13 de setembre 1501 comença el David 2001 comença "Cuéntame"

Diuen que setembre és el mes dels bons propòsits... Sempre és un bon dia per començar obres fantàstiques. Avui en recordem dos de diferents.

Avui recordem que tal dia com avui del 1501 a la república de Florència l’artista  Miquel Àngel Buonarotti va començar a esculpir una de les seves escultures més famoses: el David. (de vegades no sé si les dates són exactes però ens dóna motiu per parlar de diversos fets... i en aquest aspecte sempre diem que, com diuen els italians: “si non é vero, é ben trobato” –si no és veritat, està ben trobat-.

El David és una escultura de marbre blanc de 5,17 metros d'altura i 5572 quilos, realitzada per Miguel Ángel Buonarroti entre 1501 i 1504 per encàrrec de l'Òpera del Duomo de la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència . L'escultura representa al rei David bíblic en el moment previ a enfrontar-se amb Goliat, i va ser acollida com un símbol de la República de Florència davant l'hegemonia dels seus dirigents, els Mèdici, i l'amenaça dels estats adjacents, especialment els Estats Pontificis.

El David és una de les obres mestres del Renaixement segons la majoria dels historiadors, i una de les escultures més famoses del món. Actualment es troba exposada a la Galeria de l'Acadèmia de Florència,  tot i que fins el 1873 va estar situada a la plaça de la Senyoria de la capital toscana; des de llavors en el seu lloc s'erigeix ​​una còpia de l'obra a mida real realitzada també en marbre.

Tal dia com avui, del 2001, va començar la sèrie més llarga de TVE. “Cuéntame” és una sèrie espanyola de televisió emesa per La 1, canal de la cadena pública Televisión Española. La sèrie narra, situant-se en una combinació de microhistòria i macrohistòria, les vivences d'una familia de classe mitjana, els Alcántara, durant els darrers anys del franquisme i els començaments de la Transició Espanyola; i és a la vegada una crònica socio-política de l'època. El seu nom real és “Cuéntame cómo pasó”  però és més coneguda com a “Cuéntame” i el seu nom prové de la famosa cançó "Cuéntame"  estrenada en els anys seixanta pel grup de música pop Fórmula V. La sèrie ha tingut 18 temporades donat l’èxit de públic, perquè la primera idea era molt més modesta. En cada temporada la sintonia està cantada per cantants diferents com  Ana Belén (1-9), Pitingo (10), Rosario Flores (11), Alejo Stivel (12), Estrella Morente (13), Miguel Bosé (14), Los Secretos (15 i 16), Miguel Ríos (17 i 18). S’ha emès fins la 18 però sembla que està signada la 19 temporada. S’han fet  i emès 329 episodis. 

12 de setembre Sant Tornem-hi! (Festa oficial d'Astúries)

Avui és Sant Tornem-hi, el dia de l’inici de curs a Catalunya pels infants i joves d’Educació Infantil, Primària i Secundària. Un munt de nens i nenes tenen avui el primer dia de classe del curs 2017-18. Els universitaris  tenen dates flexibles d’inici i molts es reincorporaran la setmana vinent.

Teníem pendent parlar del Dia d’Astúries que es va celebrar divendres.

El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.

Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries (en asturià, Principáu d'Asturies), és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10 603,57 km², en el qual habiten 1.054.408 persones (INE, 2014) . Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.

El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.

Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España y el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta. 

Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca o mongeta, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.

Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típica l'empanada asturiana.

La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.

Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, encara que Astúries no té cap denominació d'origen de vins.

8 de setembre Dia d'Extremadura Dia de les Mares de Déu trobades

Avui dos temes: el Dia d'Extremadura i les Mares de Déu trobades. També es celebra el Dia d'Astúries però en parlarem demà..

Situem-nos, Extremadura és una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península ibèrica. Està composta per les dues províncies més extenses d'Espanya: Càceres i Badajoz. Extremadura limita al nord amb les províncies de Salamanca, Àvila (Castella i Lleó), al sud amb Huelva, Sevilla i Còrdova (Andalusia); a l'est, amb Toledo i Ciudad Real (Castella-la Manxa) i a l'oest, amb Portugal. La seva capital és Mèrida (antiga Augusta Emerita), ciutat reconeguda per l'Estatut d'Autonomia com a seu de la Junta d'Extremadura.

La població total d'Extremadura en 2016 va ser de 1.088.000 habitants dels quals el 34% viuen en les set ciutats més poblades de la comunitat autònoma: Badajoz, Càceres, Mèrida, Plasencia, Don Benito, Almendralejo i Villanueva de la Serena. La regió és la major productora de tabac d'Europa. Té diverses denominacions d'origen com ara: Ribera del Guadiana en vins; Devesa d'Extremadura en pernil; Torta del Casar, formatge de la Serena, formatge de Ibores en formatges; oli Gata-Hurdes, oli Monterrubio en oli d'oliva; i altres matèries com el pebre vermell de la Vera, la vedella i el xai d'Extremadura, la mel de Villuercas-Ibores o les cireres de la Vall del Jerte (les fotografies d’aquesta vall amb els cirerers florits són espectaculars).

