 Neix Domingo Llucià 1945 Neix Bob Marley 1956 Primera estudiant negra a la Universitat d'Alabama 2002 Neix el Marc

Avui tenim quatre protagonistes. Dos són reconeguts pel món sencer, i dos ho són en un entorn molt proper i l'altre és una promesa amb tot un futur per davant.

I començo per casa. El sis de febrer de 1931 a les 9 del matí, a punt per anar a escola, va néixer a Vilassar de Dalt, al Maresme, Domingo Llucià. El meu pare va ser un home del seu temps que va viure per l'educació. Ell deia que era un dret i per això va treballar per fer-la de qualitat i extensiva a gent de Barcelona al Poble Sec primer amb l'Escola del Carme i després a Menéndez Pidal, a Cornellà en l'Escola Europa, a l'Arbós, a Corbera a l'Escola L'Oreig, a l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt... Va ser fill, germà, espòs, pare, avi i mestre. Tots els que vam coincidir amb ell en un tros del nostre camí el recordem perquè no passava desapercebut. Va deixar petjada en milers d'infants i joves que avui ja són grans. Avui, dia del seu aniversari el recordem amb una de les seves frases: "Avui, una mica millor que ahir. Avancem!". 

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, NineMile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, posteriorment (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa molt poc... Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

I ja fa 16 anys, tal dia com avui del 2002 va néixer a Campdevànol, el Marc. Aquest any ja acabant l’ESO. Amb la il·lusió de la joventut als ulls tenim ganes d'acompanyar-te molts i molts anys més. T'ha tocat aprendre-ho des de molt menut però ja en tens experiència. Ho saps molt bé..."You never walk alone". Feliç aniversari, Marc! 

Suggeriment: avui com homenatge podriem escoltar alguna de les cançons de Bob Marley, el protagonista de la nostra fotografia.

5 de febrer Calendari. el Carnaval 1852 obre l'Ermitage Santa Àgata/Àgueda patrona de les dones

Avui són tres els temes... el calendari festiu, un gran museu i la festa de les dones!

Aquesta setmana celebrarem el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.

El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…

Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa, el Diumenge de Pasquaés la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.

Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves. 

Curiositats del nostre calendari…

Però van passar coses tal dia com avui..L’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del riu Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de tres milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre les millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Ermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La fotografia és de la seva original façana.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

2 de febrer La Candelera 1492 fi de la Reconquesta

Avui és el dia de la Candelera. Dues coses hem de recordar aquests dia. És el dia de treure el pessebre. Molta gent el va treure després de reis però la tradició marca que estigui posat de Santa Llúcia, 13 de desembre, fins la Candelera, 2 de febrer. El dia d’avui també té connotacions meteorològiques. Hi ha una dita que diu “Si la Candelera plora el fred és fora  i si la Candelera riu el fred és viu”. Que vol dir que si plou en aquest dia s’ha acabat el fred i si fa bon dia ens esperen fredorades. El que passa és que aquest any hem tingut un hivern amb tanta bonança que amb aquesta entrada de fred... sembla que s'allargarà (sempre segons la tradició...) 

Ah!més curiositats: La Candelera és la patrona de Canàries (la Virgen de la Candelaria) i avui pels americans és el Dia de la Marmota!

A Molins de Rei amb motiu de la Festa de la Candelera es celebra la Fira de la Candelera, una gran fira multisectorial on s'hi aplega la tradició i la vinculació amb el món rural amb l'actualitat de la zona. Ja en celebren la seva 167a edició. Tenen moltíssims visitants. És quasi una Festa Major... Si us agrada el disseny podeu observar els cartells dels darrers anys una mostra d’imaginació... Avui la nostra fotografia és el cartell d’enguany.

Recordem que el 2 de febrer de 1492 s’acaba la Reconquesta. Es produeix la capitulació de Boabdil als Reis Catòlics i el lliurament de Granada. Després d'accedir Boabdil al tron ​​en 1486, la guerra civil va esclatar a Granada, enfrontant al seu oncle, el Zagal, que regnava en part del regne musulmà, facilitant així l'avanç cristià cap a Granada, assetjada des de la primavera de 1491. Poc abans de la rendició van entrar a la ciutat tropes castellanes per evitar revoltes dels partidaris de la no capitulació. D'aquesta manera, conclou la Reconquesta iniciada el 722 amb la rebel·lió de Pelayo.

1 de febrer 1850 apareixen els segells 2002 només l'euro

Avui, primer de febrer parlarem de diners.... i més

El primer de febrer de 1850 a Espanya entra en vigor el nou sistema de Correus, mitjançant el qual és el remitent, gràcies als nous segells adhesius, el que paga el cost del franqueig. Ai caram! Ara que tot és virtual recordem el sistema de Correus. Durant molt de temps una carta era la única manera de tenir notícies dels que estaven lluny. El telèfon, les conferencies per Skype, el what's app,... tot això és supernou. Quan intentem refer el passat moltes vegades una de les fonts són les cartes que la gent s'escrivia. El que en diem el gènere epistolar. Tenien un temps diferent de la immediatesa dels nostres correus o xats però portaven tota la intensitat de la vida.

Les monedes i bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 als 12 estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE. Durant el mes de gener van conviure les dues monedes i a partir de l’1 de febrer ja va desaparèixer definitivament la pesseta, antiga moneda espanyola, tot i que encara te la poden canviar a euros en el Banc d’Espanya.

A l’actualitat l'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE. Aquests 19 Estats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, i Portugal. A més, 4 microestats europeus tenen acords amb la UE per a l'ús de l'euro com a moneda: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, i Sant Marino. D'altra banda, l'euro ha estat adoptat de manera unilateral per Montenegro i Kosovo. La fan servir més de 337 milions d'europeus. Tot i això, cal recordar que hi ha nou països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia. S'espera que, segons es vagin consolidant les economies dels nous estats incorporats en les últimes ampliacions, aquests països vagin unint-se a la zona euro gradualment.

Avui tenim un doble suggeriment:

Per una banda us proposem que investigueu com es deien les monedes dels estats que ara fan servir l’euro.

Per una altra us suggerim donar una alegria a algú... Us agradaria rebre una carta? Us agradaria escriure a algú? Sembla que només rebem factures i cartes del banc... Sovint les nostres comunicacions són efímeres però les de les cartes... queden. Pot ser un detall escriure a algú... tota una sorpresa de les que no valen diners i es recorden sempre...