11 de novembre Sant Martí, Martí Pol i Marc Márquez

Hi ha dies que s'ens acumula la feina. Avui tenim tres temes estrella i d'altres que he deixat pel camí:

1.- Sant Martí: Conegut com a San Martí de Tours va ser el primer sant no màrtir de l’església amb festa litúrgica. Es molt coneguda la seva història sent tribú romà va trobar un pobre que passava fred i ell baixant del seu cavall va partir la seva capa en dos,li en donà una al pobre. Diuen que a la nit, en somnis va veure Jesús amb la seva capa que li somreia. “El que feu als més petits, més pobres, a mi m’ho feu”.

M'ha agradat aquesta cita perquè de vegades triem la nostra vida i altres ella ens tria a nosaltres: “va ser soldat sense voler, monjo per devoció i bisbe per obligació”. Va exercir quasi trenta anys de bisbe i es va guanyar l’afecte dels més desvalguts, però no d’alguna part del clero que volien viure tranquils i l’amuinaven constantment amb falses acusacions i diuen que ell deia: “si Crist va suportar Judes, perquè no hauria jo de suportar aquests germans meus?”

Avui és Festa Major a moltes poblacions, a Arenys de Munt, i al barceloní barri del Clot...

2.- Avui és també l’aniversari de la mort del poeta Martí Pol. Us recomano, per la canalla, un espectacle infantil, de la Companyia Marduix, basat en poemes de Matí Pol  que tindrà lloc aquest diumenge a les 12 a la  Sala Atrium (c/ Consell de Cent 435) que porta per títol “Pel camí de les paraules”.  

3.- Felicitats Marc Márquez! La força, la il.lusió, l’encert, el fer senzilles les coses més difícils i l’etern somriure –fins i tot quan ha de plegar abans d’hora per un error – el fan una persona especial. A més és Campió del Món de Motociclisme en l’any del seu debut. La meva mare diria que això ja és “la repera”, la seva  expressió dedicada a aquelles coses excepcionals. Moltes felicitats !

10 de novembre de 1928 Neix Ennio Morricone

Aquest nom anirà lligat per sempre a música de cinema i molt especialment als westerns. Ell va ser el compositor de la banda sonora de “La muerte tenia un precio”. Ennio Morricone va néixer a Roma l’any 1928. De ben petit, va aprendre a tocar la trompeta i desprès es va formar com a director d’orquestra i cant coral. És reconegut mundialment per ser el compositor de més de 500 bandes sonores.

Entre els westerns podem destacar “Por un puñado de dólares” (1964), “La muerte tenía un precio” (1965), “El bueno, el feo y el malo” (1966) o “Hasta que llegó su hora” (1968). Peró la seva obra s’estén a diferents gèneres convertint-se en un dels compositors més versàtils de la història del cinema títols com “La Misión”(1986) , “Los intocables de Elliot Ness”(1987) o “Cinema Paradiso” (1988) així ho confirmen.  

Morricone ha rebut dos premis Grammy, dos Globus d’Or, cinc BAFTA, set David de Donatello, vuit Nastro d'argento i el Premio de Música Polar en 2010, considerat com el Nobel de la música. L’any 2007, va rebre l’Óscar honorífic "per les seves magnífiques i  polifacètiques contribucions a l’art de la música del cinema", a més de ser nominat a l’Óscar cinc vegades en la categoria de "Millor banda sonora original". És un músic i compositor excepcional.

Aprenem tothora

Un cop per setmana publico els suggeriments pel cap de setmana. Hi ha moltíssimes activitats per tot arreu, per a grans i petits, de pagament i gratuïtes, més formals i més informals...

Sabem que una de les millors maneres d’aprendre és a través de l’experiència. El que vivim queda gravat d’una manera especial en la nostra memòria i pot ser una bona base per aprenentatges acadèmics posteriors.  Per tant, si aprofiteu els suggeriments anireu vivint experiències diferents que desprès podreu anar lligant amb el que sabeu, amb el que voleu fer, amb el que creareu demà.  Benvinguts al món de l’experiència en primera persona!

8 de novembre del 1922 Neix Christiaan Barnard

Christiaan Barnard va neixer a Sudàfrica tal dia com avui del 1922. La seva família era d’origen holandès. El seu germà va morir molt jove d’una afecció cardíaca i es creu que això el va a portar a interessar-se seriosament per aquesta especialitzat. Se’l recorda per haver realitzat el primer trasplantament de cor l’any 1967 en el qual la vida del pacient es va allargar 18 dies. En el segon transplantament, que va fer  l’any 1968, va aconseguir que el pacient visqués amb bona qualitat 563 dies més. També va realitzar un doble trasplantament que consistia en afegir un cor sa a a algú que el tenia malalt perquè l’ajudés a fer les funcions del primer. Avui són incontables els dies de vida que s'ha donat a través dels trasplantaments. 

Els darrers 50 anys el món ha canviat molt i la medecina més. La cirurgia ha permès millorar la qualitat de vida de moltes persones. Moltes afeccions que eren sentència de mort ara tenen una nova possibilitat. La investigació, la pràctica mèdica i la generositat s’alien per donar millor qualitat de vida a pacients que la van perdent o ja l’han perduda. A Catalunya, hi ha al voltant de 200 donants d'òrgans l'any, i es realitzen més de 800 trasplantaments d’organs i uns 11.000 trasplantaments de teixits cada any. 