Per Extremadura passen dos dels rius més importants de la península ibèrica: el Tajo, i el Guadiana. Gràcies a ells es produeix una agricultura de qualitat, amb productes com pebre vermell, tomàquet, tabac i arròs.

El Dia d'Extremadura es celebra el 8 de setembre i és la festivitat oficial de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (Espanya), coincidint amb la festa religiosa de la Verge de Guadalupe, patrona de la regió.

La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i Catalunya és un país que des de sempre ha tingut veneració per Maria, no en va, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria de pobles de Catalunya.

Quantes Mare de Déu hi ha a Catalunya?. Ningú no les ha comptat però si avui hi ha més de nou-cents municipis reconeguts, amb alcalde i ajuntament constituïts, molt possible serà que el nombre d’advocacions marianes que celebrem passi de les mil.

Per una banda Catalunya, com tot el món Catòlic, celebra solemnement totes les diades Marianes que hi ha al calendari, són les advocacions que es basen en un fet de la vida de Maria. Purificació, Anunciació, Assumpció, etc…

Per altra banda són nombroses les imatges que porten el nom del lloc on han estat trobades, com Montserrat, Núria, el Far, etc… o del lloc on van aparèixer, com és el cas de Fàtima, Lourdes o el Pilar.

També hi ha Mare de Déu que porta el nom d’un fet o un sentiment: Bonanova, la Guia, Boncamí, o de l’Alegria, Angoixa, i, finalment les que fan referència a un indret geogràfic: la Roca, el Claustre, la Font, el Camí.

Amb tot cal no oblidar que hi ha moltes advocacions marianes, però de Mare de Déu només en tenim una.

Avui es celebra el dia de les Mares de Déu trobades per tant felicitem a les noies que es diuen: Núria, Queralt, Meritxell, Guadalupe, Covadonga, Coro..

L'imatge pertany a la Virgen de Guadalupe, patrona d'Extremadura.

7 de setembre 1859 comença a funcionar el Big Ben 1962 mor Isak Dinesen

Avui 7 de setembre el cinema entra de nou en el blog. Avui recordem l’escriptora d’una novel·la que es va convertir molts anys després en una pel·lícula “Memorias de África” i també parlarem del Big Ben, un dels símbols de Londres.

El Big Ben ("gran Ben") és el nom amb què es coneix la “gran campana de Westminster”, la més grossa de les que es troben a la Torre del Rellotge —rebatejada com a Elizabeth Tower en ocasió del jubileu de la Reina Elisabet II del Regne Unit— del Palau de Westminster. Encara que originàriament el nom feia referència només a la campana, popularment també s'aplica a tot el conjunt. La torre del Big Ben és un dels símbols de Londres. El Big Ben apareix en l'escut dels Castellers of London.

Veiem alguns números del Big Ben: té 96 metres d'altura. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alçada. A causa de les condicions del sòl on s'assenta la construcció, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest, uns 220 mm a l'any. La maneta que marca les hores fa 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres.

El nom de «Big Ben» va ser posat a la campana original de 16 tones de la torre, fosa el 1856. Atès que la torre no estava encara finalitzada, la campana va ser instal·lada al New Palace Yard, però la campana es va trencar, i finalment es va refer en una campana de 13,8 tones, la qual s'usa avui. La nova campana va ser muntada a la torre el 1858 al costat de quatre campanes més, que s'encarreguen de donar els quarts.

El 7 de setembre de 1859, tal dia com avui, el rellotge va entrar en funcionament. Del 16 de desembre de 2016 ençà, el Big Ben roman aturat per les obres de manteniment de la torre, que també està tancada al públic fins 2020: l'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020, el treball de restauració del Big Ben s'avançà al 2017. No obstant això, almenys una de les quatre cares del rellotge continuarà funcionant, i la campana sonarà en dates com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte inclou la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins llavors havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.

Hi ha altres torres semblants, podeu trobar una rèplica de la torre d'uns 6 metres feta de metall, coneguda com a Little Ben està situada a prop de Victoria Station a Londres. Altres torres en diferents llocs del món s'han inspirat en l'aspecte del Big Ben, com per exemple: la torre del rellotge de la Gare de Lyon (París), la Torre de la Pau del parlament del Canadà (Ottawa), el rellotge monumental de Pachuca a Mèxic i la torre del rellotge a Victòria (Seychelles).

I continuant amb el cinema, el Big Ben apareix a moltes pel·lícules, veiem-ne dues mostres: En la pel·lícula "Peter Pan", quan el protagonista va a buscar a Wendy i els seus germans volen fins a la torre del Big Ben i es posen en una de les manetes; i a "101 dàlmates", la Cruella de Vil imagina el Palau de Westminster pintat de blanc amb taques negres, com un dàlmata.

