17 de maig Dia das Letras Galegas 1924 creació Metro-Golwyn-Mayer

Els protagonistes d'avui són el Dia de les Lletres Gallegues i, en l’àmbit del cinema recordarem la fundació de la Metro-Goldwyn-Mayer.

Dia das letras Galegas, en gallec, és una celebració instituïda el 1963 per la Real Acadèmia Gallega per homenatjar a aquelles persones que destaquessin per la seva creació literària en idioma gallec o per la seva defensa d'aquesta llengua. Cada any es dedica a una personalitat diferent, escollida per la Real Acadèmia Gallega, tenint en compte que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva mort. Des de la instauració d'aquesta celebració cultural, només en 1998 hi va haver una dedicació conjunta als poetes medievals Martín Codax, Xohán de Cangas i Mendinho, famosos per les seves cantigues. La data de celebració d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es deu al fet que en tal dia com aquest, en 1863, es va publicar a Vigo el primer exemplar de l'obra Cantares Gallegos, de Rosalía de Castro, que marcaria l'inici del "Rexurdimento" o renaixement cultural del gallec. És festiu a la Comunitat Autònoma de Galícia (Espanya).

Hem vist moltes pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer i coneixem molt bé el seu lleó... però sabíeu que aquesta companyia va ser la fusió de tres companyies anteriors? Eren la Metro Pictures, la Goldwyn Pictures i Louis B. Mayer. Aquesta fusió va tenir lloc tal dia com avui de 1924. És una gran companyia, involucrada principalment en la producció i distribució de pel·lícules de cinema i programes de televisió. El 2005 va ser adquirida per un grup de companyies encapçalades per Sony Pictures Entertainment, que era anteriorment Columbia Pictures. El seu lema és Ars Gratia Artis (art per l'art mateix) i el seu emblema és un lleó, creat el 1928.

15 de maig San Isidro 2011 15-M

Els nostres protagonistes d'avui són Sant Isidre i el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

12 de maig Sant Pancraç

El 12 de marig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

11 de maig Sant Ponç

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Suggeriment: si podeu visiteu les fires. Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

10 de maig 1720 inici de la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca

La protagonista d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.

9 de maig Dia d'Europa

Avui és el Dia d'Europa.

Avui és un d'aquests dies que els autobusos de la ciutat de Barcelona porten banderes d'Europa per celebrar la diada.

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’on provenen els altres dos símbols.

8 de maig 1945 fi de la Segona Guerra Mundial 1970 darrer disc dels Beatles

Avui dos moments històrics. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà ràpidament però amb molt d’esforç. Ja fa més de setanta anys i encara queden persones que la van viure...

Tal dia com avui de 1970 The Beatles va llançar el seu últim disc, “Let it be”. Encara que es va considerar l'últim àlbum del quartet de Liverpool, no va ser l'últim a gravar-se. Abbey Road, es va gravar més tard però va sortir abans a la venda. Ni tan sols els components de The Beatles van tenir massa a veure en aquest disc, ja que la majoria de la feina va ser a càrrec del productor Phil Spector i les seves remescles. Els quatre van gravar, això sí, el single que dóna títol al disc Let it be, en els estudis Abbey Road. D'altra banda John Lennon i Paul McCartney van registrar les veus de You know my name (Look up mi number). Aquest àlbum els va conduir també a la que seria la seva última incursió en el cinema. La pel·lícula portava també per títol “Let it be”, i encara que al principi va ser pensada com un documental que mostrés el ressorgir del grup, en aquells dies un tant fragmentat per tensions internes, va acabar sent l'adéu del grup més important de la història de la música pop. Més de tres dècades després, el 17 de novembre de 2003 va sortir a la venda una nova versió d'aquest àlbum, “Let it be ... naked”, en la qual, sota la supervisió de McCartney, es van suprimir els arranjaments i orquestracions de Spector, donant-li al disc un aire molt més nu i rocker.