Els transplantaments només es poden fer si hi ha donants. Ara ja tenim les tècniques i els professionals a punt falta la col.laboració de tothom. Us recomano la web del cat salut per concretar  la vostra solidaritat convertint-vos en donants. Un petit gest pot donar a altres la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida, la seva possibilitat de viure.  

7 de novembre 1867 neix Marie Curie

Marie Curie va unir al més alt nivell les paraules dona i ciència i fins avui cap altra dona ha obtingut dos Premis Nobels en dues categories diferents. Nascuda a Varsòvia va acabar estudiant a la Sorbona de Paris. El 1893 es llicencià en física, amb el primer lloc de la seva promoció;  treballant i estudiant alhora va fer la seva segona carrera, i al 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, amb el número dos de la seva promoció. Per  tant estem parlant d’una alumna brillant amb una gran força de voluntat i un gran esperit científic.

La seva biografia és molt interessant perquè ens mostra una persona molt generosa ( dos detalls: va treballar per pagar-li els estudis a la seva germana durant dos anys i no va registrar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica pogués investigar sense obstacles), decidida, positiva, constant i perseverant.

Marie va trobar en l’amor en Pierre Curie però també un col·laborador científic de qui podria aprendre. Es van trobar pel seu interès pel magnetisme. El 1895, van descobrir els raigs X i el 1896 descobriren la radioactivitat natural. Marie fou animada per Pierre perquè realitzés la seva tesi doctoral basant-se aquest últim descobriment. Desprès de la doble titulació va fer el doctorat. Va ser la segona dona a tenir un doctorat. No havia de ser gens fàcil viure en aquest món clarament d’homes. 

El matrimoni Curie va descobrir el poloni, en record de la seva Polònia natal, al  juliol de 1898 i el radi, anomenat així per la radiació que desprenia, al desembre  del mateix any. El matrimoni va durar onze anys fins a la mort de Pierre i quan va ser possible la seva filla Irene es va afegir a la investigació junt amb la seva mare.I curiosament uns anys més tard també va rebre, junt amb el seu marit, un Premi Nobel de Química.

L'any 1903 fou guardonada amb el Premi Nobel de Física, amb Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.

En honor al matrimoni Curie, l'element químic de la taula periòdica amb nombre atòmic 96, descobert l'any 1944, va rebre el seu nom: curi (Cm).

Avui, en el món occidental podem trobar dones per tot arreu. Però no sempre ha estat així. En un món d’homes ella es va saber fer un lloc. En el segle XX podem  observar algunes dones que es van obrir camí en les seves especialitats. Marie Curie ho va fer, sense soroll però a un pas molt ferm en  el món de la Ciència.

6 de novembre Felicitats Gisela !

L’esport més present en el nostre entorn és, sens dubte i de manera aclaparadora, el futbol. Els altres esports, més o menys minoritaris, lluiten per tenir un lloc als mitjans de comunicació. Però hi ha un esport, del qual ja fa nou anys que en parlem un cop l'any, per deixar constància de que la Campiona del Món va néixer a casa nostra.

El kite-surf que es practicava, des de fa molt de temps, a Indonesia on les condicions del mar i del vent el fan possible. Passa a ser un esport modern quan l’any  1977 es patenta la taula i l’estel. Requereix unes condicions de vent especials que no es donen a Espanya. Només es pot practicar seriosament a una platja de Tarifa i a Lanzarote (podem veure també estels a l’Estartit, Santa Pola, Calpe o Cullera però pocs dies l’any). Per tant, se’ns fa estrany que la Campiona Mundial d’aquest esport sigui una noia de Premià de Mar, amb només 19 anys. Més excepcional encara és, que es tracti del seu novè títol mundial. Quantes hores d’entrenament hi ha darrera aquests títols.... quants sacrificis....  Gisela Pulido, amb només 19 anys, va guanyar ahir el seu novè mundial de kite-surfing. Moltes felicitats, Gisela! Pel mundial d’ahir i per seguir lluitant sense defallir desprès de vuit mundials i una tercera posició l’any passat. El teu temps no ha acabat. Moltes Felicitats !

Avui és Sant Sever, bisbe de Barcelona l’any 300. Formàvem part de la província Tarraconense i l’edicte de l’emperador Dioclecià manava perseguir els cristians. Va morir màrtir i s’el invoca pels mals de cap i migranyes. La seva església, barroca, és a prop de la catedral de Barcelona, la coneixeu?

Felicitem a les Isabels, me les vaig deixar ahir però... diuen que “tots els sants tenen capvuitada”...

5 de novembre de 1913 neix Vivien Leigh

Avui, l’actriu, bufaria 100 espelmes si aquella tuberculosi no se l’hagués endut prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica. Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins que ho va aconseguir. Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”. Va rebre un segon Oscar per la pel.lícula  “Un tramvia anomenat desig”. Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir prematurament.

Per a la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica, nascuda a la India, que avui fa 100 anys.