Karen Christence Blixen-Finecke va morir el 7 de setembre del 1962. Va ser una escriptora en llengua danesa i anglesa, que signava els seus treballs amb pseudònim. A banda del pseudònim Isak Dinesen, que li donà popularitat, també signava com Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrézel.

Va començar publicant una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va ser "Memòries d'Àfrica" (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. A part de les moltes edicions i traduccions que se’n van fer, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pel·lícula de gran èxit, "Out of Africa", amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes que va rebre 7 Oscars, dos Premis Bafta i tres Golbus d’Or.

6 de setembre 1522 Primera volta al món 1991 independència d'Estònia, Letònia i Lituania

Els protagonistes d’avui tenen un punt geogràfic... Juan Sebastián Elcano i Mijaíl Gorbachov.

Hi ha moltes coses que avui donem per evidents però es van haver de provar... actualment ningú dubta de que la terra és esfèrica però durant molt de temps es pensava que era plana i que s’acabava. De fet a Espanya hi ha el cap de Finisterre, a Galicia, que significa la darrera terra o el final de la terra i pensaven que després el mar acabava i queia al buit.

Tal dia com avui de 1522 diuen que va arribar a Sanlúcar de Barrameda la nau Victoria amb 18 tripulants. El capità era Juan Sebastián Elcano, completant la primera volta al món en vaixell mai registrada i provant així l'esfericitat de la Terra. L'expedició va salpar del mateix port el 20 de setembre de 1519. El capità era Fernando de Magallanes que va resultar mort en un combat amb indígenes a les illes Filipines. Després d'aquest viatge s'obriran per a Espanya les cobejades rutes comercials d'Orient.

Els mapes ens mostren com és el món. Els mapes físics ens mostren rius, muntanyes, planes... que són més constants. Els mapes polítics tenen més variació. Aquests mostren la distribució política i sovint neixen països, es separen o s’ajunten... La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS o Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus. A partir de l’any 1991 Moscú va començar a reconèixer la independència de diferents territoris, començant per les anomenades repúbliques bàltiques: Estònia, Lituània y Letònia. Actualment tots tres són estats independents amb l’euro com a moneda i reconeguts per les Nacions Unides des de 1991. El polític encarregat del reconeixement de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània va ser Mijail Gorvachov.

Suggeriment: Fer la volta al món ha estat el gran desig dels viatgers i molta gent l'ha fet, l'ha somiat i fins i tot l'ha escrit. Hi ha un llibre que porta per títol "La volta al món en 80 dies" i es basa en una juguesca. Sabeu qui és el seu autor? Hi ha des de viatgers solitaris fins a famílies que fan l'opció de fer la volta al món: la família Zapp va sortir per fer-la en sis mesos i ja porten disset anys voltant. Hi ha una família de Llicà d'Amunt que està a punt de marxar a fer el seu gran viatge, podeu seguir-los al Janimafamily.com. Ja ho deia la meva àvia: som al món per haver-hi de tot! La imatge ens mostra la ruta de la primera volta al món.

5 de setembre Sant Tornem-hi! Benvinguts!

Avui, 5 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. 

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea. 

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu... 

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.

1 de juny Col.lecta contra el càncer 2003 concert de Peter Gabriel a Barcelona

El primer protagonista és una activitat de l'AECC. L'Associació Espanyola contra el Càncer integra en el seu si a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per prevenir, sensibilitzar, acompanyar les persones, i finançar projectes d'investigació oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer.

Avui, 1 de juny, te lloc la col:lecta per recollir fons per la lluita contra el càncer. Hi ha moltes maneres de col.laborar. Jo recordo que la mare comprava la cinta i la portàvem al cotxe quan jo era petita. que poc em podia imaginar que ja de gran necessitaria l'ajut d'aquells de la cinteta... S'ha avançat molt però hi ha molt per fer... col.labora!


El segon protagonista d'avui és Peter Brian Gabriel (nascut el 13 de febrer de 1950, a Chobham, Surrey, Anglaterra) que és un músic i cantant anglés. Va conèixer la fama primer com a cantant i flautista del grup de rock progressiu Genesis. Després de deixar Genesis, Gabriel va engegar una carrera en solitari exitosa. Més tard ha centrat els seus esforços i esmerçat molt de temps a la producció i promoció de la "world music". Ha participat a més a un gran nombre de causes humanitàries.

Tal dia com avui l’any 2003 el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya de la gira d’Up. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, Up, i va recordar clàssics de la seva discografia com Sleedghammer o Digging in the dirt, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal s'apuntava l’honor de ser l'única localitat de l'estat espanyol que escoltaria en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb Here comes the flood, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: Darkness, Sky Blue, The Barry williams Show, More than this, Growing up i Signal to noise. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com Red rain, Sleedghammer o Mercy street. Si no el coneixeu aqui teniu dades per endinsar-vos en la seva discografia. És tot un artista.