Tal dia com avui,
4 d’octubre, van passar dues coses molt interessants una relacionada amb el
calendari que fem servir i una altra amb
la conservació del món.
L’any 1582 a
Roma, el papa Gregori XIII va aplicar el calendari gregorià en substitució del
calendari julià. La nit del dijous 4 octubre 1582 va donar pas al divendres 15
d'octubre.
El calendari
gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el
calendari civil acceptat internacionalment com a referent. El calendari
reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de països, d'altres el
varen adoptar els segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser
que el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC,
assumia que el temps entre l'equinocci de primavera és de 365,25 dies, quan
actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests
valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava
en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat d'aproximadament
10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el
moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava
vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava
que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.
L’any 1991 es va signar
a Madrid l'Acord pel qual es declara a l'Antàrtida reserva natural per a la pau
i la ciència.
Però què és i on
és l’Antàrdida? L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica
el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva
totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà
Antàrtic. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè
continent de la Terra, atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a
diferència del pol Nord, on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà
Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al
voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per glaç amb,
almenys, una mitjana d'1,6 quilòmetres de gruix.
L'Antàrtida, de
mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món,
amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar. L'Antàrtida es
considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la
costa i molt més baixes a l'interior. No hi ha éssers humans residint-hi de
manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones habiten al llarg de l'any
a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les
plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els pingüins,
les foques, molts tipus d'algues i la vegetació de la tundra.
El mot
"Àrtic" prové del grec "Àrktikos", que significa "Óssa
Polar", en referència a la constel·lació de l'Óssa Menor, a l'hemisferi
nord, mentre que "Antàrktikos" significa "oposat a l'Óssa
Polar"o, el que és el mateix, "oposat al nord". El primer ús
oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i
s'atribueix al cartògraf escocès John George Bartholomew.
Malgrat que els
mites i les especulacions sobre una Terra Australis es remunten a l'edat
antiga, la primera observació confirmada del continent es va produir el 1820,
com a conseqüència de l'expedició russa de Mikhaïl Làzarev i de Fabian von
Bellingshausen. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al
llarg del segle XIX a causa del seu clima hostil, la manca de recursos i
l'aïllament.
El Tractat
Antàrtic va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any
2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars
i l'explotació minera, dóna suport a la investigació científica i protegeix
l'ecozona del continent. A l'Antàrtida constantment es duen a terme experiments
per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats, que investiguen en
diversos camps del coneixement